La veu de la societat més enllà dels polítics
La gran manifestació per la vida del 17 d´octubre escenifica el dinamisme d´una societat endormiscada durant anys per una desmesurada presència de l´esfera política, que s´ha demostrat no connecta amb la realitat.
El recompte d´assistents a la manifestació del 17 d´octubre a Madrid, en favor de la vida, la dona i la maternitat i contra la nova llei de l´avortament, com és habitual, és tan poc coincident com interessat. Des del milió dos-cents mil que va dir la Comunitat de Madrid als 265.000 calculats pel diari El País. En qualsevol cas, es tracta de la major protesta social contra el govern des de 2004, i una de les majors manifestacions de la democràcia a Espanya. Crida l´atenció que els convocants, organitzadors i promotors no van comptar, és més ho van evitar explícitament, amb suports polítics o religiosos. El resultat va ser un èxit de participació i una mobilització capil·lar sense precedents a Espanya. Més de 600 autocars, hi van contribuir, amb manifestants provinents de les principals ciutats espanyoles.
Però la manifestació de Madrid només va ser la part més visible d´aquesta mobilització. Simultàniament, es van realitzar concentracions contra l´avortament en unes 50 ciutats de tota la geografia espanyola. Diverses capitals com a Buenos Aires, Lima o Sao Paulo també s´hi van afegir. Crida l´atenció que al costat d´aquest gran poder de convocatòria també es va realitzar una important feina de difusió: es van acreditar 80 mitjans nacionals i 28 internacionals, que van assegurar una àmplia cobertura; tot i que entre els espanyols va ser notable la capacitat de “interpretació” del fet. (Veure requadre). La premsa internacional va recollir àmpliament la manifestació, des de l´International Herald Tribune a Aljazeera, la cadena de notícies àrab.
Protagonisme de la societat civil
Darrere aquesta gegantina mobilització, cal destacar unes 40 organitzacions espanyoles compromeses amb la defensa de la vida que representen el que s´ha anomenat la “societat civil”. Les més actives i amb major capacitat de movilització van ser (per ordre alfabètic) la Confederació Espanyola de Centres d´Ensenyament (CECE); la Confederació de Pares d´Alumnes (COFAPA); la Confederació Catòlica Nacional de pares de Família i Pares d´Alumnes (CONCAPA); Derecho a Vivir (DAV), iniciativa de la plataforma ciutadana HazteOir.org i el Fòrum Espanyol de la Família.
L´escandalós projecte de llei preparat pel Ministeri d´Igualtat de Bibiana Aído i les successives pantomimes en forma de reunions d´experts, i els altres experts de la corresponent comissió del Congrés i el sectarisme del text que el Govern va presentar, van acabar per mobilitzar milers de persones i desenes d´institucions. Internet s´ha convertit en una magnífica plataforma de comunicació que va ser aprofitada al màxim. cadavidaimporta.org va ser la pàgina web que va aglutinar tota la informació sobre la manifestació. Va reproduir el Manifest a què es van adherir milers de ciutadans anònims, així com les 40 organitzacions convocants de la protesta i 154 associacions espanyoles més; de tot el món, van arribar 234 ahesions d´entitats dels 5 continents. Aquesta pàgina va ser la guia ràpida per facilitar informació sobre com arribar a Madrid i al lloc de la concentració, el recorregut, baixar-se descarregables amb anuncis, cartells, díptics informatius, el logo... per a la venda de 20.000 samarretes i 5.000 banderes i donar notícies de les novetats que s´anaven produint; els autobusos per anar a Madrid en les diverses ciutats espanyoles i com col·laborar en el finançament de la manifestació.
Desencant polític
Diversos analistes polítics han vist en aquesta llei una cortina de fum d´un govern que no governa sobre els temes reals, que se li escapen de les mans; llegeixi´s crisi econòmica, atur, etc. Sens dubte, durant setmanes l´atenció mediàtica i política ha estat centrada en aquesta cortina de fum, però per a moltes persones i organitzacions, a sota d´aquesta maniobra de distracció, hi cremava un dret fonamental: la vida, i s´han mobilitzat com no ho havia fet ningú per defensar un aspecte essencial de la convivència durant la nostra democràcia. Crida l´atenció la debilitat argumental dels polítics partidaris de la nova llei, així com la percepció que els polítics que s´hi oposen, ho fan anant, tret de valuoses excepcions, “per darrere” dels esdeveniments. I els esdeveniments són la multitud d´iniciatives, dictàmens i posicionaments més enllà de la política. Aquí hi tenim una petita mostra:
- A la fi de 2008, E-Cristians va presentar una querella contra el Dr. Carlos Morín, responsable de diversos centres que realitzaven avortaments irregulars. Un testimoni protegit va donar ales a la investigació judicial i va presentar davant de l´opinió pública la realitat de les trituradores que destrossen als fetus i un lucratiu negoci en què els parts que acrediten l´estat de necessitat per a l´avortament es firmaven amb les dades dels pacients en blanc. En paral·lel, es va iniciar una altra investigació sobre presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de diners. Per un cop una investigació a clíniques avortistes no es va tancar en fals i va ser notícia durant més d´un any. Els ciutadans van conèixer una mica més la realitat d´aquest truculent negoci.
- E-Cristians va presentar al·legacions al projecte de llei de l´avortament i Unió, per boca del seu president Duran i Lleida, la va considerar inconstitucional.
- Prop de dos milers d´experts van firmar el Manifest de Madrid, es tracta de biòlegs, juristes, psiquiatres, ginecòlegs, doctors, catedràtics... en contra de la reforma de l´avortament patrocinada pel govern. El manifest reclama “una correcta interpretació de les dades de la ciència en relació amb la vida humana en totes les seves etapes” i es basa en consideracions científiques, sociològiques i jurídiques, sense entrar en qüestions religioses.
- El 29 de març a Madrid va tenir lloc una multitudinària manifestació liderada per la plataforma Derecho a Vivir (DAV). Més de 20.000 persones. Un primer assaig del que vindria després.
- La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va emetre (juny 2009) una 'Declaració sobre l´Avantprojecte de 'Llei de l´avortament´: Atemptar contra la vida dels qui naixeran, convertit en 'dret´´ en la qual afirmen que la pràctica abortiva no és des de cap punt de vista un dret.
- El Consell Fiscal en un informe (juny), es va manifestar en contra de la nova llei de l´avortament recolzant-se en una sentència del Tribunal Constitucional que recordava que la Constitució estableix que “tots tenen dret a la vida”.
- En ple estiu (juliol) i després de múltiples pressions, el Consell General del Poder Judicial no va aprovar l´informe de la ponent Margarita Uría que pretenia justificar la constitucionalitat del projecte de llei. Entre les pressions a la desesperada que va sofrir aquest organisme, va cridar l´atenció l´avanç de El País, anunciant el dia anterior amb gran desplegament que el dictamen sí que seria aprovat...
- Campanya en defensa de la vida: El bebè Aído. Un grup de professionals de les ciències de la salut, el dret i l´economia donen a conèixer com és un bebè de 12 setmanes i reparteixen milers de reproduccions a grandària natural. http://www.bebe-aido.com/
- Neix la iniciativa Mucho en Común que vol unir totes aquelles persones defensores de la vida i contràries a l´avortament.
- En un acte celebrat el 14 d´octubre al Col·legi de Metges de Badajoz, DAV va reunir representants de les grans religions monoteistes -catòlica, jueva, musulmana i evangèlica-, en el qual es va segellar el Manifest en contra de l´avortament amb tres punts fonamentals: la vida és el primer i principal dret de qualsevol persona, hi ha vida humana des de la fecundació fins a la mort natural i l´avortament és un atemptat.
- A principi de novembre, es van donar a conèixer les xifres de l´avortament l´any 2008: van ser avortats a Espanya 115.812 nens.
- Un text favorable a l´avortament de l´Institut Borja de Bioètica va ser objecte d´una clara i contundent condemna per part dels bisbes catalans per mitjà d´un document oficial de la Conferència Episcopal Tarraconense.
- Les enquestes d´opinió donen una majoritària opinió contrària a la nova llei. Així la de Sigma-Dos per al diari El Mundo es resumeix que “el 60% dels espanyols rebutgen la llei i les dones són les més contràries”. Crida l´atenció que un 34% dels votants socialistes rebutgin de ple la proposta del govern. En termes semblants es van mostrar altres enquestes publicades per El País i La Vanguardia.
- Ja passada la manifestació, al novembre, l´Acadèmia de Jurisprudència, presidida per Landelino Lavilla, va fer públic un informe en què es demostra que la futura llei de terminis és contrària a la constitució espanyola.
La batalla de l´avortament que alguns donaven per enterrada fa 20 anys, quan es va aprovar la primera llei, està més viva que mai. Però ho està perquè innombrables persones i entitats treballen, cadascuna des del seu àmbit, perquè aquesta monstruositat sigui millor coneguda i s´ofereixin alternatives positives. El dret, la filosofia, l´atenció social i assistencial, l´economia... posades en marxa perquè no caigui la “dictadura del silenci” sobre l´últim genocidi de l´edat contemporània.
* * * * *
Valoracions de la premsa després de la manifestació de 17-O
Elpais.com va obrir portada amb el cas Gürtel, com és preceptiu. Sota aquest titular recull la marxa de 17-O amb un titular elusiu: “El PP se suma per fi a la protesta”. Mónica Ceberio, que signa la crònica, reconeix que la marxa va ser “una de les més multitudinàries de l´etapa Zapatero”. No és poca cosa, venint de qui ve. D´altra banda, la seva crònica posa l´accent exclusivament en la presència del PP i, en l´apartat gràfic, en el retrat de religiosos i religioses, encara que els polítics del PP i els religiosos eren una minúscula part dels presents en aquesta manifestació. Més hostil és elmundo.es. La versió digital del diari de Pedro J. Ramírez no concedeix a la manifestació l´honor d´obrir portada, sinó que aquesta es dedica a... la visita de Moratinos a Cuba i, en segon lloc, al cas Gürtel. Només en tercer terme titula elmundo.es: “Clamor massiu a Madrid contra l´ampliació de la llei de l´avortament”. La crònica subratlla igualment la presència de polítics del PP, en particular d´Aznar. I el més notable és l´apartat de “notícies relacionades” que elmundo.es aporta: el que diu Bibiana Aído, reaccions de grups “feministes”, reacció del PSOE... Qui obre sense embuts la seva edició digital amb la manifestació de l´17-O és abc.es: “Marea humana contra l´avortament”, titula. La crònica, firmada per Guillermo Daniel Olmo, sintetitza així l´esdeveniment: “Un clamor, un clamor contra l´avortament i en defensa de la vida. Això és el que ha estat la gran manifestació contra la reforma de la Llei de l´Avortament que ha commogut aquest dissabte el cor de Madrid”. El periòdic ofereix a més a més dues cròniques complementàries: una, “De dretes i d´esquerres”, subratlla el caràcter “transversal” de les gents que van sortir al carrer el 17-O, i l´altra, “Vaig sortir corrent de la clínica”, repassa els testimonis oferts al llarg de l´acte.
Larazon.es també atorga a la manifestació la seva obertura de portada: “La llei de l´avortament és injusta i crearà molt dolor”, titula el diari citant Benigne Blanco. Una llarga i completa crònica repassa el transcurs de la manifestació, a la qual qualifica com “la major protesta antiavortista a Espanya”. A més a més, la versió digital del periòdic que dirigeix Francesc Marhuenda recull les declaracions contraposades de polítics com a Dolores de Cospedal i José Blanco. Des de Barcelona, lavanguardia.es obre la seva edició digital amb una altra notícia: l´escàndol de corrupció del Palau de la Música. A la manifestació per la vida es refereix després, en segona línia, però no parla de la marxa pròpiament dita, sinó per publicar el manifest dels Cristians Socialistes, un text que, entre d´altres coses, diu el següent: “L´Estat té deures ètics i jurídics amb el fetus per trobar-se en estat de màxima precarietat, debilitat i necessitat. És d´humanitat la seva atenció i tutela. És propi de la tradició socialista i humanista protegir el més dèbil, i per aixòhem de reconèixer i defensar el bé jurídic constitucionalment protegit del nasciturus”. Lavanguardia.es informa que la direcció del PSOE va bloquejar la difusió d´aquest comunicat abans de la manifestació. La cobertura més pobra és la de publico.es, el periòdic del zapaterisme. El seu titular és eloqüent: “La vella guàrdia d´Aznar es manifesta contra l´avortament”. Després afegeix una altra “informació” complementària firmada pel periodista exreligiós Jesús Bastante: “El 'negoci´ de la marxa antiavortista de Madrid”. Un nou cas Gürtel en la marxa per la vida? No, res d´això: es refereix simplement a la venda de camisetes i banderoles, però embolicant-ho tot en fang. Publico.es mai defrauda. Amb una altra forma més raonable de fer periodisme, elperiodico.com titula: “Multitudinària marxa a Madrid contra l´avortament”, en obertura del seu lloc web. L´avantítol de la informació és eloqüent: “Nou pols conservador al govern de Zapatero”. Aquesta idea de repte al Govern queda subratllada a l´interior, en la crònica de Patricia Martín, la qual, d´altra banda, s´ocupa de pintar un retrat d´ambient ostensiblement deformat, encara que no omet cap dada fonamental. Gaceta.es titula amb unes paraules de Javi Nieves: “La major manifestació de la història d´Espanya”. La crònica de Javier Saint-Girons repassa el transcurs de la manifestació i, en l´apartat valoratiu, subratlla que Bibiana Aído es queda sola.
En l´apartat editorial, les opinions són diverses
ABC diu: “A Madrid va haver-hi massa gent perquè el Govern la despatxi amb els seus tòpics despectius habituals. Zapatero va perdre ahir la batalla social per l´avortament”. El Mundo, en la seva edició digital, prefereix opinar sobre el PNB, però en l´edició impresa sí que editorialitza: “Una crida d´atenció que ha d´atendre el Govern”. El País, per la seva banda, titula: “Amnèsia antiavortista”, i recupera els arguments fonamentals del front avortista: els temps de la clandestinitat, el patiment de les dones, la incongruència del PP, etc. És un plantejament semblant al El Periódico: “En aquests grups i en la dreta espanyola s´ha produït una regressió, que s´uneix a les ganes de desgastar al Govern”. Público no editorialitza sobre el tema, però dedica diverses columnes a cobrir d´escarni als manifestants. La Vanguardia ofereix una interessant anàlisi d´Enric Juliana: “La marxa celebrada ahir a Madrid contra la nova llei de l´avortament (...) va ser la gran manifestació de l´Espanya blanca, que no blava. La serena exhibició de força d´un catolicisme conservador que ahir va saber fugir de les retòriques radicals i dels gestos extrems”.
(Resum de premsa de Cope.es)
Xavier Vilella
Periodista
