La primera Semana Santa de la Historia

Carlos Llorente 

Homolegens

Madrid 2010

270 pàg.

És un intent de reconstruir, amb les dades escripturístiques, històriques i tècniques més rellevants, l´itinerari del Fill de Déu en els dies en què culminà la redempció: els que van del divendres sant al diumenge de resurrecció, el període que ara en diríem el tríduum sant o pasqual i concretament tot el que es refereix a la crucifixió, el davallament de la creu i la posada en el sepulcre, fins a la resurrecció.

Es pot copsar l´àmplia preparació de l´autor en totes les matèries relacionades amb el tema –algunes per l´estudi i d´altres per la seva professió– i que es reflecteix en la bibliografia i en les notes. En primer lloc, el coneixement dels evangelis i d´altres passatges de l´Escriptura, i del que ha pogut consultar en algunes vides de Jesús, que es poden considerar obres bàsiques, i de l´accés a fonts històriques i a tot el que ell ha pogut investigar de detalls concrets sobre la manera de fer les execucions, com la de la creu, de les exigències legals sobre la verificació de la mort i de la identitat del difunt, i així alguns que no ho sabien hi trobaran que el “patíbul” –paraula que s´ha aplicat a la creu o a la plataforma de l´execución– és el pal horitzontal de la creu, que a l´indret del suplici s´unia al pal vertical, que solia estar clavat en el lloc. I una cosa semblant sobre els costums dels jueus respecte als enterraments.

Mereix tractament a part la seva formació com a metge, i particularment com a odontòleg, que li ha facilitat, sens dubte, alguns aspectes de la seva recerca a l´hora de trobar respostes o fer conjectures sobre detalls relacionats amb l´anatomia i la fisiologia, com la funció dels ossos, el joc dels músculs o la circulació de la sang o la seva composició, i la d´altres fluids. I, acostumat també a algunes qüestions mecàniques de la seva especialitat de dentista, ha estat capaç de fer treballs complementaris per il·lustrar el lector i l´expert a propòsit d´espais i de perspectives, i de fer ell mateix maquetes i d´ajudar a interpretar-les.

Moltes de les explicacions van encaminades a mostrar la concordança entre els detalls de la Santa Síndone, aquesta insigne relíquia en la qual estan impreses les marques del cos d´un home que té una figura d´una gran dignitat, i que volem pensar que és el qui sofrí la passió que descriuen els evangelistes, i les dades que aquests presenten.

Pel tractament del tema i per les nombroses notes que potencien el valor del seu contingut, es poden copsar les motivacions que han portat l´autor a l´estudi, a les seves lectures bàsiques; i ja es veu que al seu personal coneixement dels Evangelis i de tota l´Escriptura, hi ha afegit el d´algunes vides de Crist, especialment valuoses, i que, com hem dit més amunt, ocupen en el llibre l´espai que mereixen les referències al Sant Llençol de Torí i també al Sant Sudari que es conserva a Oviedo.

Tanmateix, amb tot l´afectuós respecte que mereixen algunes al·lusions a persones privades o obres d´art, i tot apreciant el valor literari, artístic o testimonial que puguin tenir, però que estan en un altre nivell, deu ser bo subratllar, ni que sigui de passada, el seu caràcter privat o no oficial. I pensem en algunes persones amb experiències místiques, que han viscut personalment la passió de Crist, com la beata A. C. Emmerich, la Valtorta, Teresa Neumann o Marthe Robin, i en la repercussió que han tingut en d´altres, com en el cas del film de Mel Gibson sobre la Passió de Crist. Poden servir per avalar un llibre espiritual, més que un d´històric o d´arqueològic.

El títol parla de la “primera Setmana Santa” –que és una denominació que atreu– i potser s´hauria pogut dir “tres dies de la primera setmana santa”, que ben cert constitueixen ja material suficient per a un llibre, com aquest, que reflecteix tot l´interès de l´autor per la matèria, i el seu coneixement d´aquesta.

Ferran Blasi