Crist, l'esperança fiable. A.V.Nates

 S´ha celebrat els dies 21 a 23 del passat mes de novembre la Xa Edició del Congrés Catòlics i Vida Pública a la Universitat San Pablo-CEU de Madrid, sota el lema «Crist, l´esperança fiable». La finalitat dels organitzadors parteix del convenciment que els catòlics podem i hem d´estar presents en la vida pública, on tenim molt a aportar. Davant dels canvis polítics, socials i jurídics que s´estan produint, el congrés resulta un marc de reflexió i d´impuls per a tots els creients, i de conscienciació sobre la necessitat de donar solucions cristianes amb projecció social, i de fer cultura de la fe.

Va pronunciar el discurs d´inauguració Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic, en presència d´Alfredo Dagnino, president de l´Associació Catòlica de Propagandistes. La primera ponència, titulada En què consisteix aquesta esperança?, va anar a càrrec de Mons. Juan A. Martínez Camino, bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola. Va prendre com a base l´encíclica de Benet XVI, Spes Salvi. Va assenyalar els elements que configuren una forma de vida mancada d´esperança, allunyada de Déu, i va desenvolupar el perfil de l´esperança cristiana, veritablement humana i capaç de renovar la vida pública. Després de descriure les característiques que revelen una cultura de la mort, es va preguntar el perquè d´aquesta debilitat existencial i va reformular la dita popular de «mentre hi ha vida, hi ha esperança»: «quan falta l´esperança, no hi ha res que encoratgi la vida». El seu diagnòstic va apuntar a una cultura que ha pretès substituir el Déu de l´esperança pel déu del progrés; l´art, l´enginy humà pretén substituir la natura. Primer, el cosmos, la terra, la societat, i, finalment, l´ésser humà, es pretenen convertir en àmbits que vagin deixant de ser la natura que són, per poder ser utilitzats per l´enginy humà. Va considerar que el poder de la ciència i la seva aplicació pràctica funden aquesta ideologia del progrés. Va alertar davant d´un progrés que es converteix en ideologia, que oculta la realitat, i el converteix en un substitut de la salvació. Però la ideologia del progrés, la utopia dels temps moderns, ha entrat en crisi. Va desenvolupar la cita de Benet XVI «la raó de poder i fer, és ja tota la raó?» En la segona part de la seva ponència, va glossar el contingut del número 31 de l´encíclica Spes Salvi, per concloure amb les virtualitats de l´esperança cristiana per a la renovació de la vida pública: mou a l´exercici de l´oració privada i pública; els llocs, paraules, signes, grups humans, crucifixos... són renovadors de la vida pública, perquè assenyalen a la societat el seu sentit, el que és, el mitjà històric de la realització de les persones com a imatge de Déu; configuren la seva actitud moral.

Es van celebrar, a continuació, les taules rodones sobre La raó de la nostra esperança, amb la participació del professor Josep Maria Alsina, rector de la Universitat Abat Oliba, Leonardo Rodríguez Dupla, catedràtic de la Universitat de Salamanca i Armando Segura Naia, catedràtic de filosofia de la Universitat de Granada. El professor Alsina va dissertar sobre l´objecte de l´esperança, segons sant Tomàs; el professor Rodríguez Dupla sobre l´aliança fe-raó i el professor Segura Naia va dictar una original ponència sobre creació i evolució.

Valors cristians i drets humans

La taula Màrtirs de l´esperança va comptar amb la participació del cap del Vatican Information Service, Miguel Castellví, i la taula Dimensions i llocs de l´esperança,amb la participació dels presidents de diverses institucions de l´Església com Mans Unides i Cáritas Espanyola, i representants de diverses publicacions, que desenvolupen una intensa i eficaç ajuda de promoció i desenvolupament social en països i persones menys afavorits.

Jude P. Dougherty, degà emèrit de la Universitat Catòlica de Washington, presentat per José Miguel Oriol, president de Ediciones Encuentro, va dissertar sobre Un món entre el nihilisme i l´esperança. Va realitzar un recorregut històric sobre el sentit de l´esperança des dels primers filòsofs del S.VI a.C., els estoics, sant Tomàs, Pieper, etc. fins a Benet XVI. Entre d´altres conclusions, va afirmar que la història està sent reescrita a Europa sense el cristianisme i a la universitat catòlica li correspon estar a l´avantguarda i refutar el que va denominar la «falsificació de la història».

Les taules rodones van abordar els temes Una política per a l´esperança, Una llei per a l´esperança, i Esperança per a un món globalitzat.En la primera, Mercè Aroz Ibáñez, doctora enEconomia i exsenadora socialista va fer una molt aplaudida exposició sobre la laïcitat de l´Estat, en la qual va afirmar que el laïcisme és una perversió de la democràcia, i va advocar per la construcció d´una ètica comuna que condueixi a una convivència integradora, i va reafirmar la vinculació entre els valors cristians i els drets humans (...) «amb el suport de la ciència, l´avortament s´oposa als drets humans» va afirmar. En el torn de preguntes, va referir el procés de la seva conversió.

La taula sobre Una llei per a l´esperança va ser moderada per Benigno Blanco, president del Fòrum de la Família, qui va afirmar que és escassa la seva esperança en la Llei i molta en el Dret, la justícia que hi ha en les coses; "donar a cadascú el que li pertoca" suposa que hi ha un "deure" per a cadascú que ens fa justos si el «reconeixem» i injustos, en cas contrari.

Exposar la fe en el present moment cultural

En el segon dia de Congrés, la ponència general va anar a càrrec de Vittorio Sozzi, responsable del Servei Nacional per al Projecte Cultural de la Conferència Episcopal Italiana. El tema de la dissertació va ser Qui té esperança, viu d´una altra manera. La seva exposició es va centrar en l´experiència del projecte cultural posat en marxa a Itàlia que es va gestar a iniciativa de Joan Pau II el 1995, a fi d´exposar la fe a través de l´experiència, la vida i el llenguatge en el context actual.

Les altres taules rodones van versar sobre Educació i cultura per a l´esperança», Una economia de l´esperança, La migració de l´esperança.

Educació i cultura per a l´esperança va tenir com a ponents a Aviv Chamoun-Nicolás, professor honorari de la Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil, José Javier Esparza, escriptor i periodista, Andrés Gambra Gutiérrez, secretari general de la Universitat Rei Joan Carles i Krzysztof Zanussi, professor de la Universitat de Silèsia.

Un grup d´experts va analitzar els temes esmentats a les sessions simultànies: Una economia de l´esperança, presidida pel degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Sant Pau CEU, Rafel Rubio; La migració de l´esperança, presidida per Miguel Osorio, director de la càtedra d´Immigració de la Universitat Francisco de Vitoria.

La ponència de la tarda va atreure un nombrós públic per la presència com a ponent del mediàtic escriptor Juan Manuel de Prada,que va titular la seva conferència: La gran esperança, jo sóc definitivament estimat.En el torn de preguntes, l´escriptor

va tenir ocasió de referir-se a la responsabilitat de la missió de la qual se sent portador, es adir, defensar la veritat.

Les taules rodones que es van celebrar a continuació van versar sobre Comunicació de l´esperança, i hi va acudir també com a invitat l´escriptor, juntament amb Julio Ariza, president del Grup Intereconomía, Francisco Maruhenda, director de La Razón i Alfonso Coronel de Palma, president de la COPE.

Les taules Família, esperança del món i Confiança i defensa de la vida van estar presidides, respectivament, pel director d´Alfa i Omega, Miguel Ángel Velasco, i Luis Rivas i Ana Cheliz, del Camí Neocatecumenal; i Conrado Jiménez, president de la Fundació Madrina. L´oncòloga Yolanda Vilches, membre de la unitat de Cures Pal·liatives de La Paz, i el doctor Carlos Sègol Cortès, cap de Medicina Pal·liativa de la Universitat de Navarra, es van ocupar en les seves presentacions de les cures pal·liatives, precisant l´actitud del metge, els conceptes tècnics i els elements ètics d´aquesta especialitat. Per la seva banda, el doctor Jesús Poveda, president de Provida, va realitzar una presentació gràfica a favor de la vida.

L´activitat cultural de la nit del dissabte, va consistir en l´estrena del documental sobre Ángel Herrera Oria, un apòstol en la vida pública, projectat a l´Aula Magna de la Universitat Sant Pablo-CEU.

El diumenge 23 va tenir lloc la clausura, després de la celebració de la Missa, presidida pel cardenal Antonio M. Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Madrid. La conferència va ser pronunciada per Alfredo Dagnino, amb el títol L´esperança ha d´arribar a tothom. Va destacar la importància de la unitat dels catòlics per donar una testimoni creïble de l´evangeli.

Com en anteriors ocasions, el congrés està destinat a tota família, i de forma simultània ha desenvolupat el congrés infantil i un acte per a joves, amb l´adaptació dels temes i continguts a la seva edat, a través de tallers, manualitats i activitats esportives.

El Rotativo, periòdic mensual editat pels alumnes de la Facultat de Periodisme, va realitzar un nou esforç perquè es publiquessin tres edicions durant els dies del congrés. Les comunicacions presentades en aquesta edició es van acostar a les cent cinquanta. El congrés es va retransmetre en directe per internet, la qual cosa va permetre a moltes persones seguir les jornades des de diferents llocs d´Espanya i d´Hispanoamèrica i formular en directe les seves preguntes als ponents. A la pàgina web de la Universitat, hi ha disponibles molts vídeos de les diverses ponències.

Ana Victòria Nates

Llicenciada en Dret