La mujer femenina

L’autora d’aquest llibre és professora de la Universitat Carlos III de Madrid, conferenciant i autora d’altres llibres sobre temes educatius i ferma defensora de l’equitat entre l’home i la dona. És col·laboradora de la nostra revista des de fa temps. El seu focus d’atenció fins ara se centrava en la figura del pare de tal manera que en les seves obres La masculinidad robada o Padres destronados abordava els greus riscos de tancar en una mena de calabós o de prescindir ja sigui de la masculinitat com de la figura paterna.

Amb el llibre que ressenyem, La mujer femenina, completa, per dir-ho així, la seva reflexió. Com ha afectat la dona aquest enfosquiment de la figura paterna, en què potser ha tingut una part de culpa? Se sent satisfeta? És feliç? O, d’alguna manera, s’ha degradat i s’ha tornat narcisista i solitària i ha generat desencantament i frustració? I potser també s’ha posat objectius de vida que li han portat a estressar-se i ha volgut tenir un control de la seva vida impossible d’aconseguir.

L’autora es refereix, en primer lloc, a la ideologia de gènere i destaca el que sembla evident: després de segles de lluita perquè les dones aconseguissin un just reconeixement, s’aniquila la identitat femenina i s’afirma que l’alteritat sexual simplement no existeix. No hi ha una dona ni un home naturals: la feminitat i masculinitat són construccions socials elaborades per oprimir la dona i situar en el poder els homes.

María Calvo reivindica el veritable feminisme, al qual anomena feminisme de la llibertat. “La dona, diu, desitja viure plenament com a independent (...). Això suposa exercir el dret de cada dona a triar la seva vida, el seu destí, sense ser supervisades per models imposats per altres dones o homes”. Per exemple, la dona pot escollir lliurement ser mare. Als països més desenvolupats es percep aquesta tendència de dones que renuncien a llocs elevats en l’escalafó del seu treball per tal de dedicar-se a la cura dels fills. Perquè així ho volen, lliurement. És necessari que la societat premiï aquestes dones i els doni suport en la seva decisió ja que contribueixen granment al bé de la societat.

També és degradant per a la dona el fet de separar el sexe de la reproducció, de l’afecte i del compromís, com s’ha donat especialment des dels anys 70 amb l’ús de la píndola anticonceptiva. El sexe purament fisiològic, lúdic o recreatiu condueix la dona a una solitud destructiva, perquè per a ella la sexualitat al marge de l’amor és difícilment assumible i gens gratificant.

M’han semblat especialment il·luminadores les reflexions de l’autora sobre la maternitat: “Una mare que sap que donar a llum un fill, portar-lo en les entranyes, alimentar-lo amb el propi cos suposa començar a perdre’l des de l’instant en què neix; reconèixer-lo com a pura transcendència (una vida que la mare no posseeix, sinó que alberga), generarlo com una alteritat. Sap que el fill és descendència, no pertinença. Sap que ser genitora de la vida no la converteix en la seva propietària”. En aquesta visió generosa i transcendent de la maternitat entra sens dubte la vocació a la donació total a Déu seguint el carisma de la virginitat. Només qui entén la fecunditat i transcendència de viure la virginitat pel regne dels cels, sent mare espiritual de molts fills, entén també que la Mare de Déu és mare. Verge i mare. La seva maternitat és la més fecunda que pot existir en aquest món.

En el decurs del llibre tracta altres qüestions com la suposada bretxa salarial entre homes i dones. La posa bastant en dubte i dona dades concretes. També l’assumpte de les quotes de dones en càrrecs de direcció per llei les  considera un error. Pel que fa a l’educació defensa sense embuts l’educació diferenciada, com argumenta amb més extensió en altres llibres seus.

Proposa consells pràctics perquè la dona estigui en el seu lloc en relació amb el marit, els fills i en la trajectòria professional. De manera que tant els homes com les dones es pugui dir que “ho fan bé”: tothom al seu lloc. I les unes i els al- tres es complementin, i tinguin així una vida plena i feliç.

És un llibre molt apropiat per als moments actuals, en què hi ha una crisi d’identitat gran tant en els homes com en les dones. L’autora és valenta i no refusa el debat, i manifesta amb claredat les seves idees fonamentant-les sòlidament en dades científiques, estadístiques i antropològiques. Llegir-lo serà molt recomanable especialment per a pares i educadors.

Eduard Ventura