Aquest llibre és un tractat d’allò que s’anomena microhistòria: l’anàlisi de la vida d’unes quantes persones – membres de l’Opus Dei, parents i amics– al llarg d’un període de temps –la Guerra civil espanyola (1936- 1939). En el relat es reflecteixen les seves virtuts i les seves limitacions a través dels  documents històrics, sobretot epistolars, que l’autor maneja amb traça.

És continuació del llibre DYA: La Academia residencia en la historia del Opus Dei (1933-1939), del mateix autor, que tracta, també dins aquest terreny de la microhistòria, de la gènesi i del desenvolupament de la primera tasca apostòlica corporativa de l’Opus Dei. Els protagonistes són els mateixos. L’Acadèmia residència es va tancar l’any 1936 arran de l’esclat de la Guerra Civil, i els seus ocupants, majoritàriament van romandre amagats, perseguits pel règim de terror i de persecució religiosa que va imperar a Madrid i a tota la zona republicana, llevat el País Vasc, durant el temps del conflicte bèl·lic.

El llibre està format pels capítols següents: I. L’inici del conflicte, II. Les presons i la clínica psiquiàtrica, III. Entorn de la Legació d’Hondures, IV. L’evasió del fundador i dels seus acompanyants, V. Compàs d’espera. 

Tots són interessants i reflecteixen amb detall i energia l’heroïcitat d’uns joves per mantenir la seva fe viva, enmig de circumstàncies adverses de tota mena, en què el perill de mort sempre estava a l’aguait. Crida l’atenció la visió sobrenatural del Fundador de l’Opus Dei, que aprofitava aquestes circumstàncies per ajudar i formar els seus fills, de manera que creixessin interiorment, tot omplint-los d’esperança per tal que prosseguissin la tasca apostòlica en un futur no gaire llunyà.

Això es veu de manera especial en el capítol III: Entorn de la Legació d’Hondures. El Fundador i uns quants més, entre els quals hi havia el seu germà Santiago, es reclouen a la Legació d’Hondures, per tenir protecció diplomàtica. I allà hi passen uns 6 mesos. Segueixen un horari, tenen classes, sessions d’actualitat de les seves especialitats, viuen les normes de pietat, i, sobretot, cada dia el Fundador els predica i un d’ells – que sabia taquigrafia– pren notes de la predicació, la transcriu i, quan poden, fan arribar els textos als qui són fora de la Legació. Es tenen en compte aquests textos, que donen fe de la profunda vida interior que hi batega i de la visió sobrenatural que els amara.

Potser el capítol més emocionant és el IV: L’evasió del Fundador i dels seus acompanyants. Narra les peripècies del pas dels Pirineus fins a Andorra en unes jornades  esgotadores que van suposar per a ells l’alliberament de la persecució a la qual estaven sotmesos; amb l’arribada a Andorra, començava una etapa nova en la qual podrien expressar la seva fe amb llibertat. Avui, aquest camí del pas dels Pirineus ha estat reconstruït per l’Associació d’amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra, que organitza al llarg de l’any diversos actes commemoratius i celebracions recordant aquesta gesta (vegeu www.pallerols-andorra.org).

És un llibre que llegiran amb gust els seguidors de sant Josepmaria i tots aquells interessats a conèixer la història d’aquells anys tumultuosos viscuts amb els ulls de la fe.

Joaquim González-Llanos