La Penitencia como virtud y sacramento

Joan Guiteras

Centre de Pastoral Litúrgica

Barcelona 2010

252 pàg.

El professor Dr. Joan Guiteras des de fa bastants anys exposa el tractat sobre el sagrament de la penitència als alumnes de la Facultat de Teologia de Catalunya i als de l´Institut superior de Litúrgia. Ell mateix explica: “Vaig començar a exposar aquest tema a petició de Mons. Pere Tena, quan era Degà de la Facultat de Teologia de Barcelona que, amb el temps, es va convertir en Facultat de Teologia de Catalunya. El bisbe Tena, quan em va proposar donar aquest tractat a la Facultat, em va recomanar que tingués molt en compte, especialment per a la part positiva, l´encíclica Dives in misericòrdia ('Déu ric en misericòrdia´), de Joan Pau II. Aquesta carta encíclica sempre m´ha impressionat. Per això, el meu tractat de Penitència refereix d´una manera especial el sagrament del mateix nom a la llum de la misericòrdia divina. He escrit, doncs, des d´aquesta formalitat. Ha estat una manera de presentar en termes positius el sagrament de la Penitència. És evident que tots els sagraments confereixen el do de Déu. També el de la Penitència. Faig, per tant, aquesta incidència com a enfocament del tractat”.

No amaga la dificultat en què es troba aquest sagrament: “Aproximadament des del 1960 es produeix una gran crisi del sagrament de la Penitència, l´exponent més clar de la qual és la baixa pràctica del ritu esmentat. I, a partir de l´aparició del nou ritual, molts pastors utilitzen només el ritu de la reconciliació a diversos pecadors amb absolució general”. Pot confondre el fet que es presenta el ritu C del Ritual de la Penitència per a les absolucions col·lectives sense acompanyar-lo de totes les advertències que han fet els bisbes i la Santa Seu sobre la seva excepcionalitat. Encara que després es recullen aquestes advertències en el “Motu proprio” Misericòrdia Dei que s´inclou en apèndix.

Com indica el títol, es fa una presentació del sentit del sagrament de la Penitència i la Reconciliació partint de la Penitència com a virtut i de les actituds amb què el creient és invitat a acostar-s´hi. Després d´una panoràmica general, presenta la Tradició bíblica amb els textos fonamentals que fan referència al perdó dels pecats. A continuació estudia la Tradició eclesial, rica i variada, com han anat evolucionant les formes de penitència fins a arribar a la pràctica de la confessió en els nostres dies.

Entra després en la reforma del Concili Vaticà II i la seva concreció en el Ritual de la Penitència, a què dedica un ampli espai. L´últim capítol és una síntesi que vol ajudar a la reflexió personal.

També, com s´ha dit, s´afegeix un apèndix amb el comentari d´alguns documents. Destaca la Carta apostòlica, en forma de “Motu proprio” Misericordia Dei, en què s´afronten els abusos en les absolucions col·lectives que fan un gran dany i no donen veritablement pau i alegria a les consciències. Aquest document dóna raó de la preocupació de la Santa Seu perquè molts cristians tornin a rebre aquest sagrament d´una manera personal, i en aquest sentit anima els sacerdots a estar disponibles en tot moment, fins i tot mentre en el mateix lloc se celebra la Santa Missa, i també amb un horari ampli i conegut.

El llibre té un marcat accent pastoral: amb consells per als confessors, esquemes per a la celebració de la forma B del ritual segons els temps litúrgics, etc. No toca alguns arguments més propis del Dret Canònic, com ara el lloc i la seu de l´administració de la Penitència. Ens presenta un interessant treball sobre el sagrament de la Penitència en l´aspecte històric i de pràctica pastoral. Com a cosa a afegir en properes edicions, es podria suggerir la d´introduir comentaris a algunes parts més descriptives, com ara les maneres d´administrar el sagrament o acompanyar-les amb indicacions del Magisteri sobre una correcta actuació pastoral. Ben cert, un llibre ben adient per revifar la pràctica del Sagrament de la Penitència.

Joaquim González-Llanos