Lealtad
Ens trobem davant d’un llibre important en el qual Ginés Marco es dedica a situar el concepte de lleialtat en la nostra arquitectura moral. Per valorar la rellevància i dificultat d’aquesta tasca, el lector només ha de ponderar breument les diferents maneres en què la paraula “lleialtat” es pot utilitzar i entendre’s en diversos contextos, així com el paper que aquest concepte juga en l’articulació d’idees i judicis i que té un impacte clar en el nostre pensament sobre qüestions morals.
L’èxit d’aquest llibre, tant pel que fa a l’objectiu proposat com a la varietat de potencials lectors, radica en la manera en què s’ha desenvolupat el tema que tracta. Davant la diversitat d’usos i connexions amb altres conceptes de rellevància moral que es poden establir amb la idea de lleialtat, Ginés Marco ha desenvolupat una estructura molt rigorosa i perfectament intel·ligible, de tal manera que el lector sap en tot moment on es troba i cap a on va dins del discurs argumental del llibre. Aquesta netedat i transparència en el disseny general del llibre té la seva translació en la seva prosa: l’escriptura resulta exemplar en el seu esforç d’accessibilitat i claredat. Així doncs, per la rellevància del concepte de lleialtat en les nostres vides morals i per l’esforç pedagògic en el desenvolupament del tema, podem afirmar que aquest és un llibre que resultarà atractiu al lector interessat encara que no necessàriament especialitzat en aquests temes, on la maduresa intel·lectual i curiositat per entendre millor la nostra realitat moral no necessiten anar unides a l’especialització acadèmica. Però, d’altra banda, donada la rellevància del tema, la falta d’obres que l’abordin i l’esforç agosarat que Ginés Marco realitza al llarg de tota l’obra per tal de desenvolupar el seu pensament en conversa amb la recerca contemporània, amb un particular èmfasi en la filosofia anglosaxona, aquesta serà una obra imprescindible per a investigadors i pedagogs universitaris que tinguin interès pel concepte de lleialtat o uns altres potencialment connectats amb aquest, com la deslleialtat, el patriotisme, la nació o l’estat, entre molts altres.
Precisament perquè Ginés Marco constata la dificultat de definir lleialtat ja que “és un concepte bastant ambigu”, atès que “hi ha molt diverses maneres de ser lleial” (p. 59), és molt important que, a nivell d’estratègia general, el llibre s’estructuri d’una manera flexible, ate- sos els diferents rols que el concepte de lleialtat pot jugar en la nostra vida moral, ja sigui en l’esfera individual o col·lectiva. Per aquest motiu la tasca tan necessària com urgent d’ordenar i estructurar el conjunt de conceptes relacionats amb la paraula “lleialtat” (els capítols de l’1 al 3) i que no resulti limitant a l’hora de desenvolupar la resta del llibre i aprofundir en la riquesa filosòfica de la noció de lleialtat en el camp de l’ètica.
Davant un llibre tan ampli i ambiciós, no té sentit dedicar-nos a una anàlisi descriptiva de tots els temes tractats i resultaria insatisfactori per la seva necessària brevetat. És preferible optar per destacar alguns dels aspectes més interessants de la proposta de Ginés Marco que donen una bona mesura de la rellevància i ambició de la seva obra monogràfica sobre la lleialtat.
Atesa la seva vigència en el discurs polític contemporani, el tractament del concepte de patriotisme, en relació a la noció de lleialtat, en els capítols del 4 al 6, és molt pertinent. Valorem de manera particularment positiva l’esforç que Ginés Marco realitza a l’hora d’enfrontar de manera intel·ligible les posicions antagòniques de MacIntyre i Keller. d’aquesta manera el lector té l’oportunitat d’entendre en què consisteix la discrepància entre dos dels grans teòrics del patriotisme, discrepància de la qual ens beneficiem i en podem aprendre tots.
També ens resulta molt suggeridora i atractiva, tant des del punt de vista filosòfic de “gran angular” com des del detall de la comprensió del concepte, la part del llibre dedicada a ponderar les possibilitats d’entendre la lleialtat com un tret del caràcter, virtut o valor (capítol 9). Aquí, molt encertadament, no es tracta de situar la lleialtat en una categoria concreta (com un tret del caràcter, virtut o valor), sinó d’utilitzar aquesta anàlisi per copsar millor les implicacions de la lleialtat en la nostra vida moral: per exemple, a la llum de les reflexions sobre caràcter i virtut, ens veiem obligats a contemplar en quins contextos la lleialtat té un valor intrínsec i quines implicacions morals se’n deriven. Per això mateix, aquestes disquisicions ens fan aclarir qüestions sobre l’estabilitat de la característica de la lleialtat com a tret del caràcter atribuïble a aquesta o aquella persona, i el seu paper en les nostres vides morals ja sigui a l’hora de prendre decisions, fonamentar motivacions o contribuir als nostres propis judicis morals.
Hi ha una part del llibre que inevitablement suscitarà l’interès del lector familiaritzat amb els grans debats de l’ètica moderna, a saber, la relació entre lleialtat i posicions morals de caràcter universalista o, dit d’una altra manera, si la lleialtat ens obliga a una irreductible parcialitat que resulti problemàtica en una teoria moral general que aspiri a la condició d’universalitat. El repte que Ginés Marco es planteja en el capítol 11 és dilucidar si és cert que “la noció de lleialtat és amiga natural del programa anti-universalista, i que en la mesura en què una teoria ètica concedeix un lloc central a la lleialtat, no serà una teoria universalista” (p. 277). La resposta de Royce, que defensa la lleialtat des d’un universalisme de caire comunitarista, es converteix en un dels cimals del llibre. Ginés Marco des d’una lectura subtil i constructiva de la recerca de Royce sobre la lleialtat, ofereix al lector un marc de reflexió molt profund i útil que ens permet, d’una banda, tenir un judici crític sobre els perills de la lleialtat mal entesa i, per una altra, conservar la lleialtat dins del nostre repertori de conceptes morals, sense que per això hàgim d’assumir una indesitjable parcialitat i, de retruc, postulats anti-universalistes.
Així doncs, i estrafent Royce, estem davant un llibre que ens permet ser “lleials a la lleialtat” sent lleials a les exigències d’una trobada amb aquest concepte des de la serietat intel·lectual i el rigor conceptual sense que això impliqui una limitació en la contemplació de la diversitat i ambigüitat que el concepte en qüestió comporta. El fet que Ginés Marco hagi aconseguit això des de la conversa fluida i intel·ligible amb els contribuents més importants en la recerca contemporània sobre aquests temes no fa més que emfatitzar el desitjable d’aquest esforç i recomanar la seva lectura.
Mercedes Vilà Pladevall
Valora este libro
Ficha técnica
- Título:
- Autor:
- Editorial:
- Idioma:
- Páginas:
- Año:
- Título original:
- Calificación: (Valoración)