Campanya de solidaritat «Amb els catòlics oblidats de la Xina». I.Ramos
Una iniciativa d´AEN, Ajuda a l´Església Necessitada
Durant els darrers mesos, en diversos mitjans de comunicació, s´han pogut veure uns anuncis demanant ajuda per als «catòlics oblidats de la Xina». L´organització impulsora d´aquesta audaç iniciativa és Ajuda a l´Església Necessitada, ACN en les seves sigles en anglés (Aid to the Church in Need), una associació dependent de la Santa Seu, fundada poc després d´acabar la 
Segona Guerra Mundial per l´holandès Werenfried Van Straaten, sacerdot premonstratense, amb l´objectiu d´ajudar pastoralment l´església necessitada o que sofreix persecució en qualsevol part del món.
El pare Werenfried va fundar AEN el 1947. En el context de la immediata postguerra mundial, les seves primeres accions van ser d´ajuda als catòlics alemanys de l´Alemanya comunista. De fet, durant anys, el nom de l'associació va ser «Ajuda a l'Església Perseguida».
Actualment, l´associació té seus en 17 països en què informa de les necessitats que detecta i estudia en diverses zones del món i realitza accions per aconseguir fons amb què atendre-les. «La seva acció se centra a ajudar l´activitat pastoral, en definitiva –explica Ariadna Blanco, responsable de comunicació d´AEN a Barcelona- facilitar mitjans per a l´evangelització».
En concret, «AEN facilita els mitjans econòmics per a la construcció o rehabilitació d´esglésies i altres llocs de culte, ofereix ajuda per al manteniment de seminaris, noviciats i comunitats religioses, especialment contemplatives; publica llibres religiosos (bíblies, catecismes...), procura mitjans de locomoció a sacerdots i catequistes per a la seva activitat pastoral, dóna auxili a refugiats, perseguits i víctimes de cataclismes amb ajuda sociocaritativa i sosté projectes d´atenció educativa, assistencial i sanitària dirigits per institucions de l´Església», enumera Ariadna Blanco.
Ajuda a través de les diòcesis
Una característica d´aquestes ajudes és que sempre es canalitzen a través de les respectives diòcesis dels llocs a què volen fer arribar el seu suport. Des de 1984, AEN depèn de la Sagrada Congregació per al Clergat i aquest organisme és qui marca les 
prioritats que s´han d´atendre en cada moment, de manera que, tal com conclou Blanco, «el que fem és un servei a l´Església universal».
Cada any, a la central d´Alemanya i a les diverses delegacions, hi arriben «milers de sol·licituds d´ajuda i això desencadena un procés de coneixement sobre el terreny d´aquestes peticions», explica la periodista María Menéndez. És així que es va posar en marxa el projecte d´ajuda a l´Església a la Xina. L´octubre de l´any passat «un petit equip format per Faustino Catalina (COPE), Pilar Gutiérrez (AIN-Espanya), un representant de la central a Alemanya i jo mateixa vam viatjar a la Xina per conèixer directament les necessitats i situació en tres zones d´aquest país», explica María.
Xina: coneixement directe per ajudar amb eficàcia
«Tenim contactes amb la jerarquia de l´Església Catòlica local fidel a Roma -explica María Menéndez-, així com amb el Centre 
d´Estudis de l´Esperit Sant d´Hong Kong», un observatori sobre la situació de l´Església a la Xina impulsat l´any 1980 pel cardenal J. B. Wu, d´Hong Kong,que va ajudar a concretar els possibles punts d´ajuda. Amb aquestes referències, van iniciar un viatge indispensable per valorar sobre el terreny les peticions d´ajuda que es podrien atendre. Endinsar-se a la Xina, «suposa fer un important esforç per canviar de mentalitat i ser molt acurats amb les valoracions», adverteix la María. La Xina és tot un món -1.300 milions d´habitants i una extensió equivalent a 19 vegades tot Espanya-, i la situació de l´Església és totalment anòmala: hi ha unes 120 diòcesis, de les quals unes 40 estan vacants perquè no es posen d´acord les autoritats de Pequín i Roma. Com és ben sabut, hi conviuen l´església patriòtica tutelada per les autoritats comunistes, l´Església clandestina i aquells catòlics que «neden entre dues aigües». Les autoritats comunistes han legalitzat cinc religions tolerades: budisme, taoisme, Islam, protestantisme i catolicisme. Cadascuna d´aquestes cinc religions té la seva versió patriòtica que controla les seves respectives activitats en tot el territori xinès. Es calcula que els catòlics suposen uns 12 milions. L´Església clandestina és pobre en 
recursos i se sent una mica abandonada, la seva persecució està a l´ordre del dia: uns 60 bisbes i uns 600 sacerdots estan sotmesos a arrest domiciliari o són a la presó. Amb motiu dels passats Jocs Olímpics, els controls es van fer més exigents: censura d´Internet, dificultat en connexions electròniques, prohibició d´introduir més d´una bíblia al país (només per a ús personal), fàcil recurs al suat pertorbar l´ordre social per prohibir les manifestacions de religiositat, el treball d´associacions cristianes, etc.
María no facilita detalls dels llocs o persones amb què s´han entrevistat per elementals raons de prudència; però explica que porten 12 anys col·laborant amb l´Església clandestina xinesa i que la necessitat fonamental que han advertit és la 
d´«atendre la formació de sacerdots i religiosos, formar formadors i també atendre altres necessitats bàsiques, com ara ajudar en la construcció i condicionament d´esglésies i centres diocesans».
«Hi ha motius per a l´esperança», sentencia María, que explica que sovint a la Xina parlen d´una Església amb tres circumstàncies diferents. Ja en la seva carta als catòlics xinesos (juny de 2007), Benet XVI va evitar citar l´església clandestina o l´oficial i es va referir, en canvi, a «l´Església a la Xina», per a la qual proposa la via de la unitat, basada en la caritat, el perdó i la reconciliació. Però no va oblidar demanar a les autoritats polítiques que compleixin la seva part respectant la llibertat religiosa, i un àmbit prioritari és que l´Església pugui elegir amb plena llibertat la seva jerarquia.
Els fruits de la campanya pels catòlics de la Xina
Amb tota la informació demanada, AEN va endegar una campanya informativa i publicitària, especialment a la COPE, que es va prolongar des del nadal del 2008 al març del 2009. Un avanç de la campanya de solidaritat «Amb els catòlics oblidats de la Xina», va anunciar que s´han aconseguit 442.000 € euros de recaptació. Aquesta quantitat ha estat aportada per 3.741 persones i institucions espanyoles.
Els donatius rebuts es destinaran a projectes de construcció i manteniment de temples (139.700 euros), mitjans de locomoció (6.500 euros), manutenció de seminaristes i religioses (16.400 euros), construcció d´una residència per a religioses ancianes (15.000 euros), edició de material catequètic (5.500 euros) i formació de sacerdots, seminaristes i religioses (258.900 euros).
* * * * *
«El pare Cansalada», fundador d´Ajuda a l´Església Necessitada
El pare Werenfried van Straaten va néixer el 17 de gener de 1913 a Mijdrecht (Holanda). Va ingressar a l´abadia dels pares premonstratenses a Tongerlo (Bèlgica) i va ser ordenat sacerdot.
El Nadal de 1947, va escriure l´article No hi ha lloc a la fonda en el qual denunciava la misèria en què vivien milions de refugiats 
alemanys després de la Segona Guerra Mundial; acabava el seu escrit invitant a la reconciliació entre els pobles enfrontats durant el conflicte bèl·lic. El seu lema va ser «l´home és molt millor del que pensem». Amb aquest optimisme, es va llançar a demanar als belgues un tall de cansalada per donar-lo als refugiats alemanys, «els seus enemics d´ahir». La resposta no es va fer esperar i va aconseguir omplir camions amb cansalada. Aquesta acció li va valer el sobrenom afectuós de "Pare Cansalada», amb el qual se´l va conèixer arreu del món fins a la seva mort. Havia començat, sense saber-ho, l´obra 'Ajuda a l´Església Necessitada´.
Es preocupava pels cossos tant com per les ànimes, de manera que va aconseguir que milers d´escolars flamencs apadrinessin els anomenats «sacerdots de la motxilla», que recorrien els pobles atenent materialment i espiritualment milers de feligresos. Van poder disposar primer de motocicletes i després de petits cotxes subministrats pels estudiants. El 1954 va ampliar les seves campanyes en favor de l´Església perseguida de l´Est d´Europa.
A la fi dels anys 50, van començar les ajudes als refugiats de la Xina, Corea i Vietnam. Des de 1962, AEN va estendre les seves accions a l´Amèrica Llatina per desig de Joan XXIII. Entre 1965 i 1966, Àfrica es va convertir en la meta de les inquietuds del pare Werenfried, que el 1966 va fundar la congregació religiosa de les «Filles de la Resurrecció» a Bukavu (República Democràtica del Congo).
El 1969, el pare Werenfried va publicar el seu famós llibre Déu plora a la terra. El 1979 s´inicia la difusió de la Petita Bíblia del Nen. El 1984 la Santa Seu va elevar Ajuda a l´Església Necessitada al rang d´Associació Eclesiàstica, Pública i Universal de Dret Pontifici.
Amb el suport de Joan Pau II, va començar el 1994 una campanya de «ecumenisme pràctic» amb l´Església Ortodoxa russa. El projecte més espectacular va ser la posada en marxa dels «vaixells capella», que solquen els rius Volga i el Don com a esglésies flotants.
Aquell religiós, potser el més gran captaire del segle XX, va mantenir al llarg de tota la seva vida el mateix entusiasme per aquesta aventura extraordinària d´ajudar els germans en la fe de l´Església necessitada. El pare Werenfried va morir el 31 de gener de 2003.
Isidor Ramos Periodista
