Horizontes insospechados. Mis recuerdos de San Josemaría

La figura de sant Josepmaria està sent estudiada des de diferents punts de vista. L’Istituto Storico Sant Josepmaria Escrivà promou estudis històrics sobre el fundador de l’Opus Dei, així com sobre el seu esperit, els seus ensenyaments i la seva repercussió apostòlica arreu del món. La revista de l’Istituto, Studia et Documenta, ofereix informació sobre l’estat d’aquests estudis i també inclou articles d’investigació històrica, i així es va completant un perfil que enriqueix sens dubte la vida de l’Església, ja que aquesta es manifesta amb especial sol·licitud en la vida dels sants.

Aquest llibre aporta al ric panorama anterior una visió de  sant Josepmaria exercint la seva tasca de govern a l’Opus Dei. Marlies Kücking, l’autora, va néixer a Colònia el 1936. Va demanar l’admissió a l’Opus Dei a Bonn, el 1955. Dos anys més tard, va conèixer sant Josepmaria, i des de 1964 va començar a treballar al seu costat en l’Assessoria central, un dels òrgans de govern que l’ajudaven en el govern de l’Opus Dei a Roma.

El llibre té dues parts. A la primera, després d’uns apunts sobre la infància i la joventut de l’autora, es tracta el començament de l’apostolat de l’Opus Dei amb dones a Alemanya, en la qual l’autora hi té una part activa i un gran protagonisme.. Es narra també una primera estada a Roma, a prop del Fundador, i la tornada a Alemanya, on continua la seva col·laboració amb els apostolats en marxa.

La segona part comença l’any 1964 i recull els 11 anys de treball al costat de sant Josepmaria, a l’Assessoria central de l’Opus Dei. Aquí la narració deixa de ser cronològica i l’autora va embastant, tot seguint el fil dels seus records (que anota acuradament), un munt d’anècdotes i d’ensenyaments del sant i, al mateix temps, relata l’expansió de l’Opus Dei per diversos països, i la consolidació dels apostolats en d’altres.

A tall de resum, explica l’autora: «Quan algú m’ha demanat una síntesi dels meus records sobre sant Josepmaria, he acostumat a  dir que era un home que sabia estimar: un home enamorat de Jesucrist i de la seva Mare, la Verge Santíssima; i d’aquest amor brollaven l’amor a l’Església i al Papa, als seus fills (homes i dones) i a tota la humanitat. Alhora, l’amor a les persones –afecte humà i sobrenatural– el conduïa de nou cap a Déu i arrossegava els altres cap al Senyor».

En un altre moment, destaca: «En les reunions de treball amb sant Josepmaria [...], s’entrava directament en matèria. Sempre aprofitava aquestes estones per obrir-nos panorames de treball, de servei, per omplir de pau i alegria els racons de món. Feia algunes consideracions que ajudaven a veure les coses amb més fe, a pensar més en les persones i a fer- nos càrrec de la seva situació, al mateix temps que es veien les qüestions de govern previstes per a  aquesta reunió. De vegades, dedicava sessions a ensenyar-nos a plasmar en coses concretes el missatge de l’Opus Dei. En aquestes ocasions, es mostrava àgil, simpàtic, i de vegades no podíem parar de riure amb els seus comentaris. També rectificava, si se li feia veure que s’havia equivocat».

El relat té un gran interès per als seguidors de sant Josepmaria, ja que aquesta faceta d’home de govern és un aspecte més aviat poc destacat pels anteriors biògrafs.. Aquí, però, hi té un lloc central.. El llibre serà també profitós per a qualsevol lector interessat a conèixer la vida de l’Església a través dels seus sants.

Joaquim González-Llanos