Álvaro Sánchez León és l’autor d’aquest primer llibre sobre Mons. Xavier Echevarría, prelat de l’Opus  Dei (1932-2016). És difícil enquadrar-lo en un gènere determinat. L’autor no vol que se’n digui biografia sinó «collage periodístic», configurat a partir de 45 entrevistes amb persones que el van conèixer bé, i que ressalten les qualitats humanes i sobrenaturals d’allò que l’autor anomena «una bona persona que es va implicar a millorar el nostre món contemporani».

No es tracta d’un llibre d’entrevistes. Però sí, que, prenent- les com a punt de partida, s’embasta un relat de la vida de Mons. Xavier Echevarría. I en surt un retrat viu i ple de colors, escrit amb un estil àgil i ràpid. Amb pinzellades una mica impressionistes del caràcter viu i alegre de monsenyor Xavier. L’acció va cap endavant i cap enrere en el temps. Van passant coses normals però que commouen els protagonistes dels relats pel gran cor de Mons. Xavier Echevarría, que, com diu Mons. Fernando Ocáriz en el pròleg, deixa «entreveure el cor de Déu».

Es reflecteix en aquestes pàgines la seva proximitat a sant Josepmaria. Durant 25 anys va serne el seu custode, és a dir, el seu col·laborador més proper, juntament amb el beat Álvaro del Portillo. Ajudarà a sant Josepmaria en el govern de l’Obra fins al final de la seva vida. Després, serà la mà dreta del beat Álvaro, quan aquest es queda al capdavant de l’Opus Dei. I, finalment, el 21 d’abril de 1994 el Congrés General de l’Opus Dei tria Mons. Xavier Echevarría com a cap de la Institució. Comprèn, per tant, aquesta etapa final, 22 anys, en els quals és Pare d’aquesta gran família de l’Opus Dei, amb la mirada atenta a totes les preocupacions de les seves filles i dels seus fills. Els testimonis reflecteixen la seva proximitat amb els problemes quotidians amb què es trobaven i el seu gran cor de Pare, que s’alegrava, patia, es commovia amb el que li passava a les seves filles i fills, i feia que se sentissin estimats. Per aquest motiu, els testimoniatges mostren també aquesta emoció i aquest reconeixement davant la paternitat i l’afecte de monsenyor Xavier.

Al final del llibre, li pregunten a Mons. Fernando Ocáriz si li han demanat que es comenci com més aviat millor la causa de canonització de monsenyor Xavier. La resposta és afirmativa. Ha rebut moltes peticions en aquest sentit. De moment no s’ha fet res perquè el termini que marca la Santa Seu per obrir un procés d’aquest tipus són cinc anys després de la mort.

Sens dubte, aquest llibre contribuirà a conèixer millor Mons. Xavier Echevarría i estendrà la seva fama de santedat. I, de la mateixa manera que va ajudar als entrevistats, també ajudarà a molta altra gent a acostar-se a Déu, cosa que és la característica pròpia de les persones santes.

Joaquim González-Llanos