La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l'Església

Exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini 

La XII Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que es va celebrar al Vaticà del 5 al 26 d´octubre de 2008, va tenir com a tema «La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l´Església». Dos anys després, Benet XVI recull les reflexions i propostes d´aquesta trobada en un text que els experts han considerat com el document més important sobre la Bíblia des de la Constitució dogmàtica Dei Verbum, del Concili Vaticà II.

Amb paraules del Papa, la finalitat d´aquesta Exhortació és «que els resultats del Sínode influeixin eficaçment en la vida image-c84ac1b0f203a4a998137077a2745570de l´Església, en la relació personal amb la Sagrada Escriptura, en la seva interpretació en la litúrgia i en la catequesi, així com en la investigació científica a fi que la Bíblia no quedi com una paraula del passat, sinó com una cosa viva i actual.»[1]

Queda clar que el document té diversos destinataris (sacerdots, persones consagrades, fidels laics, joves, emigrants, persones que pateixen...) i, en aquest sentit, hi trobem també una varietat de continguts. Alguns dels seus números tenen una gran densitat teològica i són aquests els que estudiem en aquest breu comentari.

En la primera part de l´Exhortació, Benet XVI repassa els grans principis de l´exegesi catòlica sobre la interpretació de la Bíblia.[2] Tenint en compte quina és la naturalesa de l´Escriptura, el Papa promou una interpretació que no es limiti als aspectes històrics i literaris, sinó que busqui quin és el significat del text bíblic com a Paraula actual de Déu. És a dir, recorda a l´exegeta catòlic que ha de saber aplicar dues metodologies alhora, la historicocrítica i la teològica, si no vol que la seva hermenèutica sigui reduccionista. Per això, ha de saber apropar-se a la Bíblia amb la raó i amb la fe, en plena harmonia.

Però, per poder interpretar correctament la Bíblia, hi ha una qüestió cabdal que és comprendre el concepte Paraula de Déu. El Papa explica que aquesta expressió significa realitats diverses, i, en concret, es refereix a les següents:

- la comunicació que Déu fa de si mateix;

- el Verb, el Logos etern;

- Jesucrist, el Verb que s´ha fet un de nosaltres;

- la història de la Salvació, en què Déu ha deixat sentir la seva veu;

- la paraula predicada pels Apòstols, fidels al manament de Jesucrist; i, finalment

- la Sagrada Escriptura, proclamada en el si de la Tradició.

És a dir, la Paraula de Déu és l´explicació que Déu ha donat de si mateix, amb fets i amb paraules, com exposa la Dei Verbum.[3] Amb fets com la creació i la història de la salvació, i amb paraules com les que podem llegir a la image-24d6f44fabe665db04c75c8d57237831Bíblia. Però, d´una manera més singular, la Paraula de Déu és Jesucrist, que ha parlat amb els homes i les dones, amb el seu llenguatge humà, amb les seves paraules i ens ha explicat de forma definitiva qui és Déu, i quin és el seu pla per a les persones de tots els temps. Per això, Crist és la clau d´interpretació de la Bíblia, i Benet XVI ho diu d´una manera molt gràfica, perquè ho pugui entendre tothom. Ell és el «narrador», l´«exegeta» de Déu,[4] qui explica i fa realitat el missatge de Déu.

Hom es pot preguntar per què Benet XVI comença aquest document esbrinant el significat de l´expressió Paraula de Déu. La resposta no és difícil. Perquè, sense dubte, per poder interpretar la Bíblia cal evitar una identificació simplista, que entén la Sagrada Escriptura com si image-b4048516a411067872864a6d289e84dbfos el llibre que recull totes les paraules que Déu ha dit. No podem oblidar que la Paraula definitiva és Jesucrist, no la Bíblia. Així, hom copsa la veritat de la Bíblia quan entra en contacte vital amb Déu, quan passa de les paraules a la Paraula.

Són moltes més les qüestions que el Papa tracta en aquesta primera part del document: els sentits de la Bíblia, la unitat entre l´Antic i el Nou Testament, el perill de les interpretacions fonamentalistes, l´ecumenisme, el paper dels sants en la interpretació de la Bíblia...

La segona part porta el títol «La Paraula de Déu i l´Església». Benet XVI afirma que «La Bíblia ha estat escrita pel poble de Déu i per al poble de Déu, sota la inspiració de l´Esperit Sant».[5] Per això, l´Església té un paper actiu envers la Bíblia. Podríem dir que l´Escriptura és un llibre de l´Església, que Déu li ha donat. Més encara, l´Església viu de l´Evangeli i viu de l´Eucaristia. Com es pot entendre aquest doble principi vital? El Papa ho explica en detall. Fem-ne una síntesi.

En primer lloc, Benet XVI aprofundeix en la relació entre la Paraula de Déu i els sagraments, especialment l´Eucaristia. Tant l´una com l´altra fan referència a la mateixa realitat. La Paraula s´ha fet carn, és Jesucrist, i l´Eucaristia n´és el seu signe. Per tant, la Paraula de Déu té un caràcter sacramental.

Donant un pas més endavant, el Papa descriu l´Església com la «Casa de la Paraula».[6] El lloc on es fa actual el misteri de la salvació, d´una manera fonamental, és la celebració litúrgica. L´esquema de la revelació de Déu que vèiemimage-2be7aa04c323fcfc8fddc6ea71b17d59 abans –fets i paraules– es repeteix en la celebració de l´Eucaristia: el fet és que Jesucrist s´entrega pels homes i així els salva, les paraules són les que ha recollit la Bíblia, que es tornen actuals quan són pronunciades a la celebració significant allò que diuen. En definitiva, «l´Eucaristia ens ajuda a entendre la Sagrada Escriptura, així com la Sagrada Escriptura, per la seva part, il·lumina i explica el misteri eucarístic».[7]

Benet XVI s´endinsa en un tema que aportarà llum per entendre d´una manera més profunda el valor de la litúrgia, però tracta també aspectes ben concrets, com ara l´ús de l´Escriptura en la predicació, en la catequesi i, en general, en l´activitat pastoral.

Si a la segona part la mirada del Papa es dirigeix a la Paraula de Déu en el si de la Església, la tercera i última mira cap al món sencer, ja que Déu vol parlar amb tots els homes i dones, sense excepció, també amb nosaltres. De fet, a través de la Bíblia dóna respostes als problemes d´avui. Per això, explica que l´Església no sols és destinatària, sinó també anunciadora de la Paraula.[8] A tots els fidels els correspon explicar el missatge de la salvació, i ho han de fer amb el testimoniatge de la seva vida coherent. La dimensió missionera de l´Església sorgeix de la mateixa Paraula de Déu, que vol sentir-se escoltada arreu del món. I, quan s´anuncia, comunica la pau, la caritat, la justícia i l´esperança. A més, és una Paraula viva que pot entrar en diàleg amb qualsevol cultura i religió.

Benet XVI busca que els seus escrits produeixin un eixamplament de la nostra racionalitat, i que ens donin una visió més profunda de la realitat.[9] En aquest document ho aconsegueix un cop més, i posa al servei dels investigadors, dels Pastors i dels fidels un instrument de primera qualitat per a l´evangelització.

Glòria Heras

Doctora en Teologia


[1] Exh. Apos. Verbum Domini, n. 5.

[2] Cf. Exh. Apos. Verbum Domini, n. 34.

[3] Cf. Const. Dogm. Dei Verbum, n. 2.

[4] Cfr. Exh. Apos. Verbum Domini, n. 90.

[5] Exh. Apos. Verbum Domini, n. 30.

[6] Exh. Apos. Verbum Domini, n. 52.

[7] Exh. Apos. Verbum Domini, n. 55.

[8] Cf. Exh. Apos. Verbum Domini, n. 91.

[9] Cf. Discurs a la IV Assemblea nacional eclesial a Itàlia (19 d´octubre de 2006): AAS 98 (2006), 804-815.

Comparteix aquesta entrada