Deu raons per creure en Déu

Fa poc, en un viatge una mica més llarg del que és habitual, per l’autopista, vaig sintonitzar a la ràdio una entrevista amb l’Oriol Jara a RAC1. L’entrevistador, més aviat poc creient, feia preguntes a l’entrevistat del seu procés de conversió a la fe. Eren preguntes ben fetes, respectuoses, a un col·lega en la professió de periodista. I manifestava la seva sorpresa i admiració pel camí que havia recorregut Oriol cap a la fe, i que, aquest, amb una desimboltura i alegria notables, explicava amb detall. Em va encantar.

Vaig saber després que l’Oriol havia posat per escrit les seves reflexions al llibre que ara recensiono. Com diu ell a l’inici: “aquest llibre és el fruit d’un canvi de perspectiva vital. D’una conversió progressiva i renovadora que m’està mostrant la bellesa de viure amb Jesús. Una nova manera de ser que em permet començar parlant de la meva família i no de la meva feina”.

Des de fa 20 anys que treballa a la ràdio i la televisió. Com a guionista i dirigint programes. Com a periodista que és, té  el cuquet de comunicar, de donar a conèixer la seva aventura personal de la seva trobada amb Déu. Al pròleg, Xavier Pérez Esquerdo diu que tots hauríem de fer el mateix. “Tots els catòlics hauríem de sortir de les nostres coves confortables i declarar, de la mateixa manera, el nostre amor a Déu. En paraules de l’autor: ‘ser cristià és posar en funcionament el mecanisme de l’amor que es multiplica com més l’exerceixes’” (p. 16).

És una conversió, la seva, podríem dir “intel·lectual”. Llegeix la Bíblia, els filòsofs, indaga. Però també té els seus moments de pregària. “Pregant en una església vienesa vaig sentir l’existència absoluta, real i tangible de Déu. El Senyor venia per seure al tron que la raó havia preparat. Com si les lectures fossin una cadira on només hi faltava el Senyor. No fou pas el final sinó l’inici d’un camí de vida cristiana llarg, continuat, ple d’entrebancs i que recorro intensament des de fa anys. A poc a poc i equivocant-me moltíssim, he intentat aprendre què vol dir seguir el Crist. Quines implicacions té obeir Déu” (pàg. 26-27).

Efectivament, els capítols del llibre estan plens de citacions, especialment de les Escriptures, on dona raó del seu ca- mí cristià. I intenta proporcionar explicacions i respostes als grans interrogants que es fa l’home d’avui. Per exemple, al capítol 9 (Per la ciència) explica la conversió d’Antony Flew, al qual molts han definit com l’ateu més influent del món. I com aquest professor d’Oxford al final de la seva vida es torna teista: “a través de la filosofia i, sobretot de la ciència, havia començat a creure en la necessitat de l’existència de Déu. 

Segons les seves pròpies paraules: ‘el major descobriment de la ciència del segle XXI és Déu’. Aquesta paradoxa no és un cas estrany o insòlit. La ciència és, precisament, el camí de moltes persones cap a la fe. Una via per entendre la magnitud del pla diví. Tan complex i tan bell alhora” (p. 124).

És un llibre per llegir i pensar. Per llegir a poc a poc. Per repassar els coneixements de fe i fundar-los sòlidament en la Paraula de Déu i en la raó. És un llibre amable, que ajuda a pensar-hi. Molt apte per als cristians que volen conèixer més a fons la seva fe i es plantegin com transmetre-la, però també per a tota persona de bona voluntat que estigui cercant Déu i, potser, aquí el pot trobar.

Joaquim González-Llanos