Revista > Número 37

Dues dones excepcionals del segle XX. L'empremta d'Edith Stein en Rosa Deulofeu

Francesc Figueras

Pròleg de Francesc Torralba

Ediciones STJ

Barcelona 2009

161 pàg.

                                                                                                                     

Francesc Figueras ha fet servir la tesina que va escriure, sota la direcció de Francesc Torralba, per a graduar-se per a la llicenciatura de Ciències Religioses, com el principal material per a la publicació del seu llibre sobre Edith Stein i Rosa Deulofeu. Penso, però, que la autoritat de l´autor li ve, sobretot, dels molts anys que va estar treballant a la Delegació de la Joventut del Arquebisbat de Barcelona, al costat de Rosa Deulofeu.

El contingut del llibre s´expressa molt bé amb el títol... i el subtítol: es tracta de dues dones excepcionals perquè la santedat és excepcional (l´una reconeguda canònicament i l´altra al nivell de realitat i fama) i les virtuts també, però és evident que Edith Stein (Patrona d´Europa) va acabar la seva vida sent ja una mestra intel·lectual consagrada. Aquesta Santa, de tanta vàlua espiritual i intel·lectual, va tenir una forta influència en les reflexions, i en la vida interior de relació amb Déu, de Rosa Deulefeu. A Francesc Figueras hem d´agrair-li que ho hagi percebut en el seu coneixement de la Rosa, que ho hagi estudiat i ho hagi fet públic.

Per camins diferents i en àmbits diferents hi ha punts comuns en la vida de les dues dones: la seves inquietuds espirituals les duen a cercar quina pot ser la seva vocació a l´Església; Edith, el Carmel, Rosa, el lliurament en cos i ànima a la Pastoral dels joves.

Coincidiran també en la presència forta del dolor a les seves vides. Un dolor viscut des de la Fe, l'Esperança i l´Amor. Francesc Figueras ens exposa com van ser aquests processos vitals amb una i altra dona, tot recollint les manifestacions expresses de Rosa Deulefeu referides a Edith Stein.

El capítol tercer és essencialment filosòfic i teològic. Aquí s´explica el pensament de les dues protagonistes sobre l´ésser humà esmicolat, des dels orígens, en els vessants de la diferenciació sexual i, evidentment, les característiques pròpies de la dona i les conseqüències que comporten, com també el seu paper, especialment a l´Església.

L´últim capítol, sobre la Personalitat Cristiana, incideix més profundament en la espiritualitat de les dues dones: el lliurament als altres, la ciència de la Creu, la vida contemplativa i, finalment, la disposició generosa i serena davant la mort que, l´una i l´altra, preveuen propera.

Tots els sants són un exemple per a tothom; santa Beneta de la Creu és un personatge suggestiu i fascinant, però la Rosa és “una de la nostra colla”, tot el que és d´ella ens afecta. Per això el seu amor de Déu, el seu lliurament –rialler– als altres, la seva ànima contemplativa, que Francesc Figueras revela, ens fan un bé penetrant com pocs.

Acabo aquest comentari fent notar que no es pot parlar de la vida interior d´una persona sense tenir-ne; per això, potser sense adonar-se´n, Francesc Figueras ens ha donat testimoni de la seva pròpia vida espiritual.                          

Joan Garcia Llobet

  • 11 gener 2011
  • Francesc Figueras Gudàs
  • Número 37

Comparteix aquesta entrada