Revista > Número 34

Àfrica, aixeca't!

II Assemblea Especial per a l´Àfrica del Sínode dels Bisbes

Si la Primera Assemblea Especial per a l´Àfrica del Sínode dels Bisbes fou batejada com el Sínode de la resurrecció i de l´esperança, els Pares sinodals, han vist aquesta segona Assemblea Especial com el Sínode d´una nova image-b82a98006b4e45bf275a74882e1b7943Pentecosta. Del 4 al 25 d´octubre i com a tema de fons “L´Església a l´Àfrica al servei de la reconciliació, de la justícia, de la pau”, el Romà Pontífex i 239 Pares sinodals han reflexionat sobre els problemes i les esperances d´aquest continent.

En els últims trenta anys, els catòlics d´Àfrica s´han triplicat, passant de 55 a 164 milions. Actualment suposen el 17% de la població del continent. Des de l´anterior Sínode africà a l´abril de 1994, l´episcopat del continent s´ha renovat gairebé per complet i en la immensa majoria amb bisbes procedents del clergat local. Actualment, l´Església dirigeix 12.500 escoles maternals, 32.250 escoles primàries, 10.000 col·legis de secundària i 23 universitats. La vitalitat de l´Església a l´Àfrica crida encara més l´atenció si considerem els sacrificis que sovint exigeix la tasca evangelitzadora; per exemple, l´exposició a malalties endèmiques com el paludisme, els difícils desplaçaments per camins impracticables durant l´estació de pluges o la intolerància de grups radicals que han assassinat fins a 520 missioners des del 1994. El dinamisme de l´Església en aquestes circumstàncies no és ja una “Pentecosta”?

 

Un “nova Pentecosta”

En efecte, el creixement de l´Església a l´Àfrica mostra l´empenta de l´Esperit Sant, però el quadre seria incomplet si ignoréssim la resistència que tantes vegades s´oposa a la seva acció i que explica la necessitat imperiosa d´“una nova Pentecosta”. El mateix Esperit que omple d´esperança un nombre creixent d´africans que han abraçat la fe és el que ara ha estat interpel·lat per lluitar més eficaçment contra les barreres que frenen el desenvolupament material i espiritual d´una gran part de la població del continent. L´extrema i permanent pobresa que afligeix la majoria dels habitants és una de les manifestacions més doloroses d´una crisi que no s´acaba de superar. Les causes són múltiples i el Sínode les ha assenyalat sense embuts: corrupció, mala gestió de les immenses riqueses naturals, guerres (sobretot als Grans Llacs, Somàlia, Sudan i el Darfur), tribalisme, bruixeria, ignorància de la doctrina social de la Església... Però també cal destacar, i és més important que les xifres de les estadístiques que acabem d´assenyalar, la falta de coherència entre la fe i la vida de no pocs que es diuen cristians, particularment els que estan més implicats en la vida pública. És un dels missatges inequívocs del Sínode: “L´Àfrica necessita sants en càrrecs polítics rellevants: polítics sants que eliminin la corrupció del continent, treballin per al bé de la gent i sàpiguen entusiasmar altres homes i dones de bona voluntat, també de fora de l´Església, per unir-se contra els mals comuns que tenallen les nostres nacions”. Els bisbes afegeixen que “deplorablement molts catòlics en càrrecs de prestigi no han respost adequadament a l´exercici dels seus càrrecs. El Sínode els convida a penedir-se i deixar l´espai públic, cessant així de ser la ruïna del poble i de donar mala fama a l´Església catòlica”. Els pares sinodals s´han enfrontat al gran desafiament que representa donar una formació adequada a la multitud de fidels que abracen la fe catòlica, de manera que assimilin integralment la doctrina de Jesucrist i la facin vida pròpia. Només així l´Església a l´Àfrica podrà ser veritablement “sal de la terra” i “llum del món”.

 

Conversió i esperança

En el missatge final que els participants del Sínode van enviar al poble de Déu el passat 23 d´octubre, s´hi recullen amb claredat i fermesa les dues dimensions que acabem d´assenyalar: esperança i exigència de conversió. Sobre aquest últim aspecte, el missatge final declara: “Qualsevol que sigui el nivell de la responsabilitat imputable als interessos estrangers, no és menys vergonyosa i tràgica que la connivència amb els governants locals: polítics que venen les seves nacions, homes de negocis que s´uneixen a multinacionals voraces, africans que venen i trafiquen armes [...], agències locals d´organitzacions internacionals que són pagades per difondre ideologies nocives en què ni ells mateixos creuen”. Sense deixar de reconèixer la feina de l´ONU al seu territori, es demana “que posi fi als seus intents de destruir i minar els valors africans de la família i de la vida humana”. Amb això fan referència a l´article 14 del Protocol de Maputo, sobre el dret de les dones a l´avortament. L´Església, conscient del seu deure de ser instrument de pau i de reconciliació, exhorta a la conversió, “perquè només així es trencarà el cercle viciós de l´ofensa, la venjança, per això el perdó i el reconeixement de les culpes és crucial”.

image-83ffe973b9a9972d9835479ecf1bb00a

Pel que fa a la segona dimensió, l´esperança, el missatge afirma: “L´Àfrica no és impotent. El nostre destí continua estant a les nostres mans. Tot el que l´Àfrica demana és espai per respirar i prosperar. L´Àfrica ja s´ha posat en moviment i l´Església es mou amb ella, oferint-li la llum de l´Evangeli”. Un missatge ple d´esperança que sintetitzen citant el proverbi africà: “Un exèrcit de formigues ben organitzat és capaç d´abatre un elefant”.

 

57 proposicions

El Papa, a petició dels mateixos Pares sinodals, va decidir la publicació del document més important del treball del Sínode: una llista de 57 proposicions que sintetitza les discussions del Sínode. Aquest document ens permet apreciar l´esforç de l´Assemblea per proposar línies concretes d´acció.

El cos central de les proposicions es divideix en tres capítols que corresponen a l´argument del Sínode per a l´Àfrica: “Reconciliació”, “Justícia” i “Pau”. Segueixen després altres capítols que inclouen una gran varietat de temes. A continuació assenyalem algunes proposicions significatives.

 

Reconciliació

- Una Jornada o una Setmana de Reconciliació a l´any, especialment en Advent i Quaresma, o un Any de Reconciliació a escala continental, per demanar especial perdó a Déu per tots els mals i ferides que ens afligim mútuament, i per reconciliar persones i grups ofesos en l´Església i en la societat.

- Un Any jubilar extraordinari durant el qual l´Església a l´Àfrica i a les illes adjacents agraeix a Déu amb l´Església universal i resa pel do de l´Esperit Sant. Aquest període de reconciliació ha de distingir-se, entre d´altres, pels següents elements: una conversió personal amb la confessió sacramental i l´absolució individual i un Congrés Eucarístic continental.

- Que la religió tradicional africana i les cultures siguin sotmeses a una qualificada i completa investigació científica a les Universitats Catòliques d´Àfrica i a les facultats de les Universitats Pontifícies romanes a la llum de la Paraula de Déu.

- Respecte a la bruixeria i als cultes, l´Església local s´ha de basar en una confrontació equilibrada que estudiï aquest fenomen a la llum de la fe i de la raó, per alliberar els africans d´aquesta plaga.

 

Justicia

 - Que els països africans prenguin mesures urgents per millorar les condicions de vida i de treball al continent per prevenir la “fuga de cervells”, de manera que les persones no deixin el seu país i siguin absorbides per les societats desenvolupades. Que els professionals exerceixin un sentit de sacrifici i de servei envers la seva pròpia gent, a costa de la qual s´han format.

- Que els països desenvolupats ajudin l´Àfrica a afrontar el problema de “la fuga de cervells”, desenvolupant centres d´excel·lència acadèmica perquè responguin a les necessitats d´un desenvolupament integral de les societats.

- Desenvolupar un sistema intern per respondre a les seves pròpies necessitats. A propòsit de situacions d´emergència (catàstrofes i desastres), és urgent establir un fons de solidaritat a escala continental a través de la xarxa Càritas.

- Que es propugni la ulterior cancel·lació del deute en condicions favorables i l´eliminació de la pràctica de la usura. Els governs africans han de ser més prudents en l´accés a subsidis i préstecs, de forma que no comportin deutes ulteriors per al poble.

- Que cada Conferència Episcopal nacional i regional revisi els seus materials catequètics en tots els nivells (nens, joves, parelles joves, famílies) per incloure-hi els elements de la doctrina social de l´Església i traduir el Compendi en les llengües locals.

- Que cada Conferència Episcopal nacional i regional exigeixi que la doctrina social de l´Església es faci obligatòria en tota l´educació dels seminaris i en els programes de formació permanent dels sacerdots, homes i dones religiosos i en la formació dels laics al servei de l´Església i de la societat.

 

Pau

-Que es constitueixi un programa africà de pau i solidaritat per a intervencions de solidaritat i assistència a l´Església local en la resolució de conflictes i en la pacificació en tot el continent amb savis consells sobre la justícia, la pau i la reconciliació.

- Institució d´una setmana d´oració per la Pau i la Reconciliació a l´Àfrica.

- Una oració per la pau i per les eleccions.

 

Altres arguments

- Tràfic d´armes.Les Conferències Episcopals dels països que produeixen armes són animades a recomanar públicament als seus propis governs que introdueixin una legislació que redueixi la producció i la distribució d´armes, que en cas contrari van en detriment dels pobles i de les nacions africanes.

- Bon govern.Els Pares sinodals inviten tots els pastors a comprometre´s a assegurar als responsables polítics i econòmics actuals i futurs una formació espiritual, doctrinal, pastoral i pràctica, com també un acompanyament espiritual (creant capellanies). Sol·liciten la creació de facultats de ciències polítiques a les universitats catòliques. La doctrina social de l´Església és un instrument preciós que mereix una llarga divulgació.

- La llibertat religiosa. Demanen la restitució d´esglésies, de propietats eclesiàstiques i de propietats d´institucions religioses confiscades en algunes nacions.

La llista de proposicions inclou molts altres arguments amb suggeriments oportuns: protecció del medi ambient, emigrants i refugiats, eleccions, recursos naturals, globalització i ajuda internacional, enculturació, família, laïcat, sacerdots, joventut, nens, SIDA, situació de la dona, mitjans de comunicació, etc. S´acaba amb una confiada invocació a la Mare de Déu, “La Mare de Déu d´Àfrica”, Reina de la Pau i model del ministeri de la reconciliació, de la justícia i de la pau.

 

Àfrica, aixeca´t!

Benet XVI va glossar l´evangeli del cec Bartimeu que pidolava a les portes de Jericó en l´homilia pronunciada durant la missa de clausura del Sínode el diumenge 25 d´octubre: “Precisament per aquest camí passa Jesús Natzarè. [...]. Els seus camins s´encreuen, es converteixen en un sol camí. [...] Benvolguts germans, donem gràcies perquè aquesta 'misteriosa trobada entre la nostra pobresa i la grandesa´ de Déu s´ha realitzat també en l´Assemblea sinodal per a l´Àfrica que avui conclou. Déu ha renovat la seva crida: 'Coratge! Aixeca´t!´ (Mc 10,49)”. Bartimeu, guarit, segueix Jesús pel camí, convertint-se “al seu torn en testimoni de la llum, explicant i demostrant en primera persona haver estat curat, renovat, regenerat. Això és l´Església en el món: comunitat de persones reconciliades, operadores de justícia i de pau”.

“Coratge, aixeca´t”! Durant l´homilia, el Papa es va adreçar en primera persona al continent africà i, en particular, a l´Església d´Àfrica amb una crida commovedora a la responsabilitat i plena de l´esperança que dóna la fe.

Estem convençuts que aquest Sínode representa un immensa riquesa de reflexió, suggeriments i força divina de renovació per als pobles africans i per a tota l´Església. Ara no queda sinó resar pels fruits del Sínode mentre esperem l´Exhortació Apostòlica postsinodal de Benet XVI, que ens mostrarà el camí de la trobada amb el Senyor i ens donarà noves forces per a “aixecar-nos” i cooperar encara més en la vertadera reconciliació, justícia i pau de la societat africana i del món.

Antoni Segarra Molins

Llicenciat en Ciències de l´Educació i doctor en Filosofia Eclesiàstica

Des del 1999 desenvolupa la seva tasca sacerdotal a Yaoundé (Camerun)

  • 11 març 2010
  • Antoni Segarra Molins
  • Número 34

Comparteix aquesta entrada