Vivir en Cristo, la fe que actúa por el amor Manual de moral fundamental

L’obra té com a punt de partida l’expressió paulina “Perquè per a mi, viure és Crist” (Flp 1,21; Gàl 2,20). A partir d’aquí, el professor Pérez-Soba explica com entén la moral fonamental: “una reflexió sistemàtica sobre la vida en Crist a l’Església, per comprendre millor l’obra de Déu en nosaltres i de quina manera l’obrar cristià s’uneix al pla de salvació” (VC p. XXIII), que neix de la fe.

Com en tot tractat d’ètica o de teologia moral, l’acció humana és analitzada en la seva dimensió moral. Aquí es parteix de l’experiència moral i de l’actuar humà i la manera nova d’actuar des del do de Déu, manifestat com amor. Comença amb la trobada amb Crist i segueix amb la decisió de seguir-lo, per acabar amb la unió amb Ell; això és, viure en Crist i comptar amb la gràcia dels sagraments. L’amor ocupa un lloc central en tota la moral cristiana des de la iniciativa de Déu i a l’amor a Déu en amistat amb Crist, i en l’amor als altres. Al llarg de tota l’obra es remarca la primacia del do de Déu, el qual amb la correspondència humana condueix a la plenitud de la vocació cristiana.

En l’obrar cristià hi tenen un paper rellevant les virtuts i, en primer lloc, les teologals (VC cap. VII). La centralitat correspon a la caritat, tot i que estretament unida a la fe i a l’esperança; la caritat que és “plenitud de la llei en l’amistat amb Crist” (VC, cap. VII, IV). En segon lloc, són també rellevants les virtuts humanes conegudes per la raó i informades per la caritat (cap. X).

El volum, que com resa el subtítol és concebut a manera de manual, està dividit en tres parts i inclou dinou capítols. La primera part s’ocupa de l’experiència moral i del do de Déu en l’obrar humà. La segona part està enfocada en el subjecte cristià que troba i segueix a Crist amb la seva crida a l’amor. Finalment, la tercera part s’ocupa de l’acció cristiana, com a camí de santedat en l’esperit.

El llibre subratlla que la caritat és plenitud de la Llei en l’amistat amb Crist. La caritat té primacia entre les virtuts teologals, no en la gènesi (es comença per la fe i l’esperança), però en l’ordre de perfecció, la caritat precedeix la fe i l’esperança. Respecte a les altres virtuts, la caritat n’és la forma i la mare de totes (p. 195ss).

El llibre és dens, ben documentat i mostra gran erudició; podríem dir que fins i tot massa tractant-se d’un manual. Inclou, com era d’esperar, tots els temes clàssics de moral fonamental, incloent la llei moral, amb Crist com a norma fonamental, pecat i conversió, l’acció de la gràcia, la consciència i el discerniment moral, el paper de les virtuts i, sobretot, el dinamisme del creixement en santedat en comunió eclesial. Acudeix amb freqüència a Sant Tomàs i al Magisteri, sense oblidar els Pares de l’Església, però des d’una perspectiva personalista que confereix al manual una bona dosi d’innovació, al mateix temps que presenta la vida moral d’una manera atractiva.

Domènec Melé