El desarrollo humano integral

Comentarios interdisciplinares a la encíclica Caritas in veritate de Benedicto XVI

Domènec Melé i Josep M. Castellà (ed.)

Ed. Iter

Barcelona 2010

369 pàg.

«La caritat en la veritat [...] és la principal força impulsora de l´autèntic desenvolupament de cada persona i de tota la humanitat». Amb aquestes paraules comença Benet XVI la seva primera encíclica social publicada el 29 de juny de 2009. Caritat i veritat se´ns proposen com a motors inseparables per humanitzar la política, l´economia i les relacions socials. En aquest document desitja posar en relleu que la denominada «qüestió social», també en l´època de la globalització i del desenvolupament tecnològic imparable, és fonamentalment una qüestió antropològica integral. Els problemes socials, morals, polítics i culturals que es plantegen en el nostre temps giren entorn de la qüestió sempre necessària de qui és l´home, subjecte agent –que actua– i pacient –que, en no poques ocasions, pateix aquest desenvolupament–. Aquesta encíclica, com les anteriors de temàtica social, invita a la reflexió no sols als cristians, sinó a tots els homes que desitgen contribuir a un vertader progrés de la humanitat, que no es limita a l´econòmic o científic.

El títol, El desenvolupament humà integral, resumeix de forma clara la idea reiterada pel Papa al llarg de l´encíclica sobre com ha de ser el desenvolupament perquè pugui satisfer les necessitats i aspiracions de totes les persones de tots els pobles.

Els autors d´aquest treball interdisciplinari tracten d´aprofundir en el contingut de l´encíclica des de diversos angles: teòlegs, filòsofs, juristes, economistes i experts en direcció d´empreses; en total, vint professors de diverses universitats de tot Catalunya.

La interdisciplinarietat ha estat crucial en aquesta obra. Com assenyala el mateix Papa en l´encíclica, «tenint present la complexitat dels problemes, és obvi que les diferents disciplines han de col·laborar en una interdisciplinarietat ordenada» (CV, n. 30).

La crisi moral, cultural i econòmica del nostre temps, la globalització, el medi ambient, la necessitat d´una ètica universal, el suggeriment de repensar l´activitat econòmica i de l´empresa, són alguns temes d´aquest volum.

El llibre reuneix breus assajos sobre els temes tractats per Benet XVI, agrupats en tres blocs: les claus antropològiques i ètiques del desenvolupament humà integral, l´entorn social, polític i jurídic per a aquest desenvolupament i, finalment, el paper de l´empresa i de l´economia en el desenvolupament humà integral.

L´objectiu d´aquesta obra és ajudar a descobrir, reflexionar o aprofundir en alguns missatges de l´encíclica, especialment rellevants des d´una perspectiva eticosocial, i amb especial èmfasi en el desenvolupament humà integral en el nostre temps. Per a aquest propòsit s´han seleccionat diversos temes relacionats que es desenvolupen en els diferents capítols d´aquesta obra.

Com assenyalen els editors en la presentació, l´obra col·lectiva vol oferir criteris de reflexió i d´actuació als lectors, a la llum dels ensenyaments de la doctrina social de l´Església.

S´han estructurat els comentaris en tres parts. En la primera es presenten diversos treballs agrupats sota l´epígraf Claus antropològiques i ètiques del desenvolupament humà integral. S´hi ofereix, en primer lloc, una visió de conjunt respecte al desenvolupament humà integral (Melé) i un estudi en què es presenta l´amor en la veritat com el principi clau de la doctrina social de l´Església (Costa). Segueix un treball sobre la vocació de la persona al desenvolupament humà integral (Martínez). A continuació s´argumenta sobre la necessitat de recuperar la llei moral natural com a ètica comuna (Mauri). El paper de la tècnica en relació amb el desenvolupament és considerat en el següent capítol, on es remarca, amb l´encíclica (capítol VI), el risc d´absolutitzar la tècnica i la necessitat de posar-la al servei del desenvolupament humà integral (Torralba). Conclou aquesta primera part amb un treball sobre l´humanisme cristià per a la nostra societat (Cortès), on l´autora es fa ressò de la necessitat expressada per l´encíclica d´un vertader humanisme i, en concret, de l´afirmació que «la força més poderosa al servei del desenvolupament és un humanisme cristià.» (CV, 78).

En la segona part, es considera l´entorn social, polític i jurídic com a exigència i condicionant del desenvolupament humà integral. Es tracten diverses qüestions, com la necessitat de consolidar l´Estat de Dret i les institucions veritablement democràtiques (Castellà), la naturalesa i paper de l´autoritat política en l´àmbit estatal i mundial (Baqués), els drets i deures humans i la seva relació en la construcció d´un ordre internacional (Torroja), la llibertat religiosa (Pérez-Madrid), l´obertura i el respecte a la vida (Roqué), i la proposta de l´encíclica d´establir una aliança entre ésser humà i medi ambient (Albareda). Finalment, es considera l´emigració, i en concret el desenvolupament de l´emigrant (Sánchez-Runde).

La tercera part és dedicada a l´economia i l´empresa en relació amb el desenvolupament humà integral. La lògica del do i la seva integració en l´activitat econòmica, en la qual insisteix l´encíclica, és tractada des de la perspectiva de l´economia i l´empresa (Argandoña), així com de la iniciativa emprenedora (Prats). La justícia i la gratuïtat, que són concrecions de l´amor en la veritat, són considerades a continuació en relació amb la presa de decisions, especialment, encara que no exclusivament, en l´àmbit econòmic i empresarial (Bastons). La sostenibilitat i l´orientació al bé comú és una altra proposta de l´encíclica que ha estat analitzada (Saludable), com també ho ha estat la relació entre empresa i mercat i el paper de la confiança (Pellisé). A l´últim, però no per això menys important, s´aborda la globalització, que ha de realitzar-se en una cultura de fraternitat (Pastor), i la proposta d´eixamplar la raó (García-Durán) davant la interdependència planetària.

En resum, un treball d´especialistes que desitja arribar a un ampli públic interessat a aprofundir en el contingut d´aquesta encíclica social. 

Miquel Masats i Roca