Salva tu matrimonio Guía para triunfar en el proyecto más importante de tu vida

Com ajudar els qui passen per una crisi matrimonial? Aquest llibre, d’un catedràtic de medicina i pare de família, és un bon recurs per cobrir la necessitat. Així ho confirma la doctora Marian Rojas Estapé tot elogiant-lo al pròleg del llibre.

El llibre és breu, pràctic, positiu, directe, basat en l’experiència i amb capítols molt curts, que finalitzen amb exercicis individuals i de parella. Està ben documentat i fonamentat i evita la teoria.

Després de situar el lector en la realitat estadística del matrimoni, que sembla una epidèmia de ruptures, es destaca la importància conèixer i acceptar que l’home i la dona són diferents en la manera de pensar, sentir i actuar. Si això s’oblida, la relació de parella esdevé difícil i s’omple d’equívocs. 

Els capítols tracten temes molt pràctics i amb una gran concreció: La relació amb la família política, la vocació matrimonial com a crida a l’entrega i la trobada amb l’altre, el mòbil –que pot distorsionar la comunicació de la parella i la vida familiar–, els fills –que no han de desplaçar l’amor conjugal–, la importància de voler servir sempre els altres, el treball professional i la vida familiar. També s’hi parla dels amics que ajuden i dels que no, de programar moments per estar sols i poder parlar i compartir, de la importància de les mostres d’afecte i tendresa a la vida matrimonial, de les vacances i els perills que comporten, dels diners, la salut, de perdonar i demanar perdó i de l’alegria, tan important.

Al capítol sobre allò espiritual, l’autor anima a participar en els recessos per a matrimonis del Proyecto Amor Conyugal, per la conveniència de tenir un mateix director espiritual, fer una ITV matrimonial, etc. Aquesta és la seva opinió, entre d’altres igual de vàlides. A més a més, el capítol inclou una conferència del bisbe Munilla força interessant.

Un llibre per llegir-lo i donar-lo a conèixer a molta gent, no només als matrimonis amb dificultats. “Aquest llibre no us deixarà indiferents, té matèria primera abundant, un bon enfocament i observacions psicològiques molt encertades”, diu el pròleg.

Josep Ribot Margarit