Arxiu > Número 32

Jornades sobre la crisi financera a la Facultat de Teologia de Catalunya. X.Vilella

Els dies 9 i 10 de febrer tingueren lloc unes jornades a la Facultat de Teologia de Catalunya sobre el tema «La situació econòmica global. A la recerca d´uns criteris ètics». El cardenal arquebisbe de Barcelona, en la seva presentació, recordà la necessitat de l´austeritat i de la globalització de la solidaritat, per fer front a una crisi

image-a08c51051c18b32631b1b3483e57c5d4

que, a més d´econòmica, és també una crisi social i proposà la paràbola del «bon samarità» com a criteri a seguir.

El primer dia van intervenir com a ponents Michel Camdessus, governador honorari del Banc de França i exdirector general del Fons Monetari Internacional, i Ricard Fornesa, president de Criteria Caixa Corp (actualment president image-54bbdef4648dbf5f3f69fb24814e4f15honorari de “La Caixa”), que van parlar de la situació econòmica actual i de les causes que han portat a la crisi econòmica actual, de què tant es parla, i també de les conseqüències que se´n deriven, des d´un punt de vista macroeconòmic i global, i també pel que fa als ciutadans particulars. Carlos Losada, director general d´ESADE, en fou el moderador. Antoni Babra, que va introduir la sessió dels ponents, va exposar la necessària connexió de les finances amb la base real de l´economia i la finalitat intrínseca de l´economia, com afirma el Compendi de Doctrina Social de l´Església, i apuntà els grans principis que han de guiar tota l´activitat humana en societat.

 

Treure conseqüències de la crisi

Michel Camdessus, en qualificar la situació de «terrabastall», posà en relleu la necessitat d´un «còdi ètic comú i universal», tot citant una expressió de Benet XVI. Hem perdut el «compàs ètic» –afirmà–, i assenyalà tres greus image-bf6dfa0d7b85b80eb5f0edc6c0ba2117mancances: La manca de regulació, la manca de supervisió i les mancances ètiques i de valors. I proposà tres elements per fer front al futur per sortir de la crisi: El sentit de responsabilitat, la solidaritat, i el sentit de ciutadania mundial. Cal, a més –digué–, una revolució ètica, que podem anomenar «conversió».

Ricard Fornesa recordà que, enmig d´aquesta crisi, hi ha, però, elements positius, tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista de l´educació en valors. Apostà per donar suport als innovadors i criticà durament el «cinisme» en persones i institucions que han dut a la situació actual. Remarcà la inconsciència de certes actuacions, de la manca de valentia per afrontar les solucions i proposà alguns elements, des d´un punt de vista econòmic, a tenir en compte per facilitar la superació de la crisi. I reiterà la necessitat d´educar en el sentit ètic dels negocis, tot fent esment d´una colla de capteniments com ara la reputació, la responsabilitat, la veracitat, el compromís, etc.

El segon dia de la jornada va tenir com a ponents el professor Joaquim Muns, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i el professor Antoni Argandoña, professor d´Economia, titular de la Càtedra 'la Caixa´ de Responsabilitat image-bb360de680391809efa4ea62430c0444Social de l´Empresa i Govern Corporatiu, de l´IESE Business School. La taula fou moderada per Ramon Ollé, president executiu de la Business Engineering School La Salle, de l´URL, i persona molt vinculada a la nostra Facultat.

Aquesta jornada, com va assenyalar el Dr. Joan Costa, un dels organitzadors i introductor de la sessió, va tenir unes pregones dimensions antropològiques i ètiques, tot recordant, amb la Gaudium et spes (n. 25), que «l´home és el principi, subjecte i destinatari de l´activitat econòmica». Va citar també el Compendi de Doctrina Social de l´Església en el punt en què afirma que «l´Església vol proposar a tots els homes un humanisme a l´altura del designi d´amor de Déu sobre la història, un humanisme integral i solidari, capaç d´animar un nou ordre social, econòmic i polític, fonamentat en la dignitat i la llibertat de tota persona humana, que cal fer efectiu en la pau, en la justícia i en la solidaritat» (n. 19).

El professor Joaquim Muns va presentar una visió històrica del problema de la separació entre economia i ètica image-6666f04cd0b4c31561fff0a8d45147b4començant per Adam Smith, i connectant-ho amb la situació actual. Va destacar la importància de l´educació moral i no sols de les estructures. El professor Antoni Argandoña, per la seva part, va posar l´accent en el comportament de les persones i el paper insubstituïble de les virtuts. Va exposar els esforços de recerca que s´estan fent a fi de tenir millors models d´actuació perquè l´economia i l´empresa siguin una activitat veritablement humana i humanitzadora.

Tot plegat, unes jornades força interessants, amb més d´un centenar de participants, que varen servir per aclarir les arrels de la crisi econòmica actual i el paper insubstituïble de determinats valors i virtuts per afrontar-la, i les lliçons que cal aprendre tot mirant cap al futur.  

Xavier Vilella

Periodista

  • 01 setembre 2009
  • Xavier Vilella
  • Número 32

Comparteix aquesta entrada