Un viatge amb missatge. Benet XVI a Santiago i Barcelona
Entre els dies 6 i 7 de novembre, Benet XVI va realitzar un breu i intens viatge a Espanya: a Santiago de 
Compostel·la per guanyar el jubileu a les portes dels 800 anys de la dedicació de la catedral i a Barcelona per dedicar la basílica de la Sagrada Família. En aquestes 48 hores, moltes coses es van veure i nombroses van ser les intervencions del Papa. Sens dubte, el millor és acudir a les fonts; totes les intervencions del Sant Pare estan disponibles a www.vatican/va en la secció dedicada a aquest viatge apostòlic. Aquí podem espigolar alguns temes en què Benet XVI va posar un especial èmfasi.
La pauta del viatge
En la trobada amb periodistes en el vol cap a Espanya, es van apuntar algunes d´aquestes qüestions:
Preguntat sobre Gaudí, Benet XVI, en referir-se al temple de la Sagrada Família que consagraria l´endemà, va destacar que «aquesta catedral és també un signe precisament per al nostre temps» i és així per «la síntesi entre continuïtat i novetat, tradició i creativitat. Gaudí va tenir la valentia d´inserir-se en la gran tradició de les catedrals, d´atrevir-se de nou, en el seu segle, amb una visió totalment nova, a enfrontar-se a aquesta realitat: la catedral com a lloc de la trobada entre Déu i l´home en un àmbit d´una gran solemnitat. I aquesta valentia de romandre en la tradició, però amb una creativitat nova, que renova la tradició, i així demostra la unitat i el progrés de la història, és quelcom bell».
La dedicació del bellíssim i audaç temple de la Sagrada Família va permetre una pregunta sobre un dels temes importants de l´actual pontificat: el binomi fe-cultura i com pot la fe trobar un lloc en el món de l´art i la cultura: «Vosaltres sabeu –va explicar el Sant Pare– que jo insisteixo molt en la relació entre fe i raó; que la fe, i la fe cristiana, només troba la seva identitat en l´obertura a la raó, i que la raó es realitza si transcendeix cap a la fe. Però de la mateixa manera és important la relació entre fe i art, perquè la veritat, fi i meta de la raó, s´expressa en la bellesa i es realitza en la bellesa, es prova com a veritat. Per tant, on hi ha la veritat, hi ha de néixer la bellesa; on l´ésser humà es realitza de manera correcta i bona, s´hi expressa la bellesa. La relació entre veritat i bellesa és inseparable i per això necessitem la bellesa».
Evitar un laïcisme agressiu
La qüestió del secularisme en les societats occidentals va donar peu a unes paraules que van ser recollides de forma polèmica en alguns mitjans de comunicació. La qüestió plantejada recordava la creació del nou dicasteri dedicat a la «nova evangelització» de les societats secularitzades i, ja que Espanya dóna passos veloços en aquesta direcció, es va plantejar al Papa si havia pensat en el nostre país com a objectiu per al nou organisme. Després d´assenyalar que va pensar en el món sencer, va destacar el món occidental «amb el seu laïcisme, la seva laïcitat i la continuïtat de la fe que ha de tractar de renovar-se per ser fe d´avui i respondre al desafiament de la laïcitat». Va argumentar que «això val de manera especial en el cas d´Espanya», que «sempre ha estat un país originari de la fe» i es va referir als grans sants que «han renovat el catolicisme». Però també és veritat –continuà– que «a Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un laïcisme fort i agressiu, com ho vam veure precisament en els anys trenta, i aquesta disputa, més encara, aquest enfrontament entre fe i modernitat, ambdós molt vivaços, es realitza avui novament a Espanya: per això, per al futur de la fe i de la trobada –no desencontre, sinó trobada– entre fe i laïcitat, té un focus central també en la cultura espanyola. En aquest sentit, he pensat en tots els grans països d´Occident, però sobretot també en Espanya».
Fe i raó: construir punts de trobada
Reconeixent una situació de «laïcisme fort i agressiu», el Sant Pare va esmentar que s´han de buscar punts de «trobada» i no de «desencontre»; tot això després d´apel·lar al paper d´una «fe i una raó» que han de col·laborar i recolzar-se mútuament en un marc de «tradició i creativitat». Sembla com si Benet XVI llancés un repte intel·lectual i cívic per posar les bases d´aquesta trobada. Només cal assumir aquest desafiament.
Per si quedava algun dubte, el mateix Papa va resumir les seves prioritats en aquest breu viatge: «Jo diria que aquest viatge té dos temes: el tema del pelegrinatge, d'estar en camí, i el tema de la bellesa, l´expressió de la veritat en la bellesa, la continuïtat entre tradició i renovació. Jo penso que aquests dos temes del viatge són també un missatge: estar en camí, no perdre el camí de la fe, buscar la bellesa de la fe, la novetat i la tradició de la fe que sap expressar-se i sap trobar-se amb la bellesa moderna, amb el món d´avui».
Una llibertat amb brúixola
Prenent la imatge del pelegrí, en la seva visita a la tomba de l´apòstol Jaume, el Papa va animar a aprofundir en el pelegrinatge personal «a la recerca de la veritat». Però no estem davant d´una recerca a cegues: «La recerca honesta de la veritat, l´aspiració a ella, és la condició per a una autèntica llibertat», dirà a Santiago. L´Església acompanya l´home en aquest anhel de plenitud i també recorre un camí interior de conversió «a través de la fe, l´esperança i l´amor, [per a] fer-se transparència de Crist per al món». Quan l´home ha deixat obrar a Crist en la seva vida, «ha creat una via de cultura, d´oració, de misericòrdia i conversió» que s´ha fet cultura, obres de beneficència i educació. Aquest l´exemple de tants sants i institucions catòliques que enriqueixen la vida d´Espanya.
Fent-se ressò del missatge europeista i cristià de Joan Pau II a Santiago, Benet XVI va invitar «Espanya i Europa a edificar el seu present i a projectar el seu futur des de la veritat autèntica de l´home, des de la llibertat que respecta aquesta veritat i mai la fereix, i des de la justícia per a tots, començant pels més pobres i desvalguts.» Als peus de l´Apòstol, el Papa convida a la coherència, «a viure il·luminats per la veritat de Crist, confessant la fe amb alegria, coherència i senzillesa, a casa, en el treball i en el compromís com a ciutadans».
Testimoni de vida
En la Santa Missa, a la plaça de l´Obradoiro, el Sant Pare va insistir en aquesta idea: «A nosaltres ens toca avui seguir l´exemple dels apòstols, coneixent el Senyor cada dia més i donant un testimoni clar i valent del seu Evangeli. No hi ha major tresor que puguem oferir als nostres contemporanis».
Aquesta exemplaritat de vida té en el cristià un «estil propi», una lògica d´amor i servei» que el Papa va assenyalar com a comú per a tots, també per als «caps dels pobles»: governants, ciutadans i especialment els joves han de renunciar a una forma de pensar egoista, de curta volada, com tantes vegades es proposa, i «assumir aquesta lògica d´amor i servei ensenyada per Jesucrist», perquè «pugueu realitzar-vos plenament i ser llavor d´esperança».
En l´europeista escenari de Santiago de Compostel·la, Benet XVI va reprendre una de les qüestions centrals del seu pontificat. Es va preguntar quina és la gran aportació de l´Església a una Europa que ha patit profundes transformacions en els últims 50 anys. L´aportació de l´Església, va contestar el Papa «se centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i que és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és absolut, amor fidel i indeclinable, meta infinita que es trasllueix darrere de tots els béns, veritats i belleses admirables d´aquest món; admirables però insuficients per al cor de l´home». Per això, va explicar el Pontífex, «és una tragèdia que a Europa, sobretot en el segle XIX, s´afirmés i divulgués la convicció que Déu és l´antagonista de l´home i l´enemic de la seva llibertat».
Davant de la visió pagana que oposa Déu a l´home, Benet XVI responia parafrasejant l´autor sagrat que es 
pregunta: «Com hauria creat Déu totes les coses si no les hagués estimat, Ell que en la seva plenitud infinita no necessita res? (cf. Sa 11,24-26). Com s´hauria revelat als homes si no volgués vetllar per ells? Déu és l´origen del nostre ésser i fonament i cim de la nostra llibertat; no el seu oponent.» Un Déu amic i amorós que mostra la grandesa del destí de l´home, aquest Déu no ha de ser silenciat, ni el seu nom usat en va. «Europa ha d´obrir-se a Déu, sortir a trobar-lo sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l´home que havien descobert les millors tradicions:» la bíblica i les de l´època clàssica, medieval i moderna.
Benet XVI va insistir en el fet que no estem davant de belles paraules, sinó que són mots que ens interpel·len: la glòria de l´home és que és fill de Déu i per això la seva dignitat no pot ser humiliada en els més dèbils i pobres i això en les relacions interpersonals i entre els estats. «Això és el que l´Església desitja aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l´home, des de la comprensió que d´ambdós se´ns ofereix en Jesucrist».
El simbolisme de la Sagrada Família
La unió entre el diví i allò humà va tornar a ser tema de la predicació de Benet XVI a Barcelona en la dedicació de la basílica de la Sagrada Família. En recordar el sentit de la celebració, va explicar que «davant de la mirada de Déu i dels homes, en un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la natura i d´un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d´aquesta obra d´art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a la glòria del qual s´alcen aquestes torres». I ho va explicar referint-se al fet que Gaudí va sintetitzar en la seva obra mestra les seves facetes d´home, creient i arquitecte plasmant en la nova basílica una inspiració múltiple en la natura, la Sagrada Escriptura i la Litúrgia. Encertadament s´ha dit que la catedral d´Europa és una autèntica catequesi en pedra.
«Penso que la dedicació d´aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l´home pretén edificar la seva vida d´esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, -va explicar el Papa- ens mostra que Déu és la vertadera mesura de l´home. Que el secret de l´autèntica originalitat està, 
com deia ell, a tornar a l´origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu, ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d´esperança, que porta l´home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa. Així expressava l´arquitecte els seus sentiments: «Un temple [és] l´única cosa digna de representar el sentir d´un poble, ja que la religió és la cosa més elevada en l´home».
Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «No sabeu que sou temple de Déu?... El temple de Déu és sant: aquest temple sou vosaltres» (1 Co 3,16-17). Heus aquí unides la veritat i dignitat de Déu amb la veritat i la dignitat de l´home». D´aquesta «santedat» de cada home es dedueix que els seus drets fonamentals hagin de ser salvaguardats: la família, fundada en «l´amor generós i indissoluble d´un home i una dona», la vida, des de la gestació al seu terme natural; també s´ha de facilitar que «la dona trobi a la llar i en el treball la seva plena realització» i que aquells que contrauen matrimoni i formen una família siguin «decididament recolzats per l´estat».
El valor immens dels més humils
Benet XVI va tornar a insistir-hi pedagògicament: si la consagració d´una basílica és signe de la presència de Déu entre els homes, la visita a l´obra beneficosocial del Nen Déu «posa de manifest que, per al cristià, tot home és un vertader santuari de Déu, que ha de ser tractat amb el màxim respecte i afecte, sobretot quan es troba en necessitat. És així que l´Església vol fer realitat les paraules del Senyor en l´Evangeli: «Ja us dic jo que en la mesura en què ho vau fer a un d´aquests germans meus tan petits, a mi m´ho féreu» (Mt 25,40).
Impacte del viatge
S´ha convertit en clàssica la cantarella sobre els costos económics, l´interés i el perquè dels mitjans logístics i humans que es destinen a la visita d´un líder religiós. Un estat laic no ha d´implicar-se en aquestes qüestions...
Des de la perspectiva de les fredes estadístiques, aquestes «objeccions» s´esvaeixen. Kantar Mitja, empresa especialitzada en el seguiment de mitjans de comunicació, va elaborar un informe sobre les notícies que ha generat la visita pastoral de Benet XVI a Santiago de Compostel·la i a Barcelona.
L´estudi conclou que el viatge del Pontífex va tenir una cobertura de 6.026 notícies i un valor econòmic de 66.591.778 euros. En termes publicitaris, caldria invertir aquesta quantitat per promocionar els llocs visitats pel Papa i obtenir la mateixa repercussió mediàtica.
L´estudi es va centrar en les notícies que es van publicar en premsa, ràdio i TV, tant nacionals com regionals, entre el 29 octubre i el 8 de novembre (un dia després de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família a Barcelona).
De moment, no hi ha dades de l´impacte del viatge en els mitjans de comunicació internacionals. Però l´audiència potencial es va estimar en 150 milions de persones.
Interès dels ciutadans
Si fins aquí es recull l´interès dels mitjans de comunicació per la visita, els ciutadans també van demostrar les seves preferències. La televisió pública –TVE– va tenir 12,4 milions d´espectadors que en algun moment van connectar amb la visita a Santiago i Barcelona; l´audiència acumulada de la televisió gallega va ser d´1,2 milions més, i la catalana en va acumular 1,6 . La 2, canal que es mou últimament en un 2% d´audiència, en la transmissió de la missa del diumenge a la Sagrada Família, va obtenir un 13,7%, sent líder en la seva franja horària amb 931.000 espectadors. Les 3 cadenes públiques que van donar una àmplia cobertura al viatge van ser líders en els seus respectius àmbits d´influència. Sembla que la van encertar en fer un bon seguiment del viatge i que aquest interessava l´audiència.
Isidor Ramos Rosell
periodista
