Subscriu-te

image-b6fba844c74ddcd384eaaf52618a3ae6

Seccions

El matrimoni Maritain i el seu temps

Raïssa Oumançoff, esposa de Jacques Maritain:
model de dona intel·lectual, espiritual i exemplarment catòlica
Tal com sabem –i ho han afirmat repetidament molts historiadors de la filosofia contemporània– el filòsof francès Jacques Maritain aportà, amb la seva obra, una gran riquesa al pensament cristià del segle XX. Fou un dels pensadors més lúcids d´aquest passat segle. Influí en molts dels corrents actuals que configuren l´humanisme i el personalisme cristià. La seva obra…

  • 17 febrer 2011
  • Josep Vall i Mundó

Ecofeminisme i sostenibilitat

Arrels filosòfiques de l´ecofeminisme i les seves inspiradores
Des que, en l´informe publicat per la Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenvolupament, es va presentar el concepte de Sostenibilitat com un «Desenvolupament que té en consideració les necessitats de les generacions actuals sense comprometre les necessitats de les generacions futures» (Informe Brundtlant, 1987), s´ha canviat la visió segons la qual el progrés i el desenvolupament humans són incompatibles amb la…

  • 17 febrer 2011
  • Sílvia Albareda Tiana

Feminitat i masculinitat a la recerca de la seva identitat

Encara sota la influència de la revolució del 68 que va implantar la indiferenciació sexual, en l´actualitat estem vivint un moment històric en què, sotmesos a la pressió de la imperant ideologia de gènere, expressions com home, dona, pare, mare, han perdut el seu sentit teleològic i antropològic i es troben buides de contingut, esborrades per una idea d´identitat absoluta i intercanviabilitat entre els sexes que ho inunda tot, des de l´educació a les escoles fins al contingut de…

  • 17 febrer 2011
  • María Calvo Charro

Què rep la dona de l'Església. I què n'ofereix

David Cameron, primer ministre anglès, a l´aeroport de Birmingham va dir a Benet XVI, en acomiadar-lo del recent viatge a la Gran Bretanya: «Santedat, ens heu reptat a tot el país a asseure´ns a pensar, i això només pot ser bo».
Aquest repte el va viure la dona del segle XX. Va pensar la seva vida, la seva funció social, la seva forma de construir cultura. Va prendre decisions i va accedir a nous camps. Va assolir èxits i un lloc propi en la societat i en la cultura. Una dada…

  • 16 febrer 2011
  • Elisa Luque Alcaide

El ''geni'' femení a l'Església

Als nostres dies, algunes persones critiquen l´Església per no permetre l´accés de les dones al sacerdoci i a la Jerarquia. Però, encara que l´Església inclou una organització, no és tan sols, ni principalment, una organització. En tot cas, és una organització atípica, i el seu fundador no és altre que el Fill de Déu.
El que realment importa dins l´Església no és ni el sistema que la regeix ni el poder formal, sinó la profunda missió sobrenatural. A vegades, en una època…

  • 16 febrer 2011
  • Maruja Moragas y Nuria Chinchilla

El «geni» femení

Presentació
El títol del tema de portada, el «geni» femení, està pres de Joan Pau II, qui va utilitzar aquesta expressió en diverses ocasions, singularment en la memorable carta apostòlica Mulieris dignitate[1]. Allí expressava l´agraïment de l´Església «per totes les manifestacions del “geni” femení aparegudes al llarg de la història» i «per tots els fruits de santedat femenina.» L´Església –afirmava– «dóna gràcies per tots els carismes que l´Esperit Sant…

  • 16 febrer 2011
  • Domènec Melé

Aceite en las heridas. Análisis y respuestas a los dramas del aborto y del divorcio

Livi Melina i Carl. A. Anderson (ed.)
Editorial Palabra
Madrid 2010
276 pàg.                                                                                                         
El Congrés internacional Aceite en las heridas. Una respuesta a las llagas del aborto y del divorcio, que es va celebrar a Roma a l'abril del 2008, organitzat pel Pontifici Institut Joan Pau II junt amb els…

  • 11 gener 2011
  • Livio Melina y Carl. A. Anderson

Recuerdos y reflexiones

Joaquín Navarro-Valls
 
Plaza & Janés
Barcelona 2010
288 pàg.
 
Tot sovint, quan es vol fer una reflexió del món contemporani, hom es queda amb la visió que li dóna el seu lloc: del seu poble estant, del seu país, del seu grup... Tot i que el món global cada vegada ho permet més, no és fàcil mirar i jutjar el que ens envolta des d´un punt de vista ample i magnànim: són molts, els aspectes que se´ns poden escapar. I és lògic, també; segurament per això tindrà tanta raó el…

  • 11 gener 2011
  • Joaquín Navarro-Valls
Pàgina 40 de 63