Mecanoscrit sobre ''Els monjos de Montserrat''

Hilari Raguer

Editorial Base

Barcelona, 2008

173 pàg.

Amb els seus treballs d´investigació, les classes a alt nivell i les publicacions, Hilari Raguer és un dels noms que són sempre saludats, en les matèries en què plau de veure´l celebrat per tots, com són, per exemple, les que es refereixen a l´espiritualitat, en un doble vessant escripturístic i litúrgic, com ha estat entre altres, com els seus estudis dels salms, i jo mateix m´he sentit honorat amb la seva acceptació de fer-me, en el seu moment, un pròleg a un llibre sobre la Bíblia.

I no passen mai inadvertits, els seus treballs en les matèries d´una especialitat seva: la història, on fa una particular referència a temes de vegades polèmics, com són aspectes problemàtics de la relació de l´Església amb els poders civils -pensem en la guerra d´Espanya i els anys que la van precedir o seguir- o a l´actuació dels catòlics en la vida pública. I tots hi veuen sempre un treball seriós i una actitud coherent. I això no pot sinó portar molts a sentir-s´hi identificats i a d´altres a donar-hi una resposta personal sincera i a trobar sempre una voluntat de diàleg en l´autor.

Aquest llibre del qual donem compte no pertany a cap dels gèneres més amunt al·ludits, ni té res de polèmic, però ben cert que ha estat possible gràcies a aquesta excel·lent preparació bàsica de l´autor, en unes matèries sobre les quals està en condicions per donar una informació que mereix tota la confiança, i que toquen els valors que ha cultivat en la seva vida, amb el seu treball intel·lectual, la pietat doctrinal i afectiva, pròpia d´aquells llocs on ha passat tants anys de la seva vida i els sentiments col·lectius del seu poble, en un doble caire: del poble de Déu, al qual pertany com a cristià i al qual serveix espiritualment amb la seva vida monàstica i del poble en el qual té les seves arrels, que passen per la seva família i per la seva formació intel·lectual i dels seus sentiments. El llibre ni vol ser, ni és una autobiografia, però serveix, sortosament, per conèixer l´autor, en veure-hi presents significativament els valors que ell ha sabut presentar en els monjos que han habitat aquells llocs on es troba la Mare de Déu de Montserrat, des de fa més d´un mil·lenni. El llibre pot seguir així una visió del que és i significa Montserrat, des d´una constant perspectiva de qui ha mirat sempre Montserrat, i no n´ha estat només observador, sinó que l´ha vist com a cosa pròpia.

Per més que no s´ho proposi, anem coneixent cada vegada més el monjo que és l´autor, al ritme de les descripcions que fa de totes aquelles coses bones que ell ajuda a fer conèixer de Montserrat. Es pot adonar el lector, si encara no ho sabia, que l´autor havia adquirit una acurada formació, que en el terreny intel·lectual assolí una primera fita amb la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, i que després culminà en el doctorat, amb les investigacions que l´han dut a ser una autoritat en el coneixement de la història d´Unió Democràtica de Catalunya i del seu fundador Manuel Carrasco i Formiguera, després d´haver passat per París, al costat de Maurice Duverger, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Financeres i que ha tingut l´experiència llatinoamericana en uns anys d´estada a Medellín, a Colòmbia, i el pòsit de les seves variades feines en l´abadia de Montserrat.

A través de l´atenció que presta l´autor a elements importants de la vida monàstica a l´abadia benedictina de Montserrat, i del coneixement que en té, el lector pot copsar els trets característics de l´espiritualitat i de la pedagogia de sant Benet. En primer lloc, els dos elements bàsics de la vida del monjo, que s´expressa en el doble lema: ora et labora, la pregària i el treball. Un altre seria la importància que en els cenobis benedictins es dóna a la lectio divina, és a dir la lectura i estudi de l´Escriptura, amb tots els instruments que hi ajuden, com ara el contingut de la patrística i de la història i de la vida de l´església primitiva.

També s´hi troben trets de la personalitat d´homes notables de la vida de Montserrat que constitueixen una confirmació de l´eficàcia de la Regla de sant Benet per formar homes, amb tots els valors humans i els espirituals, entre ells, la fermesa de caràcter que els fa perseverar en l´estudi i en el treball, i un tarannà realista i conscient del valor de la llibertat. Es comprèn així la importància que van tenir els monestirs benedictins en la construcció de la cultura europea i en les aportacions que no deixen de fer en les ciències i en les arts d´avui dia, i no sols en l´àmbit eclesiàstic.

Plau trobar-hi noms de Montserrat que han passat a la història: pensem en el pare Bonaventura Ubach, impulsor de la primera Bíblia de Montserrat, i amic fidel del dominic pare Lagrange, a qui va fer costat en moments de dificultat, el pare Albareda, prefecte de la Biblioteca Vaticana i autor d´una primera Història de Montserrat, i els artífexs del desenvolupament del Montserrat del segle XX: els abats Marcet i Escarré.

El llibre està gemmat d´anècdotes, sempre contades amb bon humor, i quan cal amb amable ironia. Deixeu-me acabar amb una, sobre una de les visites històriques de l´època moderna, que va ser la de aleshores cardenal Roncalli, que ben aviat havia de ser Joan XXIII. Quatre anys més tard, quan ja era papa, l´abat Escarré li va demanar audiència. El Sant Pare li va parlar espontàniament d´aquella visita a Montserrat. Amb la seva bonhomia, comentà que en aquell moment pensava que la Mare de Déu no li faria cas en allò que li demanava, perquè el mirava amb una rialleta que el feia desconfiar. Explicà el papa que encomanava a la Mare de Déu uns problemes molt seriosos que tenia a Venècia. I afegí que la Mare de Déu sabia bé el que li esperava –les responsabilitats que caurien aviat damunt d´ell- i que devia pensar: Poveretto, pobrissó, i Roncalli pogué reconèixer que sí que l´ajudà (vegeu pàg.108).

Ferran Blasi