¿Tú por aquí? Conversaciones en el Cielo

El títol del llibre respon a la hipòtesi que l’autor arriba al cel i és allà amb moltes persones que ha conegut personalment o a través del seu treball periodístic. Són personatges famosos o que han tingut notable influència al món. “Tinc la seguretat –afirma l’autor– que passejant pel Cel a la recerca de gent a qui saludar, amb qui conversar o a qui vull entrevistar saltaré d’alegria una vegada i una altra en ensopegar amb amics i coneguts dels qui havia perdut la pista. «Tu per aquí?», ens direm mútuament eufòrics, ens abraçarem i recordarem temps terrenals” (pàg. 83).

Es tracta d’un llibre propi de qui ha viscut molt i rememora records rellevants de la seva vida. Encara que d’una manera ben diferent, aquesta retrospectiva ja apareixia al seu anterior llibre A las 9 en la luna (Sekotia, 2021), amb el suggeridor subtítol Un paseo a través de 50 años de amor imperfecto, referit a la convivència amb la seva dona durant aquest temps, fonamentada en l’amor més que no pas en afinitats personals.

El llibre manifesta la visió d’un home de fe que arriba a la fi de la vida i té esperança en el cel. Es mostra preocupat amb allò que considera manca d’atenció a la predicació del que esdevindrà al final de la vida, els anomenats Novíssims: mort, judici, infern i glòria, a més del purgatori com a estat transitori. No se n’oblida i els dedica la primera part de l’obra.

Com en la seva obra anterior, Dios no pide currículum (Ideas y libros, 2021), l’autor sap ressaltar els aspectes positius de la gent. Es pren la llicència de considerar que han aconseguit el cel una multitud de personatges, fins i tot aquells que no consta que fossin especialment devots creients en vida. En tot cas, aconsegueix una narrativa entretinguda. Allà desfilen, en primer lloc, Jesucrist i la Verge, juntament amb sants de la seva devoció, familiars i amics, però també molts d’altres. Arasa s’atura particularment considerant “quatre persones que vaig voler i admirar” (pàg. 109-116). Es tracta de l’eurocomunista Antoni Gutiérrez Diaz, Guti, l’indòmit anarquista Domingo Ibarz “Roset”, l’intel·lectual Josep Maria Ainaud Lasarte i la lluitadora social Núria de Gispert.

Més endavant (pàg. 121-133), es fixa en polítics influents com en Jean Jaurés, polític francès que va defensar amb força els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, en Tomás Moro, que es va mantenir ferm davant de les exigències d’un rei inic, i en William Wilberforce, pioner de la lluita contra l’esclavatge. Manifesta la seva admiració per en Winston Churchill, per en Carles d’Habsburg, últim emperador d’Àustria, per en Robert Schuman, catòlic i un dels artífexs de l’Europa unida, així com pels presidents Pertini i Gorbatxov, pel general cartaginès Anibal i per n’Héctor, personatge citat en la Ilíada d’Homer. Desfilen també davant seu dues figures en certa manera antagòniques: el metge genetista i gran defensor de la vida, en Jerône Lejeune, i en Thomas Malthus, profeta de catàstrofes demogràfiques; el gran escriptor Gilbert Keith Chesterton i dos cardenals coneguts seus: n’Alfonso López Trujillo i en Ricardo María Carles. I així, molts altres personatges, entre ells diversos herois de la Segona Guerra mundial.

Considera que alguns grans del món al Cel potser siguin uns pigmeus. Reflexiona també si podrà trobar coneguts agnòstics i ateus i l’impacte que hauran patit en trobar Déu. No vol ser jutge de la consciència de ningú i recorda la conversió final d’algun. Pensa fins i tot que grans malfactors poden donar sorpreses. Li encanta considerar que s’hi desvetllaran incògnites, s’esborraran mentides de la història i hi haurà reconciliació entre enemics.

El llibre no pretén aprofundir en cap dels personatges que presenta, però fa un bon recorregut per un gran nombre d’ells, tot presentant interessants pinzellades amb un toc periodístic.

Domènec Melé