Catecisme ''Jesús és el Senyor''. X.Romero
El dimecres dia 1 de Juliol, dins dels actes de les VIII Jornades Interdiocesanes de catequesi, programades pel Secretariat Interiodesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears, fou presentat el catecisme "Jesús és el Senyor", a la Sala d´Actes (Aula Magna) del Seminari Conciliar de Barcelona. Hi eren presents totes les diòcesis de Catalunya amb els seus respectius bisbes o delegats, com a expressió visible de comunió i de compromís per introduir a les seves respectives esglésies particulars aquest instrument de la Conferència Episcopal Espanyola per a la Iniciació sacramental. S´aconseguia així un vell ideal, que marca una fita històrica.
Història catequètica d´un vell ideal
¿La idea d´un catecisme per a tot Catalunya i la resta d´Espanya és un fet nou o té arrels històriques al nostre país?
Més enllà del camí fet per les diòcesis de Catalunya i les Illes Balears amb el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), la nostra història més pretèrita ja s´ocupà d´aquest tema. En el s. XIX, Antoni M. Claret, conscient de la situació de pluralitat esgotadora de catecismes –molts, variats, diversos i dispersos–, escriu:
“El párroco enseña por el catecismo que ha adoptado; el padre de familia no pocas veces ha sido instruido por otro de diferente método, o que pregunta y responde de diverso modo; la madre, nacida 
quizá en distinto obispado, naturalmente lo enseña según allí se lo enseñaron a ella; los hijos van a la escuela, y el maestro los instruirà también a su modo, pero totalmente diferente; las hijas irán a la enseñanza a su respectiva escuela, y allí su maestra las intruirá por el catecismo que ella haya aprendido; y de aquí que es indispensable que resulte nada menos que una confusión idéntica a la de Babel”.1
Per això, un cop explicat i il·lustrat el caos catequístic, passa a l´acció: el 10 d´octubre de 1863 escriu a Pius IX sol·licitant l´elaboració d´un catecisme únic, almenys a escala nacional.2
La cosa va anar més enllà, va arribar fins al mateix Concili I del Vaticà, amb la proposta d´elaborar un petit catecisme per a tota l´ Església. Així, el 14 de gener de 1870 es distribueix l´esquema De confectione et usu unius parvi catechismi pro universa Ecclesia. De fet, un cop es va acabar el Concili, l´esquema quedà aprovat en la sessió del 4 de maig de 1870 per 491 vots favorables, 56 vots negatius i 44 modificacions.3 Però, un cop acabat el Concili de forma precipitada i mort Claret, l´execució de l´esmentat catecisme va caure en l´oblit.
En el segle XX, la proposta tornà a sortir. Els Missioners Fills del Cor de Maria, l´any 1912 van imprimir un fullet titulat Unidad del Catecismo en España y en América latina, ondemanen als prelats que s´accepti el catecisme de la doctrina cristiana del P. Antoni Claret i sigui declarat text oficial per les seves diòcesis.4 Poc més tard, en el Primer Congrés Catequístic de Valladolid, l´any 1913, es formula aquest compromís:
“1º Siendo atribución de los señores obispos señalar para sus respectivas diócesis el texto del Catecismo, el Congreso Catequístico eleva respetuosamente a los Rvdmos. Prelados la ferviente súplica de que se dignen adoptar un Texto único para toda España”.5
Amb aquest desig i l´esperança que prosperés la solució de veure algun dia el catecisme únic, un gran catequista, Andrés Manjón, prevere i fundador de las Escuelas del Ave María, l´any 1915, a les Hojas meramente catequistas del Ave-María, respecte al catecisme únic apunta una cosa ben lúcida aplicable als nostres dies i que, salvat el temps en què es va dir, ens pot servir com a fibló per fer diana amb el nou catecisme, Jesús és el Senyor:
“Ojalá que hubiera un catecismo para todos los cristianos, y que el Credo y el Padrenuestro, los Mandamientos y Sacramentos, que forman su esencia tuvieran una explicación breve y sencilla para todos los pueblos y en todas las lenguas, como lo aconsejan la unidad y universalidad del catecismo, la facilidad y frecuencia de cambios de domicilio y la utilidad de los catequista que hablan y escriben. Pero conste que ni en ese caso ni en ninguno otro habrá Catecismo que catequize sin Catequistas, y que en la formación de éstos y sus métodos y procedimientos está la inteligencia y fecundidad de la Doctrina cristiana, contando siempre com la grácia de Dios.”6
Tot i que es portà el tema a Roma i que es posà fil a l´agulla per fer el catecisme únic, per diferents circumstàncies, s´hagué d´interrompre el treball de redacció, i el bisbe Daniel Llorente, en la seva revista catequística, dirà: “[...] La publicación del Catecismo Universal obligatorio puede darse por aplazada sine die”.”7
La somiada realització del text únic universal o nacional va restar encallada durant anys. Sempre amb el desig que la cosa tirés endavant. Era una esperança no assolida.
En una carta del 2 d´abril de 1948, l´arquebisbe de València diu al bisbe Daniel Llorente:
“La Comisión Episcopal de Cultura Religiosa le ruega unánimemente que accepte la presidencia de la Comisión encargada de estudiar el asunto del catecismo único, y redactar en su día o aceptar, de los ya redactados, el que proceda. Con absoluta libertad”.
Així doncs, es va crear una comissió, que malgrat molts problemes de fons i de forma, va treure a la llum els tres graus per a tot Espanya. El primer sortí a la llum, l´any 1954, el segon el 1958 i el tercer el 1962.
S´assolia així aquesta meta, però amb un segle d´endarreriment. El Concili II del Vaticà, amb l´aprofundiment teològic i pastoral, propugnava una nova reflexió catequètica, més querigmàtica, que deixarà enrere aquests catecismes anquilosats.
El 1994, el Dr. Joan Tusquets, pedagog i catequeta, renovador de la catequesi a casa nostra, a la primera meitat del segle XX, en una entrevista concedida a la revista del SIC, Catequesi, va dir:
“El fet que nosaltres no tinguem, al cap de quaranta anys del Concili, un catecisme senzill, petit, perquè els pares puguin catequitzar els seus fills, és una cosa increïble”.8
Doncs bé, amb aquest text Jesús és el Senyor s´acompleix, de forma renovada i actualitzada, aquella vella utopia. Tenim un material senzill, no gens enfilat, atent als pares, al servei de la iniciació cristiana dels nostres infants, que el secretariat de catequesi de Catalunya i les Illes Balears ha sabut completar amb un material subsidiari per seguir el catecisme, junt amb una guia pedagògica senzilla i atractiva que ajudarà sens dubte catequistes, pares i infants a conèixer i a continuar comunicant la Bona Nova de Nostre Senyor Jesucrist.
Claus de fons per al nou catecisme
L´Església de Catalunya i les Illes Balears ha apostat per impulsar aquest llibre de la fe per a la catequesi. En aquest catecisme, Jesús és el Senyor, es presenta el més essencial de la fe per al creixement cristià dels nostres infants.
Aquest projecte, ara fet realitat, respon a un llarg camí també a casa nostra. Les diòcesis catalanes i balears, juntament amb el SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi) han vetllat sempre per tenir un camí, un itinerari d´iniciació cristiana per als nostres infants, joves i adults. De fet, fruit del Congrés de Catequesi i del Concili Tarraconense, va néixer el Projecte Global de Catequesi, que orienta la pastoral catequètica a casa nostra. No hi ha dubte, doncs, que, sota les seves orientacions, el material complementari al catecisme, el quadern pedagògic, acultura aquest catecisme a casa nostra amb molta cura i amb molta sensibilitat pedagògica.
La naturalesa del text
El catecisme Jesús és el Senyor no és ni un llibre de teologia ni un llibre de pedagogia; és un anunci del Crist i d´allò més fonamental de la fe: el credo. De fet, tota la narració i dinàmica del text gira entorn d´ell.
El llenguatge del catecisme
El catecisme cerca la incorporació de l´infant al llenguatge de fe del Poble de Déu. Per tant, desitja que l´infant se l´apropiï, se´l faci seu, assolint el llenguatge comú dels cristians catòlics, on ens reconeixem en les paraules i els gestos que anuncien el missatge de salvació de generació en generació.
Dades sobre el catecisme
Títol: Jesús és el Senyor.
Destinataris: infants de 6 a 11 anys.
Eix transversal: tot gira entorn del Credo.
Pàgines: 167.
El catecisme i les seves parts
· Els blocs
El catecisme està dividit en 10 blocs, i aquest blocs contenen els temes de catequesi. Alguns blocs inclouen un màxim de set temes i un mínim de tres.
Cada bloc s´il·lumina amb una imatge o fotografia, com a pòrtic d´entrada, i amb l´enunciat del temes de cada bloc.
p. ex., [ bloc I:]
I . L´Església i els cristians
[Temes ]
1.Els cristians
2.Som una gran família
3.Déu ens parla: la Paraula de Déu
· El tema
Cada tema queda exposat en dues pàgines, i trobem sis elements que en ritmen el contingut: 1. El títol. 2 Un emmarcat que anuncia el nucli temàtic. 3. La narració. 4. Un dibuix que il·lumina el tema. 5. La cloenda amb una citació bíblica. 6. Una pregària comunitària, assumint el que s´ha après en la sessió, i que, junts, l´oferim al Senyor.
· Cloenda de cada bloc
Cada bloc acaba amb un apartat titulat “Coneixem i vivim la fe” amb tres elements:
1. Les paraules de la fe: amb preguntes doctrinals que resumeixen el bloc temàtic. 2. Un dibuix expressiu, evocador per la seva lectura. 3. Una secció anomenada: “La vida cristiana”, on posa en relació allò après amb la vida del infant.
Es tanca el catecisme amb una mena d´apèndix que ofereix “Les fórmules de la fe”, amb preguntes i respostes, i una secció anomenada “Pregar i celebrar”, que condensa la fe, la celebració, la vida i l´oració cristiana.
Aquest catecisme neix com una oportunitat per a les nostres Esglésies, per això hem de demanar a Déu i als germans que amb aquest catecisme passem de la pastoral de la sospita a la pastoral de la comunió, perquè molts busquin Crist, trobin Crist i l´estimin, per tal d´envigorir les nostres comunitats mancades de deixebles i sobrades d´analistes.
Mn. Xavier Romero i Galdeano
Llicenciat en teologia catequètica
–––––––––––––––––––––––––––
1 Fragment citat dins LUIS RESINES, La catequesis en España. La catequesis en el siglo XIX,Madrid, BAC, 1997, p. 578, nota 147.
2 J. M. GIMÉNEZ, Un catecismo para la Iglesia universal, Pamplona, Eunsa, 1987, 76.
3 J. D. MANSI, Sacrorum Conciliorum nova et aplissima collectio, 50, 700-939, 449-471.
4 A. IVARS, “La enseñanza catequística y el Catecismo del P. Pedro Vives”, dins Archivo Iberoamericano, 18 (1922) p. 94-95.
5 Crónica Oficial del Primer Congreso Catequístico Nacional Español, Valladolid, Martín, 1913. v. 2, p. 415.
6 A. MANJÓN, El Catequista. Hojas meramente catequistas del Ave-María, Alcalá, Inst. Penitenciarias, 1946, XVI.
7 D. LLORENTE, “El texto del Catecismo”, dins Revista Catequística 21 (1930) 166.
8 CARLES RIERA, “Una conversa amb mossèn Joan Tusquets”, dins Catequesi, 119 (1994) p. 12-14. Aquí, p. 12.
