La vocació a la santedat dels laics A la llum de Gaudete et Exsultate

El papa Francesc, en la seva exhortació Gaudete et Exsultate, va fer una crida a recordar la vocació universal a la santedat. Tot i els documents del concili Vaticà II, dels repetits recordatoris del magisteri, fins i tot de fundacions recents en el si de l’Església que tenen com a carisma recordar precisament aquesta «crida universal a la santedat», una certa inèrcia identifica santedat amb una minoria dels cristians: els religiosos i els sacerdots. 



En el pròleg o introducció…

• Vicente Bosch

La crida universal a la santedat en la història de l’Església

En l’actualitat, és relativament freqüent escoltar referències a la necessitat de la santedat de tots els cristians; però la seva concreció, la seva aplicació pràctica a través de la predicació i l’acompanyament espiritual, es troben molt lluny d’haver-se normalitzat. 

 

«Aquesta és la voluntat de Déu, la vostra santificació», escriu sant Pau a la primera de les seves cartes als tessalonicencs1. Sant Joan, a la primera de les seves epístoles, fa una declaració…

• José Luis Illanes

La vocació cristiana dels laics

El Concili Vaticà II ha concedit especial atenció als laics, és a dir, «els fidels que incorporats a Crist pel Baptisme, integrats al Poble de Déu i fets partícips, a la seva manera, de la funció sacerdotal, profètica i reial de Crist, exerceixen en l’Església i en el món la missió de tot el poble cristià en la part que a ells correspon» (Lumen gentium n. 31). Com tots els fidels, els laics estan cridats a la santedat (Ibidem, nn. 39ss.) i a l’evangelització; això sí, segons…

• Domènec Melé

La Prelatura de l'Opus Dei, per la seva naturalesa i estructura, no s'ha d'incloure entre els nous moviments eclesials que neixen entorn del concili Vaticà II. El nucli del seu missatge és recordar la santificació dels laics enmig del món. 

 

Per parlar de l’Opus Dei a Catalunya avui, és bo conèixer-ne els orígens. El cas és que va ser a finals del 1939 quan un jove sacerdot va fer un primer viatge a Barcelona per trobar-se amb alguns estudiants que ja coneixia. Volia que li…

• Miquel Codolar

Els moviments laïcals a Catalunya, una Església viva

La presència i coherència de vida dels cristians enmig de la societat en què viuen en cada moment és una constant des del mandat apostòlic del mateix Jesucrist abans de la seva Ascensió. En aquestes línies, es fa una presentació d’aquest dinamisme a Catalunya. 



La vocació dels fidels laics està ben integrada en la missió comuna de l’Església de Jesucrist, especialment des del Concili Vaticà II (1962-1965). Aquest repte, lligat a la crida universal a la santedat a través…

• Ignasi Miranda

Fidels laics i moviments eclesials contemporanis

El catolicisme és present en els cinc continents, és un segle de gran dinamisme missioner que acull la gran reflexió que l’Església fa d’ella mateixa en l’últim Concili i també és, d’altra banda, el temps de l’accelerada secularització de les societats occidentals. 



Segons alguns, el segle XX hauria estat «el segle de l’Església»1 , i efectivament ho va ser des del punt de vista de la comprensió que l’Església ha tingut d’ella mateixa, amb una maduració…

• Philip Goyret

Els fidels laics en l’evangelització

La situació actual de l’evangelització o nova evangelització presenta noves oportunitats i desafiaments per als fidels laics, destinataris de la missió d’anunciar la bona nova de Jesucrist. La caritat és el motor i el fruit de la missió laïcal. 



Segons l’ús comú del llenguatge, s’entén per evangelització l’acció de predicar la fe de Jesucrist o les virtuts cristianes. En el Concili Vaticà II, l’anunci (Evangeli = bona notícia) de la fe i de la moral cristianes es…

• Ramiro Pellitero

• Ramiro Pellitero