Vida de Pablo de Tarso

Antonio Marcos García

Ed. San Pablo

Madrid, 2008

183 pàg.

Escriure una Vida de Pau, l´home providencial, el més gran teòleg i el més gran obrer de l´Església, no és pas una tasca lleugera. A la pàgina 11, hi trobem la declaració d´intencions de l´autor: «No pretenc fer una biografia d´escola, ni una obra docent i documentada (...) Aquestes pàgines són una semblança de com veu Pau qui escriu. És un assaig entre la ficció i la realitat; una literatura que fa camí i que neix dels sentiments més senzills, de les emocions viscudes a tocar d´aquells llocs de la ruta de Pau, la ruta de Déu, per la qual vaig passar un bon dia i encara porto gravada com a record profund, per poder somiar i reviure aquells dies; uns dies que he volgut compartir amb tu, estimat lector o lectora». 

Efectivament, el llibre –seguint el relat dels Fets dels Apòstols– fa un repàs, senzill però complet, no pas des de l´erudició, però sí amb afecte i simpatia, de la vida de sant Pau. A més, aprofita l´avinentesa per anar tractant els temes principals de la teologia paulina, arran dels diversos avatars de la seva vida; i així, al mateix temps, va escampant observacions planeres de tipus històric, mitològic, geogràfic o arqueològic per poder entendre millor el context en què es va haver de moure sant Pau; i tot plegat esquitxat de reflexions espirituals suscitades pels esdeveniments.

Val la pena destacar el capítol Evocaciones de Pablo en Grecia, en el qual l´autor hi fa una aturada reflexiva enmig de la biografia paulina, per portar a terme un retrat interior de l´Apòstol i destacar-ne la fortalesa, l´adaptabilitat, el cor, el lliurament o la disponibilitat. Sant Lluc passa més aviat d´esquitllentes sobre el que va suposar Atenes a la vida de sant Pau: va arribar il·lusionat al lloc més important del món, si més no des del punt de vista cultural, i en va sortir bandejat, fracassat i humiliat. El nostre autor recrea quins van poder ser els sentiments de Pau en aquella situació. Una cosa semblant passa al capítol 8 –De nuevo en Jerusalén–, en què el llibre fa una descripció emocionant dels sentiments de Pau després del tercer, i últim, viatge missioner, abans d´enfrontar-se a allò que ell ja intuïa que seria el començament del final.

Hi ha un leitmotiv que ressegueix bona part de l´obra, la relació de Pau amb la resta dels Apòstols, que és potser una de les sorpreses del llibre. En el fons, tot i que el Nou Testament no en parli gaire, Pau sempre va ser un incomprès per a la resta d´Apòstols, i aquest no va ser pas l´entrebanc menys important que va haver de patir. En aquest sentit, l´autor intenta, tot sovint, ficar-se dins de la psicologia de Pau, per entendre com s´enfronta als fracassos. Ho fa sempre amb gran simpatia, mirant-s´ho des del punt de vista de Pau.

Al  capdavall, doncs, un llibre senzill destinat al gran públic, escrit desde l'admiració per l'Apòstol i buscant-hi la sintonia espiritual.

Javier Jarne