L'Església davant d'una dècada decisiva
Més enllà de les estadístiques
Fer una fotografia d´una realitat material-espiritual té el risc de no ser completa. En el cas de l´Església, és fàcil fixar-se en la part institucional, susceptible d´estadístiques, dades i balanços; per contra, la realitat espiritual dels fidels cristians que inspirats per l´Esperit Sant intenten complir amb la missió d´assemblar-se a Crist i donar-lo a conèixer a tothom, pot quedar difuminada per la “materialitat” dels primers aspectes. El desgraciat escàndol dels abusos amb menors –en la majoria dels casos referit a successos de fa més de 20 anys–, enfosqueix i distorsiona la vida de centenars de milers de bons sacerdots i religiosos.
Tot i córrer el risc de presentar només una part de la realitat, de la mà del recentment publicat Anuari Pontifici del 2009 i de les estadístiques de l´Església publicades per l´agència Fides (de la Congregació per a l´Evangelització dels Pobles), amb ocasió de la Jornada Missionera, intentarem aproximar-nos a la situació de l´Església i apuntar algunes tendències per a la pròxima dècada.
L´Església en el món
La població mundial ha passat de 6.620 milions d´habitants el 2006 a 6.700 milions el 2007, de manera que va créixer un 1,1%. En aquest mateix període, l´Església va passar de 1.131 milions de batejats a 1.147, augmentant en 15,9 milions de fidels, amb un augment de l´1,4%, lleugerament superior al de la població del planeta. La proporció de catòlics ha augmentat lleugerament i el 2007 ja representen el 17,4% de la població mundial. Al 2008 els batejats ja són 1.166 milions.
La jerarquía
L´any 2008, l´Església catòlica comptava amb 2.936 circumscripcions eclesiàstiques i un total de 5.002 bisbes. Amèrica és el continent amb més bisbes (1.847), seguit d´Europa amb 1.576; Àsia en té 732 i l´Àfrica, 657; finalment, Oceania té 134 bisbes. Pel que fa als sacerdots, tant diocesans com religiosos, sumen el 2007 un total de 408.024, amb un creixement net de 762 (+0,4%) respecte a 2006. Des de l´any 2000, s´observa una lleu, però constant millora. Sobre aquesta dada de les noves vocacions destaca que, en aquests 7 anys, la tendència és molt positiva a l´Àfrica (+27,6%) i a l´Àsia (+21,2%), que es converteixen en el contrapès d´Europa (-6,8%) i Oceania (-5,5%), mentre que Amèrica es troba pràcticament estabilitzada. Per continents, Europa continua concentrant la majoria dels 
sacerdots amb una tendència a la baixa, ja que han passat del 51,5% del total al 47,1% (194.393) el 2007; la resta dels continents queda així: Amèrica té el 30% dels sacerdots del món (121.495), Àsia el 13,2% (52.802), l´Àfrica el 8,7% (36.658) i Oceania l´1,2% (4.676) del total. A escala mundial, els sacerdots diocesans augmenten en un 0,5% fins a arribar als 272.431, mentre que els sacerdots religiosos decreixen lleugerament (-0,4%) fins als 135.593. El 2007, els seminaristes també augmenten lleugerament a tot el món fins a arribar als 115.919 seminaristes majors. Els religiosos, que són 54.959, descendeixen un escàs -0,3%, per contra, el descens de les religioses és més acusat, amb un 0,9%, quedant en 746.814.
La bona atenció als fidels per part del clergat, considerant el número de catòlics per sacerdot, és un altre índex important. El més baix correspon a Europa amb 1.457 catòlics/sacerdot, el segueix Oceania amb 1.931 catòlics/sacerdot, l´Àsia amb 2.290 catòlics/sacerdot, Amèrica amb 4.680 catòlics/sacerdot i, finalment, l´Àfrica, amb 4.759 catòlics/sacerdot.
Tendències
· Les fredes dades posen de manifest un gran dinamisme de l´Església a l´Àsia i a l´Àfrica. Allí tots els índexs experimenten importants increments. El 56% de l´augment dels catòlics en el món es troben allí, quan els catòlics africans i asiàtics (285,8 milions) només representen el 24,9% dels catòlics de tot el món. Resulta molt destacable el nombre de vocacions al sacerdoci: Aquests dos continents reuneixen el 48,4% dels seminaristes majors (115.919) i el 71,5% dels seminaristes menors (101.978) del món.
· Les fredes dades posen de manifest un Amèrica es troba en un moment de transició. Amb el 50% dels catòlics del planeta, presenta llums i ombres. Després de l´Àfrica, és el continent que aporta més nous catòlics, 5,5 milions més que el 2006. També augmenten els sacerdots, els religiosos i els diaques permanents, però disminueixen els sacerdots religiosos, les religioses i els seminaristes. Però tant els increments com les disminucions són molt lleus.
· Les fredes dades posen de manifest un Europa i Oceania, cap al final del túnel? Oceania, amb menys de l´1% dels catòlics del món, viu a remolc del món i de l´Església occidentals i participa de la seva situació. Europa encara manifesta símptomes de debilitat amb descensos en les vocacions sacerdotals (-1,17%), religioses (-1,88%) i seminaristes (-2,15%). Però aquestes dades, prenent la perspectiva dels últims 10 anys, s´han suavitzat molt.
L´Església de la pròxima dècada
Fer pronòstics és difícil i arriscat per qui els fa, si a més a més els posa per escrit i queden per a la seva posterior confrontació amb la realitat... Fent una projecció de les dades estadístiques disponibles, el 2020 l´Església comptarà amb uns 160 milions més de fidels fins a arribar als 1.300 milions. Però el seu perfil anirà canviant, serà menys occidental i més global: Europa amb 300 milions perdrà definitivament la seva supremacia en favor dels 600 milions 
de catòlics americans i del dinamisme de l´Àfrica, amb 220 milions, i de l´Àsia, amb prop de 150 milions. L´Església que va néixer catòlica, universal, en el 2020 ho serà atenent a qualsevol indicador. Això tindrà importants repercussions, per exemple, en la internacionalització del govern de la mateixa Església i en una immensa riquesa i diversitat a l´hora d´abordar les grans qüestions, mantenint una unitat en el dogma i la moral (com s´ha vist als llarg dels últims 2.000 anys). Enfront de plantejaments negatius i desesperançats (esglésies buides, envelliment dels fidels i dels sacerdots, llenguatge o plantejaments antiquats, relativisme social, etc.) és convenient aixecar la mirada i veure més enllà del que passa especialment en les nacions occidentals, permanentment atacades per la síndrome de creure´s el centre del món. La realitat és que el centre del món s´està desplaçant... I tot això sense oblidar que en les secularitzades societats occidentals segueixen produint-se meravellosos fruits de santedat i de dinamisme apostòlic.
Isidor Ramos Periodista
