Per una política veritablement humana
Jornada a la Facultat de Teologia de Catalunya
Jornades sobre acció política i ètica
El valor de l´acció política i la seva dimensió ètica ha estat el tema objecte d´unes Jornades els dies 8 i 9 de febrer que han aplegat personalitats de primera línea del món econòmic, politic i de la reflexió filosòfica i moral a l´Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Els ponents: Guzmán Carriquiry, del Pontifici Consell de Laics; l´exministre d´Indústria i Energia, Joan Majó; Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i Miquel Roca i Junyent, exdiputats a Corts i Eugeni Gay, membre del Tribunal Constitucional, van aportar les seves visions sobre el tema de la reunió: analitzar l´ètica de l´acció política, en el marc de la Doctrina Social de l´Església.
La Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), especialment el seu Departament de Teologia Moral i el SEDASE, Seminari de Doctrina i Acció social de l´Església, orienten la seva reflexió sobre aquells temes que poden afectar les actituds ètiques dels actors socials. Entre, ells hi ha la classe política. Amb aquesta iniciativa, han volgut plantejar-se el sentit i el valor de la política com a activitat que ha de buscar el bé comú dels ciutadans, tant en les seves propostes com en l´acció concreta.
La política com a “exigent forma de caritat”
En la sessió del primer dia, el Dr. Antoni Babra, director del Sedase, va remarcar que “la Facultat de Teologia de Catalunya no vol restar en silenci davant unes mancances en el valor de l´acció política i en la seva dimensió ètica, que la societat detecta en aquests moments”. A continuació, intervingueren Guzmán Carriquiry, sotssecretari del Pontifici Consell de Laics i Joan Majó, exministre.
Carriquiry remarcà que “l´Església catòlica té un altíssim concepte de la política”. Es diu que “és una forma exigent de la caritat, és a dir una modalitat d´amor als pròxims”. Paradoxalment, assenyalà, “el concepte de política topa amb la 'descreença´ de la societat cap a aquesta activitat”. Constatà que “molts ciutadans la consideren una activitat estranya que no els suscita cap interès especial”. Al seu entendre, aquesta desafecció es deu al fet que “la política apareix sovint lligada a la corporació autoreferencial dels polítics professionals a l´esfera de la partitocràcia, enredada en jocs i ambicions de poder més que no pas referida al bé comú; massa sovint predominen més els interessos particulars que el bé comú”.
Afirmà Guzman Carriquiry que “cal rehabilitar la política en tota la seva dignitat. Amb aquest fi, d´una banda, cal posar en pràctica i valoritzar el principi de subsidiarietat que deixi espai i protagonisme a una societat civil oberta, constructora d´una diversitat de formes de lliure autoorganització i gestió de las necessitats socials com a contribució al bé comú”. D´altra banda, “la política ha d´estar animada pel principi de solidaritat” i aquesta ha d´estar “sostinguda i animada per la caritat”.
El sotssecretari del Consell Pontifici dels Laics acabà la seva intervenció afirmant que “els cristians no estem convocats a lluitar per la nostra pròpia hegemonia religiosa a la palestra política. Som conscients que d´una mateixa fe en poden derivar una legítima diversitat de posicions polítiques” i que “ningú podrà impedir-nos tenir la més ferma convicció que qui ignora Déu amputa la realitat i que Crist és la pedra angular per a tota construcció veritable i plenament humana”.
Joan Majó va fer una distinció entre ètica i moral. Al seu parer, la primera es refereix a l´àmbit de les intencions i la segona al de l´acció. Majó explicà que s´educà en un context molt europeu; per a ell “Europa ha estat sempre la referència, ja que té uns trets característics que el defineixen i uns valors que hi predominen: la centralitat de la persona, la llibertat, l´exigència d´equitat, la justícia, la democràcia. Al seu entendre, aquests valors provenen de dos esdeveniments històrics determinants: l´Evangeli i la Revolució francesa. Crist, d´una banda, va representar un trencament no només religiós sinó també cultural en el seu temps; ell no només va fer descobrir el Pare i l´amor als homes, sinó també l´home. Crist va predicar la llibertat, l´amor i va fonamentar aquestes exigències en l´amor del Pare. La predicació de Jesús s´orientava amb la voluntat que el Regne de Déu no fos només una esperança, sinó una realitat.”
Fonament ètic de la vida política
En la segona sessió, els ponents van ser els exdiputats Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i Miquel Roca i Junyent, i Eugeni Gay, membre del Tribunal Constitucional. Va presidir el degà de la Facultat, Dr. Armand Puig, i comptà també amb la intervenció del Dr. Joan Costa, membre del Sedase, el qual presentà un breu recorregut històric, des d´Aristòtil fins als pensadors moderns, de com aquests han considerat la relació entre ètica i política. Finalment, referint-se a la darrera encíclica de Benet XVI, remarcà que “l´ètica és intrínseca a la vida política, tant en fonamentar les legislacions... com en l´actuació dels mateixos polítics... de manera que no hi ha política veritablement humana si no hi ha un fonament ètic”.
Eugeni Gay va plantejar la necessària eticitat en l´acció política, fent sovintejades referències a documents del magisteri eclesial referits a la relació entre ètica i política. Indicà que el descobriment d´Amèrica representà un moment clau en la consideració de la dignitat de la persona, essent-ne els principals artífexs Francisco de Vitoria i Fray Bartolomé de las Casas. Segons Eugeni Gay, la dignitat de la persona és el veritable fonament de l´eticitat en l´actuació política. Ponderà la significació de l´aprovació de la Constitució espanyola en el seu moment i insistí en el fet que, en el seu esperit, ella és el marc que assenyala el contingut i els límits ètics necessaris per a la convivència del país i en concret per a l´actuació política.
La política ha de servir a l´home com a fi
Miquel Herrero va distingir entre l´home polític, que es preocupa del poder i l´home social o ètic, que es preocupa pels valors. Remarcà que el mot política no ve de poder, sinó de polis i significa servei a la polis. El poder, indicà, és quelcom humà, connectat a la seva responsabilitat i, per tant, inseparable dels valors, ja que el qui el vol mantenir ha de tenir cura del benestar d´aquells sobre els quals mana. El ponent afirmà que el nucli ètic de l´acció política és el servei a l´home com a fi, i un home que no es dóna com a abstracte sinó com a polis i polièdric: social, religiós, polític, que cerca el benestar. Aquest home no pot ser servit unilateralment. Afegí que avui hom tendeix a concebre el servei a l´home només satisfent les seves necessitats econòmiques i cal que el polític no es limiti a servir-lo només en aquest vessant. A més, indicà, els valors no són asimètrics, cosa que requereix un discerniment per part del polític, tenint en compte que tot home està inserit en una comunitat concreta i que s´han d´articular els seus drets amb els de la col·lectivitat. Com exemple, Herrero assenyalà que els pares tenen dret a triar l´educació dels seus fills en base als valors en els quals creuen, però això no ha d´impedir al polític articular una educació per a tota la col·lectivitat.
Miquel Roca indicà que la seva reflexió la feia des de la perspectiva del que és Europa avui. Es preguntà si l´acció política pot no ser ètica i respongué que no és bo que no ho sigui i afegí que la gran victòria de la democràcia és haver omplert d´ètica l´acció política. Avui a Europa, prosseguí, és impensable una acció política sense dimensió ètica, ja que és la realització d´una vocació de servir la comunitat.
Segons Roca, el marc constitucional defineix els límits de la convivència. Apel·là a un concepte laic de l´ètica que cal defensar sempre i arreu i que es troba expressat en la declaració universal dels drets humans, en els quals es basa la Constitució espanyola. En la política, remarcà finalment, l´ètica es concreta en el respecte de la persona i de la seva dignitat.
Xavier Vilella
Periodista
