Fidels laics i moviments eclesials contemporanis

El catolicisme és present en els cinc continents, és un segle de gran dinamisme missioner que acull la gran reflexió que l’Església fa d’ella mateixa en l’últim Concili i també és, d’altra banda, el temps de l’accelerada secularització de les societats occidentals. 



Segons alguns, el segle XX hauria estat «el segle de l’Església»1 , i efectivament ho va ser des del punt de vista de la comprensió que l’Església ha tingut d’ella mateixa, amb una maduració de…

• Philip Goyret

Els fidels laics en l’evangelització

La situació actual de l’evangelització o nova evangelització presenta noves oportunitats i desafiaments per als fidels laics, destinataris de la missió d’anunciar la bona nova de Jesucrist. La caritat és el motor i el fruit de la missió laïcal. 



Segons l’ús comú del llenguatge, s’entén per evangelització l’acció de predicar la fe de Jesucrist o les virtuts cristianes. En el Concili Vaticà II, l’anunci (Evangeli = bona notícia) de la fe i de la moral cristianes es…

• Ramiro Pellitero

• Ramiro Pellitero

Celibat: una aproximació

Si escric que una dona estima un home, que un home estima una dona, que una dona estima una dona, que un home estima un home, no dic pas que estem parlant de sexe, ni dins el sagrament del matrimoni ni fora d’aquest. Potser estem parlant d’amistat i de cap manera d’unió sexual perquè el que uneix és, en realitat, l’amor, no pas el llit. El tàlem és una cosa matrimonial, però l’amor no és exclusivament matrimonial. 

 

Ara bé, diguem la veritat, si escric «que un…

• Mauro Leonardi

Allò que és propi de la vocació laïcal

Per la via dels fets, durant alguns segles la santedat ha estat la fita associada als sacerdots i religiosos. Els fidels laics havien de fer el possible per viure a prop de Déu i ser coherents amb la seva condició de seguidors de Crist, però viure la perfecció cristiana enmig del món fins i tot alguna vegada s’ha vist com una heretgia. La reflexió teològica i el magisteri, especialment en el segle XX, han aprofundit sobre la qüestió per determinar què és allò propi de la…

• José R. Villar

Converso. O com filmar l’Esperit Sant

«Déu existeix –deia André Frossard, periodista i escriptor que va néixer comunista i ateu i es va convertir al catolicisme– i jo me’l vaig trobar». 

 

I seguia: «me’l vaig trobar fortuïtament –diria que per casualitat si l’atzar fos possible en aquesta espècie d’aventura– amb l’astorament del passejant que, tot girant per un carrer de París, veiés, en comptes de la plaça o de la cruïlla habituals, un mar que remogués els peus dels edificis i s’estengués…

• Jaume Figa

Presentar la fe sense alçar la veu

Poc abans de la visita del papa Benet al Regne Unit, l’any 2010, la BBC va organitzar un debat televisiu, amb tres convidats a favor i tres en contra. 

 

Triar els tres que s’oposaven al viatge va ser ben fàcil per al productor, però no resultava tan senzill trobar-ne tres que hi estiguessin a favor. Al final, la cadena va decidir demanar suggeriments a la mateixa Església catòlica, que va proposar tres noms de gent experta.


Abans d’emetre el programa, la BBC va fer un…

• Yago de la Cierva

Trobada entre raó i fe: el diàleg entre Habermas i Ratzinger

Durant dècades i fins fa ben poc, el pensament cristià s’ha enfrontat amb el de la Il·lustració, que té una visió molt tancada i impermeable al diàleg amb la religió.

 

Tan sols reconeix un saber que es pugui contenir en el coneixement accessible a la raó i en el cientifisme, que redueix la validesa del coneixement al fet de posseir una base experimental.


D’altra banda, considera que la religió és una opció personal, referida a un conjunt de veritats de caràcter…

• Fernando Rodríguez Jarque