La Catedral de Barcelona. Història i històries

J. M. Martí i Bonet

Col·laboren Joana Alarcon i Francesc Tena

Epílegs de Joan Guiteras i d´Ignasi Miranda

Editen Catedral i Museu Diocesà de Barcelona

Barcelona, 2010

230 pàg. 

És un llibre de 230 pàgines en què tot resulta atractiu: els textos i les fotografies, artístiques i il·lustratives. En primer lloc, els textos, alguns dels quals serveixen per seguir, de manera ordenada, la història de la catedral d´una diòcesi antiga, que es remunta a l´època romana, i en la qual com en d´altres, de les més insignes, s´hi troba el rastre de totes les èpoques anteriors i les aportacions de les diverses generacions que en moments oportuns han volgut completar, restaurar o millorar aquest monument artístic. És, òbviament, el lloc més representatiu de la diòcesi, la càtedra del bisbe, i en qualsevol cas l´amor a una catedral com aquesta, i encara que estigui acabada, i ben acabada, sempre es beneficia de l´afany dels qui en són responsables, perquè llueixi sempre amb tota la seva resplendor, ja que és veritablement la Casa de Déu i Porta del Cel, com es llegeix en el seu llindar, i imatge de la Jerusalem celestial.

Pel que pot tenir de positiu la dita que parla de «les obres de la seu», com una cosa que no arriba mai a terme del tot, sempre s´hi fan obres, de conservació i d´embelliment. I això ho hem de relacionar amb l´autor d´aquest llibre, el canonge Dr. Martí Bonet, com a home de gust artístic, coneixedor de la història, treballador incansable i amb una gran capacitat d´organització, el qual, no solament ha contribuït al coneixement de la història de la catedral, sinó també a la seva vida actual, i per tant al que serà en el futur la història d´aquest període, i per tant a la seva. I el present llibre és una prova de tot això.En aquest sentit, també cal remarcar l´interès que té la introducció, en el llibre, en què es fa una síntesi dels punts essencials d´aquesta història. I també es pot considerar com una introducció, si es comença per allí, l´epíleg que escriu un altre també erudit canonge, l´actual degà-president del Capítol, el Dr. Joan Guiteras, que ajuda a trobar tot el valor de la tasca que ha fet i fa, i esperem que per molts anys farà el Dr. Martí i Bonet, canonge arxiver i director del Museu Diocesà.I no menys valuosa és la part del contingut del llibre destinada a contar les històries –i diguem de pas que també són història de veritat– que ofereixen explicacions sobre llocs i moments, que tenen sovint el color d´anècdotes viscudes al llarg de tots els segles de la seva existència, que han d´ajudar a traçar no solament la història de la catedral, sinó també la de la Ciutat, de vegades, amb la projecció dels fets i de la vida i miracles –diguem-ho en sentit figurat, i també no rarament ho podem dir en el sentit propi– de bisbes, d´eclesiàstics, de fundadors, de sants insignes. Pensem en sant Pacià, bisbe de Barcelona de l´època romana i excel·lent escriptor de matèries teològiques, com els sagraments, sant Ramon de Penyafort, el jurista que va elaborar la compilació del dret de l´Església que ha estat en vigor fins el 1917, sant Pere Nolasc i la fundació de l´orde de la Mercè, el bisbe Sapera, que va tenir curiosament el títol de patriarca de Jerusalem, la relació de sant Ignasi de Loiola amb Barcelona, els avatars de la guerra d´Espanya del 1936-39 amb referències a les persones que van ser instruments de la Providència –també d´alguns que tenien responsabilitats públiques en aquells moments– perquè es mantingués incòlume l´edifici i tot el que contenia, com també els importantíssims arxius, tant el diocesà com el capitular. No hi falta l´atenció a canonges de l´època contemporània que han estat grans figures de la cultura, com són l´eminent papiròleg Ramon Roca-Puig, que ha trobat i inventariat peces d´interès excepcional, i el Dr. Carles Cardó, qui, a part la seva cultura humanística, es pot considerar com un dels grans estilistes de la llengua catalana.

Hem de dir que hi ha una circumstància que ajuda a avaluar el llibre i al mateix temps a assenyalar els seus límits, i és que en la seva gran part és el resultat de l´aplegament del que han estat en el seu moment comentaris fets per l´autor periòdicament a Ràdio Estel. Tenen així el to familiar, d´espontaneïtat i de bon humor, que els fa amables, i que reflecteix l´esperit de treball i la perseverança durant anys del seu autor, el Dr. Martí Bonet. I si com seria de desitjar aquest llibre fos reeditat, donant-li unes proporcions més grans i en lletra més grossa, seria aconsellable que el seu autor li donés un altre repàs, del qual haurien de ser especialment objecte els fragments dels col·laboradors que li han aportat dades, i que en algun cas el Dr. Martí Bonet podria completar, amb la sempre convenient atenció a les correccions d´impremta. I també aquesta referència a l´estimable feina dels voluntaris de la catedral, que han estat una autèntica escola d´especialistes, i que han arribat ràpidament on una persona sola hauria tardat molts més anys.

Ferran Blasi i Birbe