Si escric que una dona estima un home, que un home estima una dona, que una dona estima una dona, que un home estima un home, no dic pas que estem parlant de sexe, ni dins el sagrament del matrimoni ni fora d’aquest. Potser estem parlant d’amistat i de cap manera d’unió sexual perquè el que uneix és, en realitat, l’amor, no pas el llit. El tàlem és una cosa matrimonial, però l’amor no és exclusivament matrimonial.
Ara bé, diguem la veritat, si escric «que un…
Per la via dels fets, durant alguns segles la santedat ha estat la fita associada als sacerdots i religiosos. Els fidels laics havien de fer el possible per viure a prop de Déu i ser coherents amb la seva condició de seguidors de Crist, però viure la perfecció cristiana enmig del món fins i tot alguna vegada s’ha vist com una heretgia. La reflexió teològica i el magisteri, especialment en el segle XX, han aprofundit sobre la qüestió per determinar què és allò propi de la…
«Déu existeix –deia André Frossard, periodista i escriptor que va néixer comunista i ateu i es va convertir al catolicisme– i jo me’l vaig trobar».
I seguia: «me’l vaig trobar fortuïtament –diria que per casualitat si l’atzar fos possible en aquesta espècie d’aventura– amb l’astorament del passejant que, tot girant per un carrer de París, veiés, en comptes de la plaça o de la cruïlla habituals, un mar que remogués els peus dels edificis i s’estengués…
Poc abans de la visita del papa Benet al Regne Unit, l’any 2010, la BBC va organitzar un debat televisiu, amb tres convidats a favor i tres en contra.
Triar els tres que s’oposaven al viatge va ser ben fàcil per al productor, però no resultava tan senzill trobar-ne tres que hi estiguessin a favor. Al final, la cadena va decidir demanar suggeriments a la mateixa Església catòlica, que va proposar tres noms de gent experta.
Abans d’emetre el programa, la BBC va fer un…
Durant dècades i fins fa ben poc, el pensament cristià s’ha enfrontat amb el de la Il·lustració, que té una visió molt tancada i impermeable al diàleg amb la religió.
Tan sols reconeix un saber que es pugui contenir en el coneixement accessible a la raó i en el cientifisme, que redueix la validesa del coneixement al fet de posseir una base experimental.
D’altra banda, considera que la religió és una opció personal, referida a un conjunt de veritats de caràcter…
Els ateus neguen l’existència de Déu, els agnòstics diuen que no es pot saber res de Déu i d’altres viuen en la pràctica com si Déu no existís. ¿Cal cercar Déu o això és una vana pretensió?¿Déu ha mort o bé és l’Ésser Suprem, sempre viu i font de vida?
Voldria afrontar aquestes qüestions a partir d’un text paradigmàtic de Nietzsche sobre la mort de Déu que trobem a la Gaia Ciència:
«¿Que no heu sentit a parlar d’aquell home boig que, al bell mig del…
«Saber poca ciència allunya de Déu, mentre que saber-ne molta ens hi fa tornar». Això afirmava Louis Pasteur. El propòsit d’aquest escrit és explicar en quin sentit aquestes paraules s’han acomplert, i en quin sentit s’estan acomplint, avui en dia, fil per randa.
En la meva explicació, també espero donar resposta a la pregunta, que se sent tan sovint als mitjans de comunicació: «Els avenços de la ciència, han fet que Déu sigui innecessari?». Em referiré essencialment…
Vivim en un temps poc religiós. Qualsevol observador rep pràcticament cada dia senyals de la feblesa i de l’escassa vigència que, a la nostra època, tenen els elements característics de la religiositat, tant pel que fa a les persones com a les societats occidentals.
Causa o efecte d’això és el fet que l’univers religiós –o més exactament, el catòlic; amb l’Islam, no s’hi ha de jugar– és objecte d’escomeses i burles, no sé si gaire intel·ligents, però, en tot…
