Arxiu > Número 32

El recte ús d'internet. Aspectes ètics. Ll.Raventós

                     Ángel Rodríguez Luño

Ediciones Palabra (3ª edición)

Madrid 2009

69 pàg.

 

image-4dbd0f0bf8514e7a084d7b0c9ebc2486En fer la ressenya d´aquest breu llibre del professor Rodríguez Luño, consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, he preferit resumir el seu contingut a fer-ne una crítica, invitant els lectors a llegir l´original, on trobaran les fonts bibliogràfiques, els arguments esplanats i la riquesa de matisos que l´autor usa amb tant d´encert. El volum inclou també l´interessant document «Església i internet», del Consell Pontifici de Comunicacions Socials.

 

Introducció

L´ús d´internet i del correu electrònic, té en l´actualitat una gran difusió, destinada a augmentar amb el temps. Perquè internet ens permet relacionar-nos amb qualsevol part del món, accedir a molt baix cost a innombrables fonts d´informació: fitxers de biblioteques, documentació gràfica, enciclopèdies, documents d´interès doctrinal, dades comercials i financeres, etc., i, a més, ens dóna també la possibilitat de comprar economitzant despeses.

Internet està concebut com una xarxa oberta i lliure, en la qual no s´opera una selecció de continguts. Només aquells continguts que constitueixen un delicte greu (terrorisme, pederàstia, fraus a càrrec de les targetes de crèdit, etc.) són objecte de control i persecució per part de la policia. Certament l´aspecte negatiu de la xarxa és que pot oferir continguts d´escassa qualitat, estafes, fraus, enganys, jocs i missatges amb continguts pornogràfics, violents, racistes, terroristes. Pot propiciar la trobada amb persones indesitjables. I, si ens manca autodisciplina, pot dur-nos a perdre molt temps.

No és veritat, tanmateix, que certs perills siguin exclusius d´internet. L´experiència demostra que produeix efectes més nocius que els adolescents tinguin en el seu dormitori una televisió o la recent difusió en les escoles de petits clips pornogràfics que es reben pel telèfon mòbil. 

La veritable novetat introduïda per Internet és que ha fet possible la difusió del bé a gran escala per persones o grups de recursos modestos que fins ara no podien intervenir positivament en el món de l´opinió pública.

 

El recte ús d´internet

El problema ètic d´internet és el problema del seu recte ús o, amb altres paraules, el de la formació de les virtuts necessàries per usar-lo rectament, tant per part de qui introdueix continguts en la xarxa com de l´usuari que els empra. La formació i les virtuts necessàries per manejar aquest instrument, de manera que sigui realment un bé per a qui l´utilitza, no es poden substituir amb cap mitjà tècnic ni amb cap mesura de restricció.  

image-4d1db5dd6a46452abe10662d75bbd52d

Internet no és més que un instrument al servei de l´home. Tot ús abusiu del mateix és inhumà i èticament nociu. Si el seu ús ens aïlla dels altres, ens impedeix fer activitats a l´aire lliure, llegir llibres, consultar altres fonts, jugar o fer esport, escriure, anar al cinema, al teatre, o als concerts, etc., anem desencaminats.

Fer un bon ús d´internet és usar-lo sempre per a una fi determinada. Es busca quelcom concret, sabent on i com buscar-ho. És poc raonable connectar-se a Internet sense saber què es vol fer, només per passar el temps, o per veure novetats, perquè s´està cansat i es vol descansar «navegant» d´un lloc a un altre. Una persona ben formada ha de ser intransigent en aquest punt. Si es disposa de temps lliure, és preferible tenir a mà un bon llibre. I, si es tracta de nens que volen emprar videojocs, s´ha de saber quina mena de jocs són i on han de localitzar-los; també en aquests casos es cerca una cosa determinada. L´actitud de connectar-se sense una finalitat precisa i justa, tan sols per tafanejar, ja té quelcom de negatiu, i fàcilment pot donar lloc a mals més greus. [ja a l´Antic Testament, Déu va castigar diverses vegades el pecat de la curiositat malsana: recordeu la dona de Lot convertida en estàtua de sal].

La moral cristiana ensenya que existeix el greu deure moral d´evitar les ocasions pròximes de pecat, i també que cal posar els mitjans per fer remotes les ocasions pròximes. Tenint sempre en compte que una determinada situació pot constituir una ocasió greu i pròxima per a una persona en particular i no ser-ho per a la generalitat de les persones. En l´opinió de l´autor, seria injust i reductiu considerar internet, simplement, com una ocasió de pecat. Són moltes les persones que usen internet diàriament sense que se´ls presentin aquests problemes morals i moltes altres usen la xarxa per a fins molt lloables. Cal pensar que molts dels qui presenten problemes morals en l´ús de la xarxa, si no existís internet, tindrien els mateixos problemes servint-se d´altres mitjans. Certament es donen casos de persones rectes que s´han vist sorpreses inesperadament per una pàgina web moralment negativa, per evitar aquests ensurts són de gran utilitat els mitjans tècnics de protecció.

 

Els filtres i altres proteccions de caràcter tècnic

De la mateixa manera que filtrem l´aigua contaminada, existeix la possibilitat d´evitar els elements nocius que presenta internet per mitjà de filtres. Aquests dispositius realitzen una prevenció immediata, però pressuposen i exigeixen per part de l´usuari la ferma decisió de voler usar bé internet. Sense aquest component cultural i ètic, els filtres seran poc eficaços.

a) Els primers sistemes de prevenció immediata que es van utilitzar funcionaven sobre la base de no permetre l´accés a una llista de pàgines web negatives. Mantenir la llista al dia era un treball molt feixuc i resultava poc pràctic. Amb l´augment de la potència dels ordinadors personals, va ser possible introduir en els aparells un programa capaç d´analitzar a l´acte el contingut de la pàgina a la qual es desitjava entrar i, si escau, impedir-hi l´accés. Són els image-91c08a251ae5cdbe692160b91cb94204actuals filtres més divulgats: Optenet, CyberPatrol, CyberSitter, Net Nanny, Surfwatch, XStop, Rated-PG4. La seva eficàcia és alta, però no arriba al 100%. Analitzen el contingut en algunes llengües, però no pas en totes. En determinades ocasions, impedeixen entrar en articles de recta doctrina per contenir algun terme sospitós, mentre que passen per alt altres pàgines poc convenients. Són bastant segurs per aturar les pàgines de contingut fortament eròtic.

 b) Un altra via de protecció és la catalogació de les pàgines amb el sistema ICRA. El propietari de la pàgina la defineix donant-li una escala de criteris. L´usuari instal·la a l´ordinador el filtre ICRAplus, gratuït, i és el mateix usuari qui defineix el nivell que accepta en cada categoria (violència, llenguatge groller, nuesa, etc.). Per modificar els criteris, cal disposar de la password. Aquest mitjà no resulta ara com ara gaire eficaç.

c) Una tercera via de protecció és usar internet a través d´un Provider que ja aplica un sistema de filtració seriós i ben orientat. Aquest és el cas, per exemple, de “Davide.it”. És un sistema gratuït i eficaç, molt apropiat per a les famílies, encara que no és del tot perfecte. Els experts el consideren molt aconsellable per a les llars on hi ha nens. El problema es troba en el fet que els nens en saben bastant, d´informàtica, i poden obrir una connexió gratuïta amb un altre Provider sense que els pares se n´adonin. I encara que existeixi un mecanisme que prohibeix establir altres connexions, els nens poden saltar-se´l amb facilitat.

d) Un últim sistema, concebut per a la protecció de menors, consisteix a instal·lar el filtre gratuït ICRAplus i programar-lo perquè deixi accedir només a les pàgines que se li indiquen expressament. Són els pares els qui determinen les pàgines web que consideren útils per a l´estudi, informació, descans i jocs dels seus fills. L´aplicació d´aquest sistema per a l´ús d´adolescents és més discutible. Si una persona jove no accepta de bon grat aquest sistema de protecció, quan estigui en un altre lloc es llançarà àvidament a fer tot allò que no li és permès de fer a casa seva, anant potser més lluny en el mal ús de la xarxa que aquelles altres persones que han après a administrar la seva llibertat. En pedagogia hi ha una llarga experiència sobre aquesta matèria.

 

L´ús d´internet per part de nens i adolescents en l´àmbit de la família

Un recent estudi ha posat de manifest que el 77% de menors entre 8 i 13 anys usa internet. Només el 26% dels pares segueix de prop l´ús que els seus fills fan d´aquest mitjà. El 52% dels nens entrevistats s´han trobat amb continguts pornogràfics, i el 24% d´ells hi ha reaccionat amb curiositat. El 13% dels entrevistats ha tingut contactes image-04562b0fc6bbd556cd7c691cb4ba7203amb pederastes a través de la xarxa, i el 70% d´aquests no n´ha dit res als seus pares.

En un document del C.P. per a les comunicacions socials, L´Església i Internet, n.11 (22-II-2002) s´afirma: «Pel bé dels seus fills, així com pel seu propi, els pares han d´aprendre i posar en pràctica la seva capacitat de discerniment com a telespectadors, oïdors i lectors, donant exemple en les seves llars d´un ús prudent dels mitjans de comunicació social. Pel que fa a internet, sovint els nens i els joves estan més familiaritzats amb això que els seus pares, però aquests tenen la greu obligació de guiar i supervisar els seus fills en el seu ús. Si això implica que han d´aprendre més sobre internet, hauran de fer-ho. La supervisió dels pares haurà d´incloure l´ús d´un filtre tecnològic en els ordinadors accessibles als nens, per protegir-los tant com sigui possible de la pornografia, dels depredadors sexuals i d´altres amenaces. No se´ls hauria de permetre l´exposició a internet sense supervisió. Els pares i els fills haurien de comentar junts el que es veu i experimenta en el ciberespai. També és útil compartir amb altres famílies que tenen els mateixos valors i preocupacions. Aquí, el deure fonamental dels pares consisteix a ajudar els seus fills a arribar a ser usuaris assenyats i responsables d´internet, i no addictes a la xarxa, que s´allunyen del contacte amb els seus companys i de la natura».

Al mateix temps, és molt convenient que l´ordinador connectat a la xarxa estigui en un lloc de passada o bastant freqüentat de la casa. També s´ha d´advertir als nens que no han de donar informacions personals (per exemple, emplenant qüestionaris) ni entrar en contacte amb desconeguts, que parlin amb els seus pares del que els sembli estrany, i que siguin prudents amb els discos que reben dels seus amics d´estudi, etc. Si es donen les explicacions adequades, els fills veuran aquestes precaucions com una ajuda per fer un ús recte de l´ordinador, que és el que ells image-32c94992151d8b759cfe954ab3ddc915volen fer. Cal també afegir el costum de no «navegar» per Internet sense rumb fix, només per passar l´estona.

Quan els fills són més grans, segueix sent moralment necessari usar un filtre en l´ordinador de la casa. Trobar-se per sorpresa amb un contingut fortament eròtic, és una ocasió greu i pròxima per a qualsevol persona, i els pares tenen el deure moral d´evitar aquests perills als seus fills. Això no és un atemptat contra la llibertat, ni una falta de respecte a la llibertat dels fills. Cap pare honest no duu els seus fills a llocs d´escàndol.

Pot donar-se el cas que els pares adverteixin que un dels seus fills tendeix a fer un ús indegut d´internet. És difícil donar regles generals sobre el que convé fer. Però no sol ser educatiu per als altres fills que paguin justos per pecadors, i sotmetre a tots a restriccions majors moralment innecessàries. Caldrà afrontar el problema real i concret del fill que no es comporta bé, evitant crear en la família un clima generalitzat de desconfiança o de falta de llibertat. No sembla encertat, en aquest cas, obligar a tots els fills a prescindir del tot d´internet. Si més no, seria un fracàs en la tasca educativa d´ensenyar a usar rectament els mitjans informàtics que, es vulgui o no, formen part del món actual.

 

L´ús d´internet per part dels adults

L´ús d´internet per part d´adults pot ser estudiat des de dos punts de vista: el de l´usuari, i el de l´autoritat responsable de l´àmbit en què l´usuari es mou. Per a un usuari de recta moral, que ni cerca continguts inconvenients ni passa l´estona «navegant» sense rumb fix, i que a més treballa amb un sistema protegit per un proxy i un filtre image-f6b72de56fe2ccbab1b6825e39513b0f(tipus Optenet, per exemple), no hi ha raó perquè tingui embolics. Per contra, si treballa sense cap protecció, ensopegarà de tant en tant amb continguts molt negatius (pornogràfics). Això és inevitable, perquè els qui promouen aquestes pàgines utilitzen diversos ardits per aconseguir-ho. Vegem els més freqüents:

a) aprofitar-se dels errors més freqüents que solen produir-se en teclejar un nom per introduir-nos directament a una pàgina pornogràfica.

b) incloure anuncis publicitaris –més o menys atraients– que ens condueixin a les seves pàgines.

c) infiltrar en les parts més profundes del sistema operatiu de l´ordinador programes ocults (adware, spyware), que es redupliquen contínuament, i que ens duen als continguts negatius.

d) hi ha, en fi, altres procediments que seria complicat i innecessari explicar aquí.

Si aquestes trobades amb arxius indesitjables són freqüents i no s´hi posa un remei eficaç, correm el risc de caure en faltes morals greus i provocar-nos, fins i tot, una addicció. Per això existeixen motius seriosos per afirmar que qui treballa habitualment amb internet sense cap protecció, es pot trobar, tard o d´hora, en ocasió pròxima de pecat greu, i que té l´obligació moral greu d´evitar-ho. Per descomptat, no es pot excloure que persones rectes que treballen sense filtre puguin esquivar aquests perills. Tanmateix, usar-lo és una mesura de prudència molt recomanable.

Per a una persona obligada a treballar amb internet, amb experiència de recaigudes greus i que no en té prou amb el penediment, doncs el propòsit d´esmena comporta posar en pràctica mitjans concrets perquè les ocasions pròximes es converteixin en remotes, i un d´aquests mitjans és l´ús d´un filtre adequat. Altres remeis serien: treballar en un lloc de passada, o reduir al mínim l´ús d´internet.

Als qui tenen una actitud moral poc ferma i intencionadament busquen en internet l´ocasió de pecar, no els queda cap més remei que prescindir d´internet, almenys durant una temporada, si es presumeix que la situació és passatgera; o bé recórrer a un filtre tipus ICRAplus que permeti l´accés només a les pàgines web que necessita per al seu treball. En casos extrems, li convindrà canviar de treball. Però, probablement, el problema d´aquestes persones no es redueix a un ús abusiu d´internet, i –deixant de banda els casos patològics– el remei a aplicar exigeix un replantejament més seriós de la seva vida cristiana.

En el perfil dels qui sofreixen situacions cròniques de dificultats per fer un recte ús d´internet, solen concórrer diverses causes. Ús habitual d´internet sense filtre, en la pròpia habitació, de nit, i sense una finalitat precisa. Afecta més a persones que viuen soles o que s´aïllen intencionadament dels altres encara que visquin en una residència.

 

L´ús d´internet en empreses, residències, institucions educatives, etc.

Està clar que qui treballa en una empresa, té obligació en justícia de treballar l´horari previst en el contracte laboral. És admissible una certa flexibilitat, però en la mesura que els responsables vegin que es cometen abusos, tenen dret a limitar l´ús d´internet, per exemple instal·lant un filtre que només permeti l´accés als llocs relacionats amb el treball image-9960ec7204d92030886c772fc4b0b953de l´empresa, o bé impedeixi l´accés a les pàgines web que són objecte de l´ús abusiu (música, fotos, clips, films, etc.). Naturalment, el fet que l´empresa es negui a proporcionar mitjans de distracció o d´evasió del treball no és una restricció indeguda de la llibertat dels empleats.

Un problema més delicat es planteja en residències d´estudiants, seminaristes o sacerdots. És lògic que una estructura d´aquest tipus ofereixi habitualment als residents un conjunt de serveis en els quals no pot faltar la connexió a internet. Però l´experiència ensenya que, si la connexió a internet es fa en la pròpia habitació de l´estudiant, és fàcil que perdin el temps «navegant» per internet o «xatejant» amb els amics, i, que fins i tot quan es tracti de persones amb una certa formació, es faci un ús bastant immoral de la xarxa, amb notable dany per als interessats. De vegades, els responsables d´aquestes institucions no prenen cap mesura preventiva, al·legant que, tractant-se de residents adults, el comportament moral privat és responsabilitat de cadascun, que no es poden posar portes al camp, i que encara que ho intentessin no podrien evitar que els residents es connectessin a la xarxa per altres vies. No obstant això, el que aquí es discuteix no és l´abús que els adults puguin fer de la seva llibertat, sinó el tipus de servei que una residència o una institució educativa ha d´oferir als seus clients. Així, doncs, de la mateixa manera que procuren donar una alimentació sana i variada i crear un ambient de treball adequat, és raonable que apliquin un criteri de qualitat en el servei d´internet que ofereixen. La recta consciència exigeix als responsables d´aquest tipus d´institucions que prenguin mesures de protecció; per exemple col·locar un proxy (que a més protegeix dels virus i dels pirates informàtics) i un filtre, entre l´entrada de la línia i els punts de connexió dels residents. Això no suposa un image-935149291c164036be5d3357e2a8aba1judici sobre les intencions dels usuaris ni una limitació de la seva llibertat, sinó una recta concepció dels serveis que desitgen prestar-se. S´oferix als residents un instrument de treball, d´informació, de descans, etc., però no un accés a portals immorals.

En alguns casos, es podria pensar en un altre tipus de mesures, per exemple, que es disposi d´una sala d´ordinadors ben instal·lada, on hi hagi les connexions a la xarxa. Però aquesta solució presenta inconvenients quan s´han de realitzar treballs complexos que requereixin espais amplis i privats. Tornem a repetir que tractant-se d´adults la formació moral i la virtut personal són insubstituïbles, però amb aquestes mesures intentem donar una ajuda raonable a les persones i evitar facilitats que suposin una cooperació al mal incompatible amb las finalitats d´una institució educativa.

Si, malgrat tot, s´adverteix algun cas de conducta escandalosa en l´ús de la xarxa, és millor actuar amb energia amb els culpables, en comptes d´augmentar les restriccions amb mesures que esdevindran molestes i innecessàries per a la majoria. L´ideal al qual cal tendir és que els qui passen per una residència surtin convençuts i educats respecte al bon ús d´internet, i no que simplement acceptin de manera passiva el jou d´unes restriccions de les quals esperen alliberar-se tan aviat com puguin.

La conclusió de l´autor és que la formació en les virtuts necessàries per al recte ús d´internet forma en l´actualitat part integrant de la formació moral i cristiana que s´ha de donar a tothom. En aquest context positiu, troben el seu lloc adequat els ensenyaments sobre els mitjans tècnics de protecció i les altres mesures de prudència recomanades.

 

Lluís Raventós i Artés

Doctor en Dret Canònic

  • 01 setembre 2009
  • Lluís Raventós i Artés
  • Número 32

Comparteix aquesta entrada