Cosmologies actuals i fe cristiana

Francesc Nicolau i Pous

Editorial Claret

Barcelona, 2008

242 pàg.

Des de la publicació el 1985 de Origen i estructura del univers, el Dr. Nicolau ens ha anat presentant diversos títols que han posat a l´abast de tothom les recerques científiques sobre Astronomia, Física i altres ciències. Aquesta recent publicació ens ofereix un nou resum divulgatiu actualitzat sobre l´origen i evolució del univers. No sols és una exposició del que han dit i diuen els cosmòlegs, sinó que s´hi fa també una reflexió des de la fe cristiana, responent així el contingut del llibre a allò que anuncia el seu títol: Cosmologies actuals i fe cristiana.

Després de fer, en els primers capítols, un breu repàs de la història de l´Astronomia i l´Astrofísica, des de les idees cosmològiques dels antics fins a Einstein a inicis del S. XX, passant per les troballes i aportacions de autors com Copèrnic, Kepler, Newton i Laplace, entre d´altres, s´arriba al que podríem anomenar l´inici de la cosmologia científica sistemàtica, quan es planteja la pregunta fonamental: què es pot dir des del punt de vista científic de l´origen de tot l´univers?

Uns quants capítols dedicats a A. Einstein i la seva obra científica ens van endinsant en el que és la cosmologia actual. Amb un estil sempre planer i assequible als profans en aquestes matèries, se´ns explica la teoria del Big Bang i altres idees cosmològiques, fins a arribar a les teories més recents sobre els «forats negres» i les possibles evolucions del univers. Se´ns fa veure també com alguns dels models del univers que actualment proposen els científics, tot i tenir un fort aparell matemàtic no són més que teories que, ara per ara, no tenen cap comprovació experimental.

L´autor fa notar com alguns homes de ciència buscaven models cosmològics alternatius al del Big Bang no tant per motius científics sinó pel fet que el Big Bang sembla donar suport a un Déu Creador: «de vegades, van amb més prejudicis els ateus que no pas els creients, que prou saben que la veritat de la ciència no pot contradir la Veritat de Déu.» (pàg. 178)

Els darrers capítols ens expliquen que una reflexió raonada sobre el que ens diu la cosmologia actual porta al coneixement de Déu Creador. És cert que la ciència sola no arribarà fins a Déu, perquè l´objecte de les ciències positives és tan sols allò que es pot observar i experimentar, i Déu és transcendent. Però també és cert que la intel·ligència humana - que indubtablement té el científic- no es troba limitada per les coses sensibles, i així per la reflexió filosòfica a partir de les dades científiques hom pot conèixer Déu.

Sant Tomàs d´Aquino ja va elaborar una teologia cristiana de la creació basada no en el començament del món (que només sabem per la fe) sinó en la contingència del món, és dir, en la seva insuficiència per existir per ell mateix.En conclusió, el que els cosmòlegs actuals diuen sobre l´origen i estructura de l´univers no està pas en contradicció amb la fe cristiana. «Moltes vegades s´ha dit que la ciència s´oposa a la religió. Creiem que millor seria dir: 'Hi ha hagut (i hi ha) científics que s´oposen a la religió» (pàg. 231).

Hi ha també, està clar, força científics creients. Això és el que explica aquest llibre en les últimes pàgines, citant autors com el sacerdot Georges Lemaître, precursor de la teoria del Big Bang, Tsevi Mazeh, astrònom de religió jueva, i Marcelo Gleiser, professor de física, que escrivia en un article publicat al 2001: «La ciència, almenys tal com l´entenem avui, no pot respondre preguntes sobre el seu propi origen: no sabem per què l´Univers funciona segons les lleis que hem descobert i no segons unes altres. Aquesta insuficiència, que és consubstancial a la tasca científica, obre la via a una nova forma de complementarietat entre la ciència i la religió; la finalitat d´aquesta no és omplir les llacunes del saber científic, sinó actuar com una força generadora de la inspiració científica» (pàg. 234).

En resum, un llibre que es fa agradable de llegir i que serà de profit tant per als interessats en la ciència com per als interessats a mostrar l´harmonia entre la fe i la raó.

Manel Mallol Pratginestós