Lleis per la diversitat que eliminen la diversitat

Actualment, presenciem el floreixement de lleis com ara la “Llei per la igualtat de tracte i la no discriminació de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals” a Galícia, i una altra que ara mateix s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Com a mínim, podem dir que, d’una banda, els “lobbies” d’aquests col·lectius estan més actius que mai en l’àmbit polític i, de l’altra, que són ben pocs els polítics que tinguin la voluntat o el coneixement i la capacitat de ser crítics davant d’aquestes propostes.

      En nom de la diversitat, es prohibeix la diversitat d’opinions davant d’aquest problema. En nom de la llibertat i de la no discriminació, s’instaura, per llei, un “segrest intel·lectual” en què acaba resultant impossible que arribi a la població fins i tot allò que publiquen les revistes mèdiques sobre l’homosexualitat, perquè no ho permet l’activisme homosexual i les lleis que aconsegueix tirar endavant. Però no sembla pas lògic que es promocionin lleis sense aprofundir abans en l’origen de l’homosexualitat.

No legislar a ulls clucs ni des dels prejudicis

En la societat actual, hi ha diverses postures sobre l’homosexualitat. Cadascuna d’aquestes postures acostuma a seguir una certa coherència interna i, per tant, arriben a conclusions diferents que tenen unes implicacions diverses en la pràctica.

Una primera postura defensa que l’heterosexualitat i l’homosexualitat són dues maneres alternatives de viure la sexualitat i que és indiferent viure-la d’una manera o d’una altra. Per això mateix, n’hi ha que afirmen que un “neix homosexual”. D’acord amb aquest argument, els qui defensen això també opinen que no té sentit parlar de “teràpia” o de “canvis” de l’orientació sexual. Fins i tot diuen que caldria prohibir que s’ajudi una persona amb atracció per les persones del mateix sexe (d’ara endavant, AMS) a canviar aquesta atracció, encara que aquesta persona ho demani lliurement.

Una altra postura considera que l’homosexualitat s’origina per un conjunt complex de causes educatives, socials, familiars i trets personals que porten inicialment a una AMS, que pot arribar, tot i que no de manera necessària, a relacions sexuals de tipus homosexual. Es descriu com “una reacció singular a factors de l’entorn”. Els qui defensen aquest punt de vista afirmen que un “es fa homosexual”. Encara que hi ha persones que trien no demanar ajuda per modificar l’AMS, també n’hi ha d’altres que no desitgen tenir aquesta AMS i que s’estimen més buscar ajuda per retrobar-se amb la seva heterosexualitat. D’acord amb aquest plantejament, els qui defensen la segona postura opinen que cal acollir els qui lliurement trien buscar ajuda per canviar aquesta AMS.

Totes dues postures parteixen de principis que s’oposen. I les conseqüències d’acceptar-ne una o altra són rellevants per a les persones amb AMS, perquè poden determinar les seves decisions personals davant de la seva atracció. Per tant, caldria permetre que els científics continuïn treballant per esbrinar millor aquestes teories sense ésser coaccionats, siguin les que siguin les conclusions científiques a què arribin.

Ni discriminació ni desqualificació gratuïta

            Sovint, les persones homosexuals han estat insultades, humiliades i han patit violència física i verbal pel simple fet de ser homosexuals. Això és intolerable. Ara bé, per molt punyents i inacceptables que siguin aquests fets, no s’ha de justificar la censura exercida contra els qui, avui en dia, defensen, amb respecte i basant-se en estudis científics, la segona postura, més amunt descrita.

            De fet, actualment, hi ha una abundant base científica, que es pot resseguir en la literatura mèdica, per poder defensar aquestes postures:

1. Hi ha persones que decideixen no demanar ajuda per modificar la seva AMS. I n’hi ha d’altres que no volen tenir una AMS ni tampoc deixar-se dominar per aquesta tendència.
2. Hi ha proves que l’activitat homosexual està associada amb més problemes tant per a la salut física com per a la salut psicològica de la persona homosexual, i això independentment de l’existència o no d’un rebuig social pel fet de pertànyer a una minoria. Aquests problemes es poden observar, per exemple, en països com Holanda, en què no hi ha un rebuig social vers les persones homosexuals.
   
   
3. El canvi cap a l’heterosexualitat és possible si se segueix una psicoteràpia. De fet, hi ha persones que abans eren homosexuals i que ara treballem perquè sigui més conegut que aquest canvi és possible en associacions d’ “exgais”.
4. La teràpia reparativa no és perjudicial i té característiques i taxes d’èxit semblants a altres cures psicològiques que s’apliquen sovint en altres problemes o condicions humanes. Consisteixen bàsicament a ajudar a superar les circumstàncies i els sofriments que han pogut originar aquesta AMS. Els estudis indiquen que són nombroses les persones que han notat un benefici substancial en les seves vides quan han seguit aquestes teràpies. No hi ha cap prova científica que justifiqui que s’hagin de prohibir.
5. En nom de l’autonomia i la llibertat personal, cal respectar els qui no volen demanar ajuda per modificar la AMS, però també han de ser respectats els qui decideixen demanar ajuda per canviar aquesta AMS, així com als terapeutes que tinguin la preparació adient per ajudar-los i que els ofereixin la seva ajuda.
6. L’adolescència és un període de desenvolupament personal en què hi ha una gran vulnerabilitat i durant el qual l’orientació sexual pot ser inestable. Per prudència, es recomana no encoratjar ni afavorir les relacions sexuals precoces ni titllar d’homosexual l’orientació sexual d’un adolescent.
7. Les llars on hi ha un pare i una mare compromesos de manera estable en un projecte familiar són els millors entorns educatius per als nens, en comparació amb qualsevol altra alternativa. És per això que els governs haurien de fomentar primordialment aquests models de família, encara que, subsidiàriament, s’ajudi els qui no es trobin en aquesta situació ideal.

Al capdavall, doncs, l’homosexualitat desperta un debat social important i de vegades provoca reacciones desmesurades per part dels qui defensen alguna de les dues postures més amunt resumides. Les reaccions dels qui defensen la primera postura acostumen a ser intenses, i és prou comprensible si es tenen en compte els abusos que han patit en el passat. Ara bé, també hi ha altres raons, més aviat relacionades amb l’activisme i l’agenda política d’alguns d’aquests grups. Així, entenen que, en la mesura que l’AMS es considera un fenomen “absolut” i “no modificable”, l’orientació sexual es pot equiparar al grup ètnic, la religió, el sexe, etc. a l’hora de fer certes reivindicacions.

            El problema d’aquesta enfrontament és que, en nom de la diversitat, s’intenta silenciar amb virulència i de manera sistemàtica qualsevol investigador que no estigui d’acord amb les tesis que volen equiparar heterosexualitat i homosexualitat. També es vol silenciar qualsevol dada que doni suport a les tesis d’aquests investigadors, tot i que ja s’hagi publicat en revistes científiques. I això atempta contra el dret dels científics a fer la seva feina sense ser coaccionats i al deure d’informar. Però, sobretot, afecta el dret de les persones amb AMS, tinguin o no relacions sexuals: és a dir, el dret a saber que és possible optar per canviar una AMS, si aquesta és la seva elecció personal.           

Llibertat amb informació

Davant d’aquesta cruïlla, no veiem cap solució més raonable que l’enfortiment del respecte de la llibertat. Respecte, doncs, per la llibertat de les persones amb ASM a no demanar ajuda per modificar aquesta AMS, respecte per la llibertat de les persones amb AMS no desitjada per modificar-la, respecte per la llibertat dels científics perquè puguin continuar estudiant l’AMS i l’homosexualitat i respecte per la llibertat dels terapeutes per oferir ajuda als qui la demanin lliurement. I, perquè això sigui possible, només hi ha una solució: que la població estigui ben informada, que conegui tot el que avui en dia se sap sobre l’homosexualitat. Només així podrem parlar d’autèntica llibertat i de respecte de la diversitat.

Referències

• Sobre la retirada de l’homosexualitat del manual DSM

            R Bayer. Homosexuality and American Psychiatry. The politics of diagnosis. Princeton University Press 1987

• Sobre l’origen de l’homosexualitat

            Whitehead NE. Neither genes nor Choice: same-sex attraction is mostly a unique reaction to environmental factors. Journal of Human Sexuality, 2013;3:82-114

• Pàgina web de científics i experts en teràpia amb nombroses citacions d’estudis científics. Especialment, un document anomenat What research Shows, amb més de 800 referències bibliogràfiques.

            www.narth.com

• Pàgina web creada per persones que eren homosexuals i que han volgut fer una teràpia per modificar la seva AMS

            www.peoplecanchange.com

• Pàgina web de teràpia on-line

            www.esposiblelaesperanza.com

            Pàgina web que compara l’efecte, a partir de diversos indicadors socials i de salut, de diferents “estructures familiars”.

            http://www.familystructurestudies.com/es/outcomes/