Humanismo II. Tareas del espíritu

Juan Luis Lorda

Editorial Rialp

Madrid 2010

223 pàg.

Al primer volum, El humanismo: los bienes invisibles,d´aquest doble estudi escrit pel professor Juan Luis Lorda, l´autor s´endinsà en el món de la cultura des d´altes perspectives culturals i religioses. Es tractava d´una obra molt ben estructurada: senzilla, concisa i clara. Lorda explicava detalladament, sota diversos aspectes, què s´havia d´entendre per cultura, món humà, humanisme, espiritualitat, saviesa, amor a la veritat, bellesa, etc. És a dir, ens presentava un conjunt de realitats que ell també anomenava «béns invisibles» i que es podien considerar uns grans tresors que calia conservar. En vam fer una recensió uns quants mesos enrere.

En aquest segon volum, Humanismo II. Tareas del espíritu, Juan Luis Lorda vol concretar millor la manera d´arribar al perfeccionament humà de la cultura, de la veritat, de la bellesa, de l´amor, del treball i del descans, de la creativitat, de la felicitat, de la maduresa, de la disciplina, etc. Sobretot a través del perfeccionament dels espais interiors: ment, cor, consciència... Ens vol ajudar –i no és pas una obra d´autoajuda, malgrat algunes semblances o coincidències– a trobar els ressorts, els mitjans pràctics, els camins, les pràctiques concretes per edificar l´home més «humà», l´ésser humà en plenitud d´acord amb el designi creador. I ens presenta també els obstacles amb què l´home es troba per assolir la perfecció, com són el desordre, la peresa, l´egoisme, el materialisme, el consumisme i el mal entès benestar, etc.

Lorda ens fa atractiu el treball material i intel·lectual, les exigències de l´esperit, el cultiu dels espais interiors de l´ànima –la ment, la voluntat, la llibertat, els afectes, els anhels, les virtuts– en un harmònic i constant equilibri de les forces internes i externes amb què l´home ha de comptar. Veient el contingut sencer de l´obra –tot i que no se´n parli expressament–, hi trobem una constant al·lusió a la Gràcia, ja que només aquesta pot portar l´home cap a la perfecció.

El llibre és com un tractat sobre formació, educació, ensenyament, convivència, capteniment social; sobre l´art de conèixer-se un mateix, de la presa de decisions, del treball ben fet, del bon govern... Una exposició dels títols dels diversos capítols ens dóna una visió de tot el contingut: l´espai interior; les funcions de la ment; la forma del cor; els moviments del cor; la decisió lliure: cap i cor; la conquesta de l´espai interior; el coneixement d´un mateix; l´ascetisme dels desigs; el control de l´activitat; el silenci interior i la prudència; el valor del treball; l´aprenentatge; la disciplina; l´art d´educar: encendre un foc, formar el cor, ensenyar a pensar, impartir una classe; pel que fa al govern: l´autoritat; l´administració de les societats, la direcció de persones; les condicions del governant; el diàleg i el pacte; el tracte amb subordinats.

Quan passa a la convivència hi trobem: l´ésser sociable; les virtuts del tracte; la conversa; sentir-se ciutadà i la participació; la solidaritat. Continua amb la família: veritats i tòpics; relacions humanes; de l´enamorament a l´amor; l´estimació diària; les dolceses de la llar. Conclou el llibre amb el sentit religiós de la vida: el fet religiós; dimensions del sentit religiós; experiències de transcendència; la idea de Déu i del fet diví; les formes de la religió.

Com podeu comprendre, tot el contingut està compost per «bells temes que fan créixer interiorment les persones», com ens diu la contraportada. Acaba el llibre amb una seleccionada bibliografia, amb el títol de «50 libros sabios», que inclou escriptors i pensadors com Aristòtil, sant Agustí, sant Joan de la Creu, santa Teresa de Lisieux, sant Josepmaria Escrivà, santa Edith Stein, Manuel García Morente, Julián Marías, Alejandro Llano, Joseph Pieper, Romano Guardini, Emmanuel Mounier, Daniel Goleman, Eugeni d´Ors, Jacques Maritain, G.K. Chesterton, Gustave Thibon, Karol Wojtyla, Lleó Tolstoi, Antoine de Saint-Exupéry, Jean Danielou i molts altres, fins a arribar als cinquanta.

El recomanem vivament, com férem amb el primer volum ja esmentat.

Josep Vall i Mundó