Aprender a querer No endurezcáis vuestro corazón

El seu autor és capellà de la Seu de Postgrau de la Universitat de Navarra a Madrid. Va treballar a Catalunya durant gairebé deu anys, on va ser capellà  de l’Escola Esportiva Brafa i col·legis com La Vall, a Terrassa, Canigó, Pineda o el Col·legi Major Bonaigua de Barcelona.

Es tracta del segon lliurament d’una trilogia que espera acabar el mes vinent de novembre. És el resultat de converses amb moltes persones i els tres llibres tenen per tant un mateix fil conductor: una vida viscuda amb sentit cristià.

- El primer, Reilusiónate, tracta sobre la vocació, la crida al matrimoni, a la vida consagrada, al sacerdoci, que amb el pas del temps ha pogut anar desvirtuant-se i perdent lluentor. S’indiquen 30 claus (remeis, com es deia a les solucions que donava el veterinari o el practicant del poble, abans d’arribar a la consulta del metge) perquè sigui cadascú qui busqui la pròpia solució a la causa de la pèrdua d’il·lusió que pot haver aparegut en el seu lliurament.

- El segon, Aprender a querer, planteja tota una revolució, la revolució de la tendresa que demana el Papa al final de la seva primera Exhortació Apostòlica, Evangelii Gaudium (núm. 288).

- I el tercer, Llevarlo a todas partes, tractarà sobre la tasca de l’evangelització que ens toca a tots dur a terme, tenint com a teló de fons l’escena de l’Ascensió del Senyor: “Què feu aquí parats mirant al cel?” “Poseu-vos en camí!”.

No és que necessitem tornar a aprendre a estimar, sinó que hem d’estimar millor. Les presses, l’individualisme contagiós que ens envolta i la desconfiança, fan que en els temps de la connectivitat estimem cada vegada pitjor als altres.  Se’ns ha refredat el cor i per tant s’ha endurit, perquè ens falten sentiments, no mirem a la cara a la gent, i no fem com Jesús amb el cec de Jericó, Bartimeu, que només veure’l li pregunta: “Què puc fer per tu?”.

Recorda l’autor, que per aquells que tenim fe, no és possible estimar Déu, si no estimem el proïsme, perquè estimem a Déu en els altres. En això se’ns reconeix com a deixebles veritables de Jesucrist.

El llibre, que està esquitxat amb multitud d’anècdotes i històries personals i familiars, algunes de molt entranyables, tracta els diferents àmbits on ens desenvolupem habitualment: família, feina, amics i coneguts per la vida social, i relacions esporàdiques.

Conté fins a 12 codis QR que amenitzen i permeten ampliar la lectura, amb vídeos, articles complets o treballs que complementen i fonamenten allò que es diu.

I en el penúltim capítol es parla de l’amor veritable, el que mou el món, el que s’alimenta cada dia amb agenda i memòria, amb detalls petits, que són aquestes branquetes que es van tirant en una relació i que ajuden al fet que es mantingui encès el foc sagrat. Bon humor, amabilitat, elegància, afecte, sentiments de compassió i d’empatia, demanar perdó, corregir per amor, el temps que es dedica als altres, escoltar l’altre, i la manera de comportar-se en les xarxes socials, fent un esment especial al fenomen dels haters.

I proposa, al final del llibre, la revolució de l’afecte que ens demana el Papa i que  farà que el nostre món, el lloc on vivim diàriament, sigui més humà i cristià. Per això proposa l’autor tenir l’objectiu de transformar amb l’afecte els ambients on ens movem, posant els mitjans adequats per capgirar allò que sigui necessari per tal d’establir la civilització de l’amor.

És prologat per Mons. Mario Iceta, arquebisbe de Burgos, qui dedica unes paraules molt afectuoses i precises en la introducció. Assenyala per exemple que “l’autor no pot ocultar que es mou habitualment entre gent jove universitària i famílies amb fills en edat escolar i que està pensant en ells quan escriu. El llibre convida a la lectura, no sols pels continguts, sinó per la seva brevetat i el seu estil”.

Eduard Ventura