Un premi Ciutat de Barcelona a Sant Lluc

És cosa grata en els temps que corren comprovar que no sempre hi ha discriminació quan es tracta de valorar, des d´àmbits de l´administració pública, llibres que tracten adequadament temes religiosos. S´ha atribuït un dels premis Ciutat de Barcelona a una edició bilingüe –en grec i en català– de l´evangeli de Lluc i dels Actes dels Apòstols, que són, com s´ha dit sempre, del mateix autor i semblen formar com un tot. El treball és fruit de la col·laboració entre el Dr. Josep Rius-Camps, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya –especialista en Patrística i autoritat mundial en Ignasi d´Antioquia– i la Dra. Jenny Read-Heimerdinger, investigadora associada a la Universitat de Bangor, a Gal·les, que havien arribat, investigant separats, a unes conclusions semblants i que després d´això han continuat en col·laboració els seus treballs.

En el cas present ha pesat en l´atribució del Premi el mèrit literari de l´obra, i s´ha donat directament al treball com a traducció, però s´ha tingut molt en compte la seva faceta d´investigació erudita en el camp dels estudis bíblics, de què parlaran en el moment oportú els especialistes, sobretot a partir del text en anglès, amb comentaris més extensos. Aquesta edició passarà sens dubte a la història dels estudis historicocrítics sobre la Bíblia. Es presenta bellament el text grec i la traducció catalana, en paral·lel, en pàgines diferents, en una pulcra impressió. Es fa precedir d´un important estudi introductori i amb abundants notes sobre els punts de més interès.

L´aportació del llibre és la conseqüència de l´estudi exhaustiu que han fet els autors, i que s´edita en anglès en diversos volums, però en el publicat ara hi ha l´essencial. El treball, que ha portat els autors a escorcollar tot el material documental sobre els dos llibres de Lluc, ha partit de l´interès que ha suscitat en ells un còdex que fins ara no s´havia apreciat en tot el que ells diuen que val: l´anomenat Còdex de Beza (o Cantabrigiensis) –les seves sigles són (D 05/d 5)–, al qual es donava una datació més tardana però que ara aquests autors situen en l´època (segles IV-V) d´altres grans còdexs de reconeguda gran autoritat, com eren el Vaticà, el Sinaític i l´Alexandrí. Esperem que no sols convenci els possibles crítics de la importància del Còdex i de les seves peculiaritats, sinó també pel que fa a la seva redacció primerenca. El treball de revisió de la datació ha tingut molt en compte, a més dels criteris externs, entre els quals cal esmentar la presentació o la paleografia, els interns, per mirar d´endevinar el perquè de supressions o d´afegits que es produeixen en certs moments i que van donant lloc a treballs de recensió per establir amb sempre més probabilitat el text primigeni. No cal recalcar que, malgrat notables diferències, en aquest còdex no hi falta res d´essencial, però sí que s´hi poden trobar alguns mots o formes de dir pròpies d´ell si es compara amb els altres còdexs dels mateixos llibres, amb la mateixa estructura i ordre de redacció, i al contrari hi ha molts detalls que caldrà tenir en compte d´ara endavant si s´assoleix el convenient consens entre els experts, i no hi ha dubte que les seves aportacions poden passar a enriquir en algun grau l´aparat crític de les edicions estàndard del text grec.

En una primera aproximació al llibre hi ha dos punts dignes de reclamar l´atenció a un públic de no especialistes. Són els relatius a la persona de l´autor, Lluc, i del destinatari, Teòfil. Començant per aquest últim, sosté la hipòtesi que no es tracta, com es pensava, d´un cristià il·lustrat, a qui es donava el nom simbòlic de Teòfil (l´òptim [kràtistos] Teòfil [amic de Déu]), com es troba en la traducció llatina, i a qui els nostres autors donen el tractament d´excel·lentíssim, el mateix que el Còdex de Beza dóna a altres personatges públics importants, sinó que seria un jueu culte, fill d´Anàs i cunyat de Caifàs, summe sacerdot en exercici entre els anys 37-41 dC. És suggestiva en aquest sentit l´exegesi que fa del pròleg de Lc 1, 1-4.

I sobre la persona que va escriure tots dos llibres, dedueix, per diversos indicis, que l´autor del text del Còdex de Beza no sols era un jueu culte, sinó fins i tot un rabí amb qui Teòfil havia coincidit moltes vegades al Temple.

Haig de dir que abans de fer, com escau, l´examen crític a fons de l´obra, m´he acontentat amb alguns tasts, i cal reconèixer que he fruït amb la lectura d´alguns passatges: les dues pàgines paral·leles, la primera, el text de l´anunciació a Maria; a Mariam, diu en aquest lloc el Còdex, amb la notícia de l´encarnació (1, 26-37), i crec haver trobat el gust de sempre en el text grec, amb la salutació de l´àngel “Chaire, kecharitoméne” (v. 28). I també he llegit amb fruïció la narració sobre el fill pròdig (15, 11-32) i el passatge del Darrer Sopar (22, 14 i seg.). I he donat un vot de confiança a Lluc, a Beza, a Rius i a Jenny R-H.

De tota manera, ja continuaré fent, amb els temps que calgui, la lectura exhaustiva que mereix l´estudi i espero que em doni també plena satisfacció. Fins aquest moment utilitzo el benefici de la presumpció, i arribo a la conclusió que tot serà tan atractiu com el que he llegit. I encara que ara per ara no entrem a fons en els apassionants temes de la transmissió del text de l´Escriptura, i concretament del Nou Testament, que porten a apreciar la gran riquesa documental existent i el respecte amb què s´ha tractat la transmissió del text. Però ja es veu que, amb les seves peculiaritats, també aquest text de Beza avala en línies generals la importància del treball dels copistes i dels qui van fer les grans recensions o han mirat d´acostar-se al màxim als textos originals.

És un treball que ha de merèixer atenció al nostre país on –a part d´algunes grans obres de valor històric– s´han preparat o editat, entre d´altres, les dues magnes edicions, en diversos volums, de la Bíblia de Montserrat i de la Fundació Bíblica Catalana –i també en edicions més manuals–, o el Nou Testament que va preparar J.M. Bover i va actualitzar J. O´Callaghan, i la més recent: l´edició, que es considera estàndard, de Nestle-Aland, amb el text grec i el llatí de la Vulgata, al qual s´ha afegit la traducció interconfessional. I Barcelona, i després Montserrat, són els llocs on Ramon Roca-Puig, des de la papirologia, va contribuir també a enriquir aquest tresor documental, entre altres maneres aportant pàgines de la còpia més antiga que es coneix de l´evangeli grec i que encara es conservaven: els “papyri barcinonenses” en la seva sigla internacional, del mateix còdex del qual es conservaven alguns fragments a Manchester, publicats al seu dia per C. H. Roberts.

Ferran Blasi Birbe

Doctor en Teología. Periodista

Dades del llibre:

Lluc, Demostració a Teòfil

Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza

Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger

Fragmenta Editorial

Barcelona 2009

733 pàg.