El debat dels minarets
Referèndum a Suïssa sobre la construcció de minarets en el seu territori
El resultat del referèndum de Suïssa, que prohibeix la construcció de minarets en territori helvètic, ha creat una gran commoció a tot el món, però alhora ha obert un intens debat sobre aquesta qüestió on es barregen temes religiosos, cívics i democràtics.
Prohibir la construcció de minarets sembla d´entrada un flagrant atemptat contra la llibertat religiosa i contra els drets fonamentals de les persones, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, el Conveni Europeu de Drets 
Humans i en altres textos internacionals. Per això és convenient fer una reflexió serena sobre els motius pels quals s´ha arribat a aquesta situació i les seves conseqüències.
Un resultat electoral ben clar
El resultat del referèndum suís no dóna peu a discussió. Un 57% dels votants ha estat a favor de la prohibició i 26 dels 30 cantons del país helvètic han donat suport a la iniciativa. Aquestes dades criden l´atenció, tenint en compte que la majoria dels partits polítics, incloent-hi el mateix govern federal, no estaven d´acord amb aquesta iniciativa de prohibició. La consulta ha estat propiciada per la UDC, un partit populista i d´extrema dreta que sembla que s´ha emportat clarament el gat a l´aigua.
Com a conseqüència d´aquests resultats, la Constitució suïssa serà canviada i inclourà aquest curiós apartat referent a arquitectura religiosa. Només van ser necessàries 100.000 signatures per convocar el referèndum, i, després de sentir la veu del poble, Suïssa tindrà una constitució que cridarà l´atenció a tot el món per contemplar la prohibició de minarets.
Un país molt “democràtic”
És difícil comprendre aquests resultats, qualsevol persona que cregui en la pluralitat, en el respecte a la diversitat cultural i religiosa, no pot entendre com un país modern i democràtic europeu pot haver pres una determinació com aquesta.
Sense compartir en absolut l´opinió majoritària dels votants suïssos, cal acceptar que aquesta iniciativa és una veritable lliçó democràtica. Suïssa es caracteritza per sotmetre a referèndum moltes qüestions que encara que a molts ens poden semblar trivials o fins i tot ridícules, importen als ciutadans i es vol sentir la voluntat directa del poble, sense que aquesta estigui representada pels partits polítics.
Algunes democràcies pateixen un distanciament entre els electors i els partits polítics, amb els quals no se senten prou representats. Per evitar aquesta desafecció és bo que de tant en tant se sàpiga l´opinió directa dels ciutadans i no sols la de les formacions polítiques. Exemples de tot això en tenim en alguns referèndums sobre la Constitució europea, on malgrat que els principals partits estaven a favor, els ciutadans van desmarcar-se dels seus representants i van votar en contra
L´avortament i d´altres qüestions també candents
Aplicant el mateix criteri, seria bo que algunes qüestions que preocupen els ciutadans poguessin ser decidides directament pels ciutadans. Què passaria si a l´Estat Espanyol es posés a referèndum la nova llei de l´avortament? Doncs potser més d´un tindria una sorpresa, perquè algunes enquestes bastant fiables demostren que hi ha una majoria de ciutadans que no entenen com noies menors de divuit anys poden avortar tranquil·lament sense tenir en compte l´opinió dels pares.
El fet de que al Parlament, amb un lleuger avantatge dels partits d´esquerra i d´alguns partits amb electors tradicionalment catòlics com el PNB, s´aprovi aquesta llei, no significa que els ciutadans en la seva totalitat hi estiguin d´acord, ni tant sols en una majoria simple.
L´argument de la defensa d´una determinada identitat
Els defensors de la prohibició dels minarets argumentaven una pèrdua de la identitat cultural suïssa. Sembla que els fa mal als ulls que en passar pels seus carrers vegin alguns minarets. És com acceptar públicament que s´han deixat 
dominar per una cultura aliena i com un primer pas en la pèrdua dels seus valors i de la seva pròpia realitat com a nació.
Però aquesta decisió no és més que jugar a l´estruç. En no veure minarets ja tenen tranquil·la la consciència nacional i cultural, però no s´adonen que la realitat existeix, que els musulmans continuaran sent-hi, al seu país, i que molts emigrants formen també part de la realitat suïssa, agradi o no agradi.
Suïssa. com molts altres països europeus, ha hagut d´acceptar els immigrants, com a conseqüència d´alguns dels seus propis pecats. La baixa natalitat, la comoditat que es resumiria amb aquella dita de “els treballs dolents per als immigrants”. Ens han portat on som. S´ha acceptat la immigració per pal·liar les pròpies deficiències, però després no es volen respectar els seus drets.
La por de l´Islam
Considerar l´Islam com un enemic de la nostra civilització és un clàssic dins les concepcions més racistes i xenòfobes europees. És molt fàcil criticar l´Islam, sobretot els islamistes més radicals, que certament existeixen.
És fàcil provocar la por, quan es mostren imatges de lapidacions, la burka de les dones, ablacions de clítoris, etc. O quan es fa referència al terrorisme islamista d´Al-Qaida i d´altres organitzacions que criden a la Yihad o Guerra Santa. O quan brigades islamistes es passegen per Europa amenaçant els fidels islàmics que se salten qualsevol punt de la llei corànica.
En aquest sentit, posar l´Islam com a enemic ha estat molt rendible per a determinades formacions d´extrema dreta, que gràcies a campanyes molt populistes aconsegueixen molts vots basats en la por i no en arguments racionals i lògics.
El perill de la generalització
No es pot generalitzar i argumentar que tots els fidels musulmans siguin radicals o perillosos. Tot al contrari, molts dels fidels islàmics que hi ha a Suïssa s´han occidentalitzat clarament i també s´han adaptat culturalment als costums del país que els ha acollit.
Les generalitzacions són dolentes i fan molt de mal. D´una manera molt concreta en contra de les religions. Ja sabem que la gent de poca cultura i informació tendeix a fer-ho amb tots els perills que això comporta. Si apareix un 
sacerdot pederasta als mitjans de comunicació, sempre sortiran diverses persones que afirmaran amb tota rotunditat: “Tots els capellans són uns pederastes”.
Dins de la religió islàmica, com dins del cristianisme, hi ha de tot. Hi ha postures criticables i fidels que no mereixerien portar aquest nom. Però també és cert que dins dels musulmans hi ha persones que viuen la seva fe amb normalitat, ajudant els altres i respectant plenament els costums dels països on s´han vist abocats a viure per necessitats materials i econòmiques.
Una por no justificada
Des de fora podríem pensar que els nivells d´immigració islàmica són molt grans i que, a més, són islamistes a qui es podria posar el cartell de “perillosos”, però res més lluny de la realitat.
La població musulmana a Suïssa representa un 4,18% del cens; és a dir, uns 310.000 habitants d´un total de 7,4 milions. Però la xifra més curiosa és que només hi ha quatre mesquites a Suïssa. És a dir, que tot l´enrenou que s´ha format ha estat ocasionat per la possibilitat de quatre minarets.
D´altra banda, aquesta població musulmana, originària majoritàriament de la zona balcànica, està molt laïcitzada, i la seva capacitat d´adaptació i integració és molt gran.
Sens dubte que el populisme ha jugat bé les seves cartes, ha venut una imatge i uns perills que no s´adapten a la realitat, però ha aconseguit el seu objectiu. D´altres països haurien de prendre nota, perquè el populisme antiimmigració no continuï guanyant batalles al nostre continent.
Mn. Ramon-Octavi Sánchez Valero Sacerdot i periodista
