Els ateus neguen l’existència de Déu, els agnòstics diuen que no es pot saber res de Déu i d’altres viuen en la pràctica com si Déu no existís. ¿Cal cercar Déu o això és una vana pretensió?¿Déu ha mort o bé és l’Ésser Suprem, sempre viu i font de vida?
Voldria afrontar aquestes qüestions a partir d’un text paradigmàtic de Nietzsche sobre la mort de Déu que trobem a la Gaia Ciència:
«¿Que no heu sentit a parlar d’aquell home boig que, al bell mig del…
«Saber poca ciència allunya de Déu, mentre que saber-ne molta ens hi fa tornar». Això afirmava Louis Pasteur. El propòsit d’aquest escrit és explicar en quin sentit aquestes paraules s’han acomplert, i en quin sentit s’estan acomplint, avui en dia, fil per randa.
En la meva explicació, també espero donar resposta a la pregunta, que se sent tan sovint als mitjans de comunicació: «Els avenços de la ciència, han fet que Déu sigui innecessari?». Em referiré essencialment…
Vivim en un temps poc religiós. Qualsevol observador rep pràcticament cada dia senyals de la feblesa i de l’escassa vigència que, a la nostra època, tenen els elements característics de la religiositat, tant pel que fa a les persones com a les societats occidentals.
Causa o efecte d’això és el fet que l’univers religiós –o més exactament, el catòlic; amb l’Islam, no s’hi ha de jugar– és objecte d’escomeses i burles, no sé si gaire intel·ligents, però, en tot…
Avui en dia, l’expressió «soc espiritual, però no religiós» se sent sovint. Coincideix amb la disminució del sentit religiós i la percepció que el materialisme cultural deixa insatisfet el cor de l’home.
La pregunta sobre el perquè d’aquest fenomen pot trobar diverses raons. Un d’aquestes, força simple, és que l’espiritualitat pot ser una resposta als anhels de transcendència inherents a la condició humana en tots aquells que, per algun motiu, rebutgen la religió.
…
Catòlics (però no massa): aquesta podria ser una altra forma de descriure el grup majoritari de catalans, els catòlics no practicants que defineixen les enquestes.
Aquests creients constitueixen un heterogeni conjunt de persones que presenten la doble característica d’identificar-se com a catòlics quan són preguntats per la seva religió, però que estan allunyats de la pràctica i la vinculació eclesial en una mesura variable i heterogènia; del no gens a una mica.
Reflexionar…
No fa gaire, un diari entrevistava l’autor d’un llibre sobre el seu fill de 36 anys, que pateix paràlisi cerebral des del naixement: «No puc creure en un Déu que permet tant sofriment».
I explicava: «Un problema on s’estavellen totes les religions, i especialment les monoteistes, és el patiment dels innocents. És molt difícil de justificar, això. A mi m’hauria agradat tenir fe i fins i tot envejo els creients, però jo no puc creure en un Déu que permet que els nens morin…
No és pas cap secret per a ningú que hi ha molta gent que viu indiferent a la religió o que només mostra expressions de religiositat de manera ocasional. Altres es fan una religió a la carta, seleccionant el que els sembla d’una o diverses religions, segons els gustos, sentiments o preferències. Tampoc no manquen els qui viuen obertament apartats de Déu. I, d’altra banda, en tots aquests grups, encara que faci el tema més complex, el cas és que no són pas pocs els batejats.
La…
