Sentido y vivencia del celibato de los laicos

Emilio Chuvieco és catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alcalá i és coordinador del Grup de Recerca en Teledetecció Ambiental. ¿Com és que un investigador i professor visitant en diverses universitats nord- americanes i amb una notable producció investigadora dedica un llibre al celibat dels laics? Javier López-Díaz, professor a la Universitat de la Santa Creu (Roma), en el pròleg comenta encertadament que «aquest llibre és únic en el seu gènere». I ho és perquè s’ha escrit molt sobre el celibat «pel Regne del cel», però que normalment se circumscriu al cas dels sacerdots i religiosos. La novetat d’aquest llibre és, doncs, que Chuvieco parla aquí del  «celibat apostòlic dels laics» i ho fa d’una manera autobiogràfica, com a fruit d’una experiència vital.

En la societat actual, materialista i hipersexualitzada, pot resultar pintoresc i fins i tot incomprensible que algú –amb una posició professional, un sou, relacions socials...– faci una donació total de si a Déu per seguir Jesucrist i servir els altres. Aquest testimoni viu i meditat profundament pot ser una ajuda per comprendre què significa aquest lliurament. I que no és només cosa per a gent especial.

El plantejament vivencial del llibre resulta atractiu i fa properes les preocupacions i descobriments de l’autor. Vol interessar-se per conèixer les arrels i fonamentació teològica del celibat dels laics i afirma: «vaig comprovar que gairebé no hi havia textos sobre aquesta qüestió», ja que la major part dels documents del Magisteri es refereixen al celibat sacerdotal. En els documents del concili Vaticà II, es redescobreix el compromís dels cristians pel Baptisme i la comuna responsabilitat evangelitzadora. Aquest impuls suscita en l’Església noves vocacions laïcals de cristians que viuen enmig del món; en alguns casos, aquestes noves vocacions comporten una dedicació plena, que «d’una banda, condueixi a qui hi respongui afirmativament a una especial intimitat amb Crist i, de l’altra, a una major disponibilitat per servir els altres amb la pròpia vida». 

Aquest assaig s’articula en quatre apartats. En primer lloc, l’autor fa un repàs històric sobre el sentit del celibat en les diverses tradicions espirituals; no es tracta d’una opció de vida exclusivament catòlica. En el segon, Chuvieco comenta «el sentit del celibat a la Sagrada Escriptura i la tradició espiritual de l’Església catòlica. El tercer apartat se centra en «les motivacions que justifiquen aquesta elecció de forma de vida, mostrant que es tracta d’una resposta a una crida particular de Déu». En el quart, l’autor presenta «algunes implicacions pràctiques del celibat en la vida del fidel laic que acull aquest carisma», i
n’il·lustra algunes amb la seva pròpia experiència. Com a membre cèlibe de l’Opus Dei –una minoria dins el conjunt de fidels de la Prelatura–, il·lustra la seva experiència des del carisma d’aquesta institució catòlica; no és l’única manera que un laic visqui el celibat, sinó que l’autor, simplement, vol transmetre la seva experiència des d’una realitat eclesial concreta.

Acaba el llibre amb dos breus capítols. Un epíleg expressivament titulat: La felicitat del celibat. Hi tracta molt breument alguns tòpics. Celibat és lliurament, renúncia... ¿és possible ser feliç així? ¿És possible viure un celibat permanent?

I, finalment, un annex, amb un altre títol també ben eloqüent: Celibat i pederàstia. És una altra manifestació que l’autor trepitja el  terra de la realitat i actualitat més palpitant. No és immune a l’estat d’opinió en el qual sembla que hi hagi la sospita que gent que havien de viure vocacionalment el celibat s’han mostrat capaços de grans depravacions. Són d’agrair les reflexions clares i contundents, i l’ús de dades objectives de diferents organismes que l’autor cita per posar en el seu just context els desgraciats casos en què alguns eclesiàstics han traït la confiança i obligacions que l’Església i els cristians hi havien dipositat. Però, de tot plegat, queda prou clar que el problema no és el celibat; si mirem la situació de tota la societat en què aquestes situacions es donen massa sovint, es veu que el problema és molt més gran.

Xavier Vilella