Cuidar la casa comuna
La publicació de l’encíclica Laudato si’ (LS) per part del sant Pare Francesc sobre «la cura de la casa comuna» ha estat, en termes generals, molt ben rebuda tant per catòlics com per no catòlics. Ara bé, també s’han produït algunes reaccions de sorpresa i d’altres poc favorables.
No és una qüestió completament nova. Sant Benet i sant Francesc d’Assís –aquest darrer és abundosament citat a la LS– van apreciar enormement la natura, tot contemplant-la com un reflex del Creador. I, en els nostres dies, també hi ha qui ha promogut corrents d’espiritualitat que inclouen admirar i valorar totes les coses creades. Sant Josepmaria Escrivà, per exemple, tot i que no es va estendre en consideracions mediambientals, ensenyava que tota la creació és admirable i digna d’ésser estimada. En una carta de l’any 1940, escrivia: «Precisament perquè som fills de Déu, aquesta realitat ens porta a contemplar amb amor i amb admiració totes les coses que han sortit de les mans de Déu Pare Creador» (Diccionari de sant Josepmaria, pàg. 432). Per la seva banda, la doctrina social de l’Església ha anat parlant del respecte per la integritat de la creació des de l’any 1971, tal com recorda la mateixa encíclica (LS 4-6), però fins ara cap Papa no havia dedicat un document major, com és el cas d’una encíclica, al problema ecològic i a cuidar la casa comuna.
Entre les reaccions de sorpresa, hi ha els qui, tot ignorant els ensenyaments socials de l’Església, es demanen: què hi té a veure, la religió, amb la conservació ambiental? Fins i tot d’altres, des d’una visió superficial de la teologia, s’han quedat parats que el «dominar la terra» del Gènesi no fos una cosa absoluta, sinó interpretada des de la perspectiva d’un bon administrador i des d’una actitud de respecte profund i d’harmonia amb totes les coses creades.
N’hi ha que han criticat el Papa pel fet d’acceptar el que consideren posicions alarmistes i poc contrastades, com ara l’escalfament global del planeta. D’altres han considerat que el Papa donava massa importància a un tema que ells consideren poc rellevant. Però la veritat és que el risc d’un deteriorament creixent del mediambient és un fet real, i inclou l’escalfament global. D’altra banda, el plantejament del Papa no és parcial ni irrellevant. Centra el seu ensenyament en un perspectiva integral, en què s’inclou explícitament el respecte per la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, i la preocupació pels pobres, que són els principals afectats pels problemes mediambientals.
En tot cas, ens trobem davant d’una encíclica molt ben elaborada i digna de ser estudiada. Volem contribuir al seu estudi amb aquest número de Temes d’avui, que inclou, com a tema de portada, un seguit de reflexions d’especialistes sobre la Laudato si’. Són anàlisis fetes des de perspectives diverses. Comencem amb una visió sintètica de l’actual crisi ecològica i les seves causes (Mallarach), que, d’alguna manera, emmarca l’encíclica. Tot seguit, hi trobarem una visió de conjunt de l’encíclica, amb dotze idees claus del document (Melé) i un article sobre el fonament teològic de la cura de la naturalesa, en el qual es reflexiona sobre el capítol II de l’encíclica (Guitián). A continuació, es comenten dos conceptes centrals de l’encíclica: l’ecologia integral (Albareda) i la conversió ecològica (Chuvieco). Des d’una perspectiva més pràctica, s’explica l’experiència d’educar en la sostenibilitat... i es fa, ni més ni menys, que des de la docència de les matemàtiques! (Vidal). Finalment, es contraposa la visió econòmica del medi ambient amb la teològica (García Durán) i dues visions de l’ecologisme, una de tall catastrofista i una altra més aviat superficial, totes dues poc arrelades en la realitat, que contrasten amb la proposta de la Laudato si’ (Navarro Valls). El cas de moral complementa el tema de portada en ocupar-se d’una qüestió relacionada amb el concepte d’ecologia humana en la cultura i la forma de treballar d’una coneguda empresa.
També s’inclou un extens estudi històric del professor Galtés sobre l’exercici de la caritat cristiana en l’Església, que mostra com s’ha materialitzat en una vasta activitat caritativa i social al llarg dels anys.
José Luis Requero, magistrat del Tribunal Suprem, comenta la sentència del Tribunal Suprem nord-americà, que va declarar la constitucionalitat del matrimoni entre persones del mateix sexe. Una sentència que, com que prové de la primera potència mundial, tindrà conseqüències importants més enllà de les fronteres americanes.
El lector hi trobarà, a més, les seccions habituals.
Finalment, volem comunicar als nostres lectors que, a partir d’aquest any 2015, Temes d’avui es publicarà semestralment, amb una extensió superior a l’actual, i tot aprofundint en temes del nostre temps i donant notícies comentades d’iniciatives, documents, casos, llibres i altres temes que considerem rellevants. Agraïm per endavant la comprensió dels nostres subscriptors i lectors.
