La Setmana Tràgica. L'Arxiu Secret del Vaticà
Ramon Corts i Blay
Publicacions de l´Abadia de Montserrat,
Barcelona, 2009
607 pàg.
Amb ocasió del centenari de l´anomenada Setmana Tràgica, setmana que anà del 26 de juliol al 2 d´agost de 1909, s´han recordat, a casa nostra els tràgics fets succeïts a Barcelona, amb diversos actes que han aportat alguna llum més a la “inexplicable” barbàrie d´aquells dies. Els fets els podem resumir amb poques paraules, tot i que l´explicació 
de les causes requereixi –per part dels historiadors– uns estudis cada dia més acurats a la realitat. Arran del reclutament de reservistes catalans –una majoria pertanyent a la classe obrera– ordenada pel Govern de Madrid dirigit per Maura, per enviar-los al Marroc a sufocar uns incidents armats que ja havien fet bastants morts entre els primers reservistes que hi anaren, es produí a la ciutat comtal un esclat popular, un aixecament o revolta en contra, liderat per una barreja de forces que anaren des dels anarquismes de diversa mena, passant per grups lerrouxistes i marxistes i acabant en els àcrates, lliurepensadors i anticlericals, que també hi participaren ideològicament. Grups revoltosos convocaren una vaga protesta, però de seguida les ires s´adreçaren –i aquí hi ha la pregunta, el perquè, que molts s´han hagut de fer– en contra de l´Església, abocant tota la seva fúria en la crema de temples, convents, col·legis religiosos i cases dedicades a obres assistencials. També molts s´han preguntat com és que les forces de l´odre públic no van poder –o voler– controlar la revolta, fins que fou l´exèrcit qui posà fi als tràgics fets el dia 2 d´agost, després de reduir les masses enfurismades. Hi hagué morts i empresonats, judicis que portaren a alguns dels suposats implicats –com Ferrer i Guàrdia– a la pena capital, a la cadena perpètua o al desterrament.
Els fets tingueren un gran ressò arreu d´Espanya i a l´estranger. En veure´s implicada passivament l´Església, les autoritats eclesiàstiques foren les primeres de valorar les causes i les conseqüències dels fets i informaren diligentment el Nunci, Antonio Vico, i la Santa Seu per mitjà de cartes i informes que arribaren tots al Secretari d´Estat, Merry del Val, i al Sant Pare Pius X.
I aquesta base històrica essencial –l´Arxiu Secret del Vaticà–, des de la qual l´obra del Dr. Ramon Corts s´endinsa i se centra pel que fa a la Setmana Tràgica, serà indispensable per completar aquells fets, sense deixar de banda les altres fonts, altres estudis històrics i altres opinions que s´han emprat fins al dia d´avui. L´enfocament rigorós –diria que, fins i tot, exhaustiu– del llibre és clar: veure la Setmana Tràgica des de la documentació extreta de l´Arxiu Secret del Vaticà; arxiu que ja està obert pel que fa a la documentació d´èpoques tan assenyalades com les que són objecte d´estudi per part del Dr. Corts. Ell mateix ha publicat, en diversos volums, tot allò que fa referència al nostre país durant aquestes etapes de la història (cf. Regests de la documentació dels segles XIX i XX (1887-1921) sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l´Arxiu Secret del Vaticà).
I aquesta visió de l´autor –per la profusa documentació aportada, per les anàlisis fetes i pel profund i meticulós coneixement històric de la política i dels afers eclesiàstics d´aquells temps– dóna tota la impressió de poder-se mantenir en un nivell d´allò més objectiu i fregant la perfecció. La seva reflexió fuig de tot tremendisme, de tota acusació gratuïta, de tota mena de subjectivisme, perquè, com a bon historiador, va a les millors fonts que ha pogut trobar encara intactes i, per això mateix, inèdites. I aporta ensems aspectes de la Setmana Tràgica que no havien estat mai abans esbrinats. Analitza els fets esdevinguts i les seves causes des dels documents eclesials conservats a l´Arxiu Secret del Vaticà; no pretén fer cap altra cosa i és molt d´agrair, perquè així completa molts altres estudis anteriors que desconeixien aquest fons documental procedent de la Nunciatura Apostòlica de Madrid i de la Secretaria d´Estat del Vaticà.
L´obra té dues parts. La primera comprèn les anàlisis de tota la documentació i la segona inclou tots els documents inèdits de l´Arxiu Secret del Vaticà estudiats per l´autor de l´obra amb el nom d´Apèndix documental. Al final, segueix amb les fonts –manuscrites i impreses–, una llarga Bibliografia, un Índex onomàstic i l´Índex General.
Per fer-se una bona idea del contingut de l´estudi del Dr. Corts, parlaré, a grans trets, de la primera part abans de passar a la segona. Comença, la primera, amb una introducció i un estudi previ, fet per l´historiador Vicente Cárcel, el qual, de passada, toca el tema anomenat “la qüestió catalana” pel que fa a les relacions de l´Església i de l´Estat, que han repercutit sovint en el nostre país, des de fa moltes dècades. A manera de pròleg, abans d´entrar en la temàtica del llibre, hi ha unes clarificadores paraules de l´autor, el qual dóna raó del llarg estudi que l´ha ocupat moltes hores i dies d´un intens treball.
Primera part
El I capítol comprèn 1. els fets i 2. la historiografia de la Setmana Tràgica. El II, titulat 'La Setmana Tràgica vista per la Santa Seu´, conté: 1. la visió general dels fets a base de testimonis fefaents; 2. l´actuació del Nunci Antonio Vico; 3. la reacció d l´Episcopat català i dels catòlics de tot Espanya i altres reaccions en l´àmbit eclesial; i 4. les protestes catòliques contra l´escola laica en el context d´aquella època. El capítol III, 'La Santa Seu i l´afusellament de Ferrer i Guàrdia´, comprèn: 1. iniciatives del Nunci davant l´agitació internacional; 2. la Santa Seu i les grans manifestacions d´octubre, Ferrer Guàrdia, etc.; 3. el Nunci i la maçoneria; 4. iniciativa de Merry del Val per obtenir l´indult de Ferrer i Guàrdia. El següent capítol, el IV, titulat 'El Nunci Vico continua informant la Santa Seu després de l´afusellament de Ferrer i Guàrdia´, inclou 1. el Nunci i les conseqüències de la Setmana Tràgica; 2. un any després de la Setmana Tràgica; 3. el viatge del Nunci Vico a Barcelona; i 4. la revisió del procés de Ferrer i Guàrdia. El capítol V, 'L´eco de la Setmana Tràgica s´afebleix´, consisteix en: 1. desapareix Canalejas; 2. desapareix el Nunci Vico; i 3. entesa de la Santa Seu amb el Comte de Romanones. En el capítol VI, 'Valoració de la Documentació sobre la Setmana Tràgica conservada a l´Arxiu Secret del Vaticà´, el Dr. Corts valora: 1. fets i reaccions; 2. repercussió internacional; 3. conseqüències; i 4. l´eco de la Setmana Tràgica s´afebleix. A l´últim, en el capítol VII l´autor n´extreu les conclusions. Així acaba la primera part, molt estudiada, molt densa i molt distreta ensems. Són quasi tres-centes pàgines.
La segona part –capítol VIII–.
L´autor d´aquesta obra d´investigació la dedica a la documentació emprada i la titula 'Apèndix Documental´. És d´una gran riquesa, ja que hi ha tota mena de documents, a part d´altres fonts manuscrites i impreses que també ens proporcionarà abans de passar a la Bibliografia. Entre la documentació secreta de l´Arxiu del Vaticà hi trobem 97 documents amb la correspondència mútua entre el Nunci Vico i el Secretari d´Estat Vaticà, Merry del Val; cartes, despatxos i informes de molts bisbes per al Nunci i per a la Santa Seu sobre els fets de juliol i agost del 1909; informacions i cartes de sacerdots, religiosos i religioses afectats; protestes diverses adreçades a les autoritats; circulars de les lògies maçòniques extretes d´informacions diverses; editorials de la premsa, que també arribaren a la Santa Seu, etc. És tan nombrós i tan ric, aquest Apèndix Documental, que ell mateix ja dóna, d´entrada, un gran valor investigador a tot l´estudi. Són quasi unes 300 pàgines més.
Un estudi –com deia algú fa uns quants mesos– necessari, oportú, rigorós, actualitzat, original i respectuós amb tota la documentació, ja que no amaga cap aspecte d´aquells tràgics fets. El Dr. Corts aprofundeix en les seves causes; explica també el desenvolupament, històricament anterior, d´algunes mesures governatives i reaccions populars anticlericals (1835-1836) i d´altres posteriors (1931-1939), amb fets i conseqüències igualment tan tràgics per al nostre país com els que van ocórrer en aquells dies de l´estiu del 1909; reflexiona sobre els antecedents, les preses de posició i les reaccions posteriors als fets; especifica els edificis cremats durant la Setmana; qüestiona l´actitud d´algunes autoritats civils que no reaccionaren coherentment davant la violència desfermada; presenta l´autocrítica –potser insuficient– que feren o haurien pogut fer les autoritats eclesiàstiques amb relació a l´anticlericalisme ferotge d´aquells anys; explica totes les qüestions relacionades amb l´empresonament i l´execució de Ferrer i Guàrdia, tractat llavors com el gran culpable de la tragèdia; presenta positivament la reacció cristiana del poeta Joan Maragall i el Pare jesuïta Casanovas, davant dels esdeveniments i el que esperaven ells de les autoritats; etc.
Tot i l´extensió, l´obra es llegeix força ràpid, perquè mai no perd interès. Val la pena que els interessats en la història el tinguin molt en compte, perquè la fita ha estat posada en el lloc adequat arran dels cents anys del Tràgic esdeveniment.
Josep Vall i Mundó
