Católicos del bando rojo

Daniel Arasa

Styria de Ediciones y Publicaciones

Barcelona, 2009

416 pàg.

Daniel Arasa (Tortosa, 1944) periodista veterà (20 anys de redactor en cap de l´agència Europa Press a Catalunya) s´ha especialitat com a escriptor en la presència de espanyols i, sobretot de catalans, als escenaris de la nostra guerra civil i la seva postguerra, i també de la Segona Guerra Mundial. Ha publicat una dotzena de llibres, alguns reconeguts amb premis.

Aquest últim llibre que ressenyem Católicos en el bando rojo és dels més originals, arriscats i, diguem-ne, forts. Es llegeix amb molt d´interès però amb l´ai amb cor.

El plantejament de l´autor és que, per molt diverses circumstàncies, no tots els catòlics eren a la banda dels nacionals, encara que ho fossin una notable majoria, sobretot per la persecució religiosa a la zona republicana.

El llibre explica la historia del col·lectiu dels sacerdots bascos i dels militants d´Unió Democràtica i 36 personalitats més, dels quals 11 eren preveres, cinc catalans (sense comptar-hi el grup de personalitats d´Unió Democràtica) i dos mallorquins (el sacerdot Jeroni Alomar i Emili Darder, alcalde de Palma).

Hi ha un fet molt significatiu: quan Arasa ha escrit sobre algun personatge d´aquest perfil, ha hagut de patir comentaris crítics, a la vegada contradictoris, però idèntics d´una banda i l´altra: cap dels dos bàndols no admetia que hi hagués persones així, perquè, o bé no podia ser que estiguessin al costat dels rojos, o bé no hi podien de haver catòlics que fossin demòcrates.

Aquests sentiments reflecteixen l´ horror de la guerra civil. He dit que el llibre es llegeix amb l´ai al cor, perquè reflecteix les actituds i comportaments despietats, fins i tot de la societat en general, fruit de l´odi acumulat i la set de revenja.

Repassant cada un del personatges triats per l´autor, bo i dient que tots són de gran fermesa en la seva fe, també cal dir que són molt diferents en altres aspectes Hi ha des d´un sant com el beat Tarrés fins a una persona esbojarrada i escandalosa com el sacerdot activista Basilio Alvarez, però la majoria dels ressenyats són persones íntegres de gran alçada moral. Citem Carrasco i Formiguera, el general Escobar, el general Aranguren (per qui va intercedir fins i tot el Papa Pius XI), el pare passionista Victoriano Gondra, conegut com el “Maximiliano Kolbe basc”, el prestigiós general Vicente Rojo, etc.

A banda d´aquestes biografies, Daniel Arasa dóna informació ben documentada de molts fets històrics que són el marc de la vida dels personatges, alguns poc coneguts o mal coneguts com per exemple les aventures del famós anarquista Bonaventura Durruti.

Algunes conclusions que potser es poden treure d´aquest interessant llibre serien: que no es pot dividir aquest món entre bons i dolents perquè tots portem dins el “fomes peccati”, la inclinació al mal i que la guerra, certament pot fer herois, però, en general, és ocasió propícia perquè s´alliberin les passions més baixes.

Joan García Llobet