L'origen català de la primera versió en hebreu dels quatre evangelis
Amb el títol de «Els evangelis en hebreu traduïts del català», el professor de la Universitat Ben Gurion del Nègueb (Beerxeva), Dr. Harvey Hames, el 26 de novembre de 2009, pronuncià una conferència a la Universitat de Barcelona patrocinada per l´Associació Bíblica de Catalunya, l´Institut d´Estudis Món Juïc i la Societat Catalana d´Estudis Hebraics. L´estudiós va ser presentat pel Dr. Pere Casanelles i Bassols, president de l´esmentada societat d´estudis hebraics, i autor de la traducció al català de la conferència que es va repartir al nombrós auditori.
El Dr. Hames començà passant revista a les notícies i estudis existents de les traduccions medievals del Nou Testament a l´hebreu, més o menys fragmentàries i que sovint es troben en contextos polèmics de defensa de la fe jueva contra la cristiana. Destacà entre elles la que, amb aquesta finalitat, féu Xem Tob ben Yitshaq ibn Xaprut de l´evangeli de Sant Mateu tot sencer no gaire abans dels gravíssims aldarulls que l´any 1391 s´estengueren gairebé arreu d´Espanya. Segons apuntà el Dr. Hames, aquesta traducció reflecteix molt bé la situació dels jueus de les comunitats d´aquelles contrades i la pressió creixent que els podia empènyer a deixar-se convèncer i fer-se cristians.
La primera versió a l´hebreu dels quatre evangelis que ens ha arribat és del segle XV i no té aquest to polèmic. Es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Citant algunes sospites d´investigadors antics i moderns, el Dr. Hames 
defensà en el seu parlament que aquesta traducció no fou feta des de la Vulgata llatina, sinó a partir d´una versió catalana estretament emparentada amb la que es coneix amb el nom de «Bíblia del segle XIV» i que és la primera traducció que tenim de tota la Bíblia al català. Aquesta versió havia estat completada cap a l´any 1370, encara que sembla que els evangelis i els salms es basen en traduccions catalanes anteriors, del començament d´aquell segle. Es conserva a la Biblioteca Nacional de París, i des de fa uns quants anys la va publicant l´Associació Bíblica de Catalunya.
El cos central de la conferència fou dedicat a demostrar la validesa de la hipòtesi proposada. Vet aquí les raons que l´avalen. D´una banda, les introduccions de la versió hebrea a cadascun dels quatre evangelis s´aparten més o menys de les de la Vulgata i coincideixen, en canvi, amb les de la versió catalana. D´altra banda, dins del mateix text dels evangelis hi ha alguns casos en què el traductor no devia trobar el mot hebreu adient i n´usà un de català transliterat en caràcters hebreus: «sereu escandalitzats», tres vegades (Mt 26, 31-33); «dormia enpupa», en la popa (Mc 4, 33); «un mantell de sendat vermell» (Mt 27, 28). També l´estructura de les frases s´aparta sovint de l´estil de l´hebreu i reflecteix la construcció de les frases catalanes corresponents.
Una altra particularitat és que el traductor no fa servir la Bíblia hebrea. Les referències dels evangelis a l´Antic Testament, fins i tot les més explícites («com diu l´Escriptura») les retradueix del català a l´hebreu, en lloc d´usar les paraules que ja figuraven al text que es llegia a les sinagogues. Si el traductor hagués estat un jueu o un convers, sens dubte hauria conegut aquell text; entre altres coses, perquè l´hebreu no era llavors una llengua parlada, i els jueus l´aprenien precisament llegint la Bíblia. A més, la manera com entén i retradueix les expressions que es refereixen a una verge i a l´Emmanuel (per exemple, Mt 1, 23, citant Is 7, 14) és característica dels cristians i contradita pels jueus. Llavors, si l´autor no sembla que pugui ser ni jueu ni convers, deu ser cristià. I és fins i tot possible, encara que això sigui només una conjectura, que aquella traducció hebrea fos concebuda com un instrument per facilitar la formació dels conversos o per afavorir el seu proselitisme entre els jueus.
En resum, el Dr. Hames afirmà que la versió més antiga que coneixem dels quatre evangelis a l´hebreu va ser certament elaborada sobre la versió catalana d´un manuscrit anterior i proper al conservat a París, i aquesta és la seva aportació fonamental, d´importància indubtable. Avançà hipòtesis sobre la identitat del traductor i els seus motius. I acabà subratllant que aquesta versió a l´hebreu, en donar fe de l´existència de manuscrits catalans dels evangelis anteriors al de París, «pot ser utilitzat amb profit per aprendre més sobre el procés de transmissió i traducció dels evangelis del llatí al català».
Enric Moliné
Doctor en Teologia
