25 anys d'«Arrels cristianes de Catalunya»
El dissabte 29 de gener, amb motiu de la festa de sant Tomàs d'Aquino, es va celebrar un acte a l´abadia de Montserrat per commemorar els 25 anys de la publicació de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya. En aquest acte, presidit per l´abat de Montserrat, Dom Josep M. Soler, es va celebrar una sessió acadèmica amb l´objectiu de fer una relectura d´aquesta carta pastoral, firmada el 27 de desembre de 1985 i considerada un punt de referència indispensable per a l´Església a Catalunya, pel seu diagnòstic de la realitat catalana a la llum de la doctrina social de l´Església. Van ser-hi també presents l´arquebisbe d´Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, monsenyor Joan Enric Vives, mentre que el vicari general del bisbat de sant Feliu de Llobregat, Jaume Berdoy, va representar el bisbe Agustí Cortès.
L´abat de Montserrat va destacar que es tracta d´una carta pastoral que «encara és capaç d´il·luminar el moment present», afegint que el document no fa altra cosa que aplicar la doctrina social de l´Església, fruit del manament d´amor 
al proïsme, en la realitat particular que és Catalunya». I va afegir: «El que diu sobre la identitat del poble català i la seva condició de nació, anterior a la formació de l´Estat, és d´una gran actualitat». Mons Vives va afegir: «sense arrelament a la cultura catalana, la fe esdevindria forana, insípida, estranya».
El professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, Antoni M. Oriol Tataret, va obrir l´esdeveniment amb una conferència titulada El missatge d´Arrels cristianes de Catalunya. Hi va posar de manifest el compromís històric de l´Església catalana a favor de la democràcia i l´autogovern català durant el franquisme.
A continuació, Joan Rigol, president delegat del Patronat de la Sagrada Família i patró de la Fundació Joan Maragall, va oferir una ponència sobre «L´evolució de la societat i de l´Església a Catalunya en aquests 25 anys», en què es va referir a «la construcció nacional d´avui a Catalunya», emplaçant la jerarquia catòlica a millorar la seva comunicació i a treballar des de les institucions cristianes per a la integració dels immigrants en el projecte nacional català.
Coincidint amb la commemoració d´Arrels cristianes de Catalunya, la revista Qüestions de Vida Cristiana ha editat un monogràfic amb la participació de sacerdots, religiosos i laics, que va ser presentat per Ramon Pla, director de l´esmentada revista.
També es va presentar el llibre de dom Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de Documents d´Església, 25 anys d´Arrels cristianes de Catalunya (Publicacions de l´Abadia de Montserrat, col·lecció L´Espiga), on es recullen algunes consideracions generals sobre el document i comentaris detallats sobre els seus apartats, «fent-ne veure l´actualitat i al mateix temps la urgència d´un nou compromís al cap de 25 anys».
Arrels cristianes i evangelitzaçió
«El naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme. I la nostra fe continua viva en sectors molt amplis de la nostra societat. Probablement, cap altra opció filosòfica, o religiosa o política té, encara avui, tanta capacitat de convocatòria.» Així s´expressa la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya. Anys després, el Papa i els bisbes han recalcat sovint les arrels cristianes d´Europa. Ho recordava recentment Benet XVI: «L´edificació de la casa comuna europea pot arribar a bon port només si aquest continent és conscient de les seves pròpies arrels cristianes i si els valors de l´Evangeli, a més de la imatge cristiana de l´home, són, també en el futur, el ferment de la civilització europea.»
L´arrel cristiana de Catalunya i d´Europa és una realitat que volen ignorar destacats polítics contemporanis. Però no s´entén gaire que una societat cohesionada pugui edificar-se prescindint de les seves arrels.
El reconeixement de les arrels cristianes no és excloent. En aquest document dels bisbes catalans es reconeixia que la societat catalana és plural, també des del punt de vista religiós. El document demana llibertat religiosa i també llibertat per evangelitzar, subratllant la contribució de l´Església al bé comú: «L´Església, a Catalunya com arreu del món, respectant la llibertat de tothom, promou el bé espiritual i, en la mesura del possible, el material de la pàtria. S´afanya a nodrir la fe dels creients amb el pa de la veritat evangèlica i amb els sagraments, i compta amb l´ajut de Déu per a aquesta missió específica. La llibertat que reclamem és precisament per a evangelitzar i volem utilitzar-la a fons.»
La carta pastoral afegia: «La veu cristiana ha de fer-se present en tots els àmbits de la societat i no plegar-se a la pressió dels qui voldrien passar de la correcta distinció entre el món temporal i el món espiritual a l´exili de la nostra cultura i de la nostra societat de les opcions transcendents. Per això demanem especialment de les comunitats cristianes que el respecte al pluralisme no les faci passives ni minvi la seva capacitat d´anunci a tot arreu de la Bona Nova de Jesús.»
Remedios Falaguera
periodista
