Any de la vida consagrada La Carta Apostòlica del papa Francesc als consagrats
Fou el dia 29 de novembre de 2013, quan en acabar la trobada amb un grup de 120 superiors generals, el papa Francesc anuncià que, en el context del cinquantenari de la cloenda del Concili Vaticà II, desitjava que l’any 2015 fos dedicat a la vida consagrada. Enguany, pocs dies abans de començar aquest peculiar temps eclesial d’esperança i alegria que és el temps litúrgic d’Advent, el papa Francesc ha volgut regalar als membres dels nombrosos Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica una bella i suggeridora carta signada a Roma el 21 de novembre de 2014, en la festa de la Presentació de Maria, en la qual declara obert l’Any de la Vida Consagrada.
En aquesta Carta Apostòlica, el Papa hi expressa els objectius, expectatives i horitzons per a viure durant aquest temps de gràcia –Any de la Vida Consagrada– que anirà des del primer diumenge d’Advent fins a la festa de la Presentació del Senyor de 2016. Per al Sant Pare, és un objectiu prioritari de la vida consagrada situar l’esguard, de manera ferma, decidida i esperançada, en el futur, per tal que l’Esperit Sant impulsi els religiosos i religioses d’arreu del món a fer, amb joia, coses grans. I si, d’una banda, el papa Francesc demana als consagrats de mirar el seu passat històric amb joia i agraïment per tal de mantenir ben viva la pròpia identitat i carisma en una experiència de memoria grata, alhora els exhorta a viure els moments presents amb passió i, sense perdre mai la dimensió profètica de la vida religiosa, maldant per deixar-se colpir per la força de l’Evangeli, tot posant-lo en pràctica amb fe i alegria sota el guiatge de l’Esperit.
Vivència radical i generosa
També el papa Francesc, en la seva Carta Apostòlica, demana als religiosos d’abraçar el futur incert amb aquella esperança que no defrauda i que, alhora, permet als religiosos i religioses de seguir fent coses grans sense caure en la temptació de fixar-se en el nombre i en l’eficàcia. Particularment el papa Francesc s’adreça als joves religiosos i els demana que aportin a la vida consagrada frescor i il·lusió des d’una vivència radical, i generosa, de l’opció de vida consagrada posada al servei del Regne. En la seva carta als religiosos, el papa 
Francesc es mostra enamorat de la vida consagrada i molt entusiasta de l’alegria que predicà el sant que el Papa escollí com a nom: Francesc d’Assís, un sant que totes les fonts franciscanes coincideixen en el fet d’indicar que, de natural, era alegre, i que es mostrà joiós fins i tot en les adversitats i contratemps. La joia del cor anà lligada a la seva manera de ser i impregnà el franciscanisme primitiu, i aquest capteniment és el que el Papa voldria per als religiosos dels nostres dies: ser testimonis i propagadors de la senzillesa i de la joia de l’Evangeli.
En la Carta Apostòlica, a més dels objectius ara esmentats, el Sant Pare esbossa també un seguit d’horitzons i expectatives. En primer, lloc desitja que aquest Any de la Vida consagrada els religiosos s’esforcin per desvetllar el món – «in questo Anno vogliono svegliare il mondo» – de tal manera que, també, els laics s’animin a compartir els ideals, l’esperit i la missió dels Instituts religiosos amb qui col·laboren o bé mantenen alguna relació. També el Papa vol que s’arribi a prendre consciència que la vida religiosa és una gràcia que afecta el cos eclesial, i que cal afavorir el diàleg intermonàstic amb les grans tradicions religioses, i espera dels bisbes que es mostrin tothora agraïts i acollidors amb la vida consagrada, veritable do de l’Església, que neix a l’Església i que és per a l’Església.
Al llarg del text de la seva Carta Apostòlica, el papa Francesc expressa les seves expectatives, indica allò que espera de la vida religiosa. En primer lloc, el Papa vol que arreu del món els religiosos siguin els missatgers i testimonis de l’alegria, vivint amb joia i radicalitat la seva vocació, de tal manera que l’audàcia dels religiosos viscuda amb radicalitat en la seva vocació, mantingui vives les utopies. El papa Francesc vol que els religiosos siguin «experts» en comunió a través de la vivència coherent dels ideals de la fraternitat, i que també els membres dels Instituts religiosos i Societats de Vida Apostòlica es facin presents a les perifèries on hi ha els pobres i els exclosos. El papa Francesc en la seva carta expressa, a més, el desig que fóra convenient que els monestirs i cases religioses esdevinguin llocs d’acollida, especialment per als que cerquen una vida espiritual més intensa.
En aquesta engrescadora Carta Apostòlica, el papa Francesc recorda que «la vida consagrada està cridada a encarnar la Bona Nova a través del seguiment de Crist, mort i ressuscitat» i exhorta a assimilar la manera de ser i d’actuar de Crist, per tal de poder ser, a semblança de Crist, presència del Regne i llum del món. Tots els objectius i les propostes del papa Francesc que trobem en el cos d’aquesta Carta Apostòlica hauran de «desvetllar» i d’orientar la diversitat de membres dels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica a viure intensament, i en comunió eclesial, aquest Any de la Vida Consagrada talment un temps de conversió i de gràcia, tal com també ho ha suggerit recentment el cardenal De Aviz: «La vida consagrada és signe dels béns futurs en la ciutat humana, en èxode al llarg dels viaranys de la història, de manera que accepta de mesurar-se amb certeses provisionals, amb situacions noves, a la recerca del rostre de Déu, a fi de viure l’amor pel Regne amb fidelitat creativa i amb prompta laboriositat. És un camí que demana una obediència i una confiança radicals, a les quals només la fe permet d’accedir i que només en la fe és possible de renovar i consolidar».
Redescobrir la propia vocació sense mirar allò que es deixa enrere
La lectura assimilada d’aquesta Carta Apostòlica, ben cert, ha d’ajudar els religiosos, i de retop l’Església sencera, a saber mirar encertadament vers els horitzons que l’Esperit suggereixi, maldant per assolir coses grans a través del discerniment dels senyals petits i fràgils, i tot posant en joc els recursos dèbils amb fe i confiança. En efecte, de la lectura del text papal, se’n desprèn la convicció que la vida consagrada, nodrida per l’esperança de la promesa, avui se sent cridada a prosseguir el camí de la consagració sense deixar-se condicionar per allò que es deixa enrere segons la indicació de l’apòstol: «Germans, jo no penso pas que l’hagi aconseguit; però una cosa [faig], oblidant allò que deixo endarrere i estenent-me vers les coses que tinc al davant, continuo corrent cap a la meta, al premi de la vocació de Déu en Crist Jesús» (Fl 3,13-14), disposats sempre a mirar més enllà del present.
El text d’aquesta Carta Apostòlica, en clara connexió amb l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium del 24 novembre de 2013, ens convida a deixar-nos portar per l’Esperit, renunciant a calcular-ho i controlar-ho tot, i a permetre que l’Esperit Sant ens il·lumini, ens guiï, ens orienti i ens empenyi on Ell vulgui. Aquesta carta papal haurà d’ajudar-nos, sobretot, a retrobar la fecunditat de la vida consagrada no només en el testimoniatge a favor de la bondat i del bé, sinó també en la solidaritat dels gestos compartits que acullen i guareixen, puix que és en els límits de la feblesa humana on els religiosos són cridats a viure la conformitat amb el Crist caminant, dia a dia, a la llum dels signes de Déu perseverant en la sequela Christi, mentre experimentem la joia i renovem l’entusiasme de la primera trobada –el dia que vam ser cridats– amb Aquell que és el centre de tota vida consagrada.
Cal assenyalar que, en començar la seva Carta Apostòlica, el Sant Pare, en adreçar-se als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, manifesta de bell antuvi que ho fa des de la seva condició religiosa, membre de la Companyia de Jesús: «germà vostre, consagrat a Déu com vosaltres», tot posant de manifest el gran do de poder ser els religiosos apòstols de la joia i, alhora, testimonis arreu del món de l’amor i misericòrdia de Déu, i encomana aquest repte i missió dels religiosos a la Mare de Déu, model de l’escolta silenciosa, joiosa i contemplativa de la Divina Paraula, tal com ja ho posà en relleu a la cloenda de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium: «Salve Maria, Dona de l’Aliança nova, us anomenem benaurada perquè heu cregut i heu sabut reconèixer les petjades de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles!»
A la Mare de Déu, Mare de l’Església, li demanem, de cor, que faci fruitar tots els objectius, les propostes i els horitzons que el papa Francesc ens ha presentat al llarg d’aquesta Carta Apostòlica i que, en clara harmonia de pensament amb la ja esmentada exhortació Evangelii gaudium, demana als religiosos el compromís de bastir una espiritualitat, talment un art de la recerca, que ofereixi perspectives inèdites en sentir en la vida la potència de l’Evangeli, que hem d’experimentar com a salvació i joia.
Fra Valentí Serra
caputxí, arxiver provincial dels caputxins
i director de la Biblioteca Hispano-Caputxina
