50è aniversari de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura
El gener de 2015, les Jornades de Castelldaura van complir 50 anys. El Dr. Joan Garcia Llobet, membre del Consell de Redacció de Temes d’Avui, ha estat vinculat estretament amb aquesta iniciativa, que ha permès oferir una ajuda a la formació continuada a milers de sacerdots de tot Catalunya i altres indrets. Mn. Joan fa un repàs del que han estat aquestes Jornades, el servei que han donat i recorda els seus principals protagonistes.
Tots els estudis que, al llarg d’aquests cinquanta anys, constitueixen el contingut de les Setmanes o Jornades de Castelldaura han pretès divulgar els ensenyaments conciliars, ja que el Vaticà II ha constituït, sens dubte, l’esdeveniment eclesial visible de més relleu del darrer segle, i la seva recepció constitueix el repte principal de l’Església que acaba d’inaugurar el seu tercer mil·lenni.
Els textos conciliars ens han arribat en oportunes edicions catalanes i castellanes, de les més característiques editorials. Des de la magnífica edició bilingüe llatí-català, amb l’aparat crític del doctor Josep Perarnau, que els bisbes de les diòcesis han tractat de fer conèixer de diverses maneres, sobretot a través de la sensibilització de les parròquies a l’edició bilingüe de 2003, amb la traducció de Bernabé Dalmau, editada per la facultat de Teologia de Catalunya i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest va ser, doncs, el marc dins el qual van sorgir les Jornades, ara fa cinquanta anys, inspirades per sant Josepmaria Escrivà, que va recolzar sempre, amb un interès molt particular, la difusió del magisteri conciliar i la formació teològica i espiritual del clergat diocesà arreu del món.
El tractament monogràfic, per mitjà de cursos com els de Castelldaura, han servit per aprofundir en les matèries teològiques i pastorals més punyents i actuals, brillantment tractades, amb tota la seva autoritat doctrinal, pel Vaticà II, i aprofundides per l’Assemblea Ordinària dels Bisbes.
Va iniciar aquestes Jornades el Dr. Benet Badrinas Amat. Van començar quan tot just s’havia esdevingut la cloenda del Concili Vaticà II, i, per tant, en els seus primers anys, les Jornades van ser conformades pels documents conciliars. Posteriorment, van ser dirigides per Mn. Manuel Cociña Abella, Mn. Francesc Mas Martí, per mi mateix, Joan Garcia Llobet, per Mn. Albert Barceló i, en l’actualitat, per Mn. Albert Ribot. Tots els directors hem procurat que els temes fossin d’un autèntic interès teològic i pastoral per als mossens de les diòcesis catalanes i que els ponents tinguessin la deguda autoritat intel·lectual. També s’han tingut en compte esdeveniments eclesials de particular relleu, com ara l’elecció d’un nou Papa (Joan Pau II, Benet XVI i Francesc) i algunes efemèrides històriques significatives, com ara el Centenari de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, celebrat l’any 2002.
Hi han intervingut pràcticament tots els bisbes de les diòcesis catalanes, alguns d’ells en repetides ocasions. Entre els qui passaren ja a la Casa del Pare, esmentaré els cardenals Narcís Jubany i Ricard Maria Carles, els bisbes Joan Carrera, Pere Tena, Josep Maria Guix, Antoni Briva, Josep Capmany i molts d’altres. En temps més recents, ens han acompanyat el cardenal Lluís Martínez Sistach, l’arquebisbe i primat Jaume Pujol Balcells i els bisbes Joan Enric Vives, Jaume Traserra, i molts més.
Igualment hi han participat destacats cardenals de la Cúria romana i bisbes d’altres diòcesis espanyoles i d’altres països. Em referiré només a Mons. Battisch, bisbe auxiliar de Jerusalem, que ens va parlar, lògicament, de la situació a Terra Santa, i ens va assenyalar formes d’ajudar pràcticament els cristians d’allà.
Cinquanta Jornades suposen molts temes, molts ponents i molta reflexió teològica. Per no allargar-me, només n’esmentaré quatre.
Vull al·ludir, primer de tot, a la dedicada a reflexionar sobre la persona de Nostre Senyor Jesucrist. Aquesta activitat va ser organitzada conjuntament amb la Facultat de Teologia de Catalunya. Hi va participar el Dr. Josep Maria Rovira Belloso, dissertant sobre Qui diu la gent que sóc Jo, a propòsit de la revelació de la identitat de Crist i la manera de donar-lo a conèixer, una tasca que ara mateix resulta particularment urgent, pel risc obvi de sincretisme religiós que pot comportar la globalització. Hi van intervenir també Mons. Angelo Amato, llavors prefecte de la Congregació de la doctrina catòlica i ara cardenal, el Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. En una altra ocasió, les Jornades van comptar amb la participació del Dr. Salvador Pié Ninot, amb motiu de la promulgació del Compendi del Catecisme de l Església Catòlica.
Unes Jornades de Castelldaura que van gaudir del favor de la premsa i van tenir força ressò, van ser les dedicades a l’ecumenisme. Precisament vam dedicar aquesta edició a reflexionar en les qüestions que havia de tractar la III Assemblea Ecumènica Europea. Hi va dissertar el Dr. Pedro Rodríguez, professor d’Eclesiologia de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra i delegat de la Prelatura en la III Assemblea. Amb tot, el ponent més destacat d’aquella setmana sobre l’ecumenisme va ser el cardenal Walter Kasper, amb la conferència L’Ecumenisme espiritual i de la caritat.
Amb motiu del centenari de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, es va triar com a tema de les Jornades el paper del laics a l’Església, per haver estat capdavanter en aquesta qüestió. Van ser ponents destacats Núria Gispert, directora de Càritas, el Dr. Carles Cavallé, professor i director de l’IESE Business School, i el catedràtic de Dret, Jesús Silva.
Em sap molt de greu haver d’ometre, per raons d’espai, tants professors de la mateixa categoria dels que he recordat, perquè sempre hem procurat convidar les persones més adients per a cada un dels temes escollits.
Per acabar, em sembla interessant recordar que les Jornades de Castelldaura han preparat la creació de la revista Temes d’avui perquè es va veure que molts dels assistents volien tenir els textos impresos i posar-los a l’abast de persones interessades que no havien pogut assistir personalment a les Jornades. Calia, doncs, un instrument per publicar moltes de les conferències de les Jornades i difondre-les molt més, i així s’ha fet, gràcies a Déu. Aquesta revista té, a més, una pàgina web, de tal manera que es pot consultar no només en paper, sinó també on line.
Joan García Llobet
