De la mano de las mejores: Claves para un liderazgo sinérgico

Començaria destacant el concepte de lideratge sinèrgic, inclòs al subtítol d’aquest llibre i que fa referència a les dones, encara que es diria que també és aplicable als homes. El punt de partida és el “feminisme sinèrgic” que supera velles i noves fórmules de feminisme, sovint basades en la ideologia de gènere i  que veuen la família com un obstacle per a l’activitat professional fora de la llar.

Les autores s’enfronten als qui insisteixen en la necessitat de triar entre dos àmbits de la vida: la professió o la família, o més concretament, entre la professió o la maternitat. Pensen que aquesta disjuntiva és injusta, cruel i, sobretot, innecessària. Al seu lloc proposen un feminisme “que es construeix a partir de la col·laboració, no de la confrontació” (pàg. 33). Argumenten que homes i dones són iguals, com a persones, amb idèntica dignitat humana i drets innats, però diferents en els àmbits biològics i psicològics. D’aquí que la igualtat fona- mental s’hagi de compaginar amb el re- coneixement i la defensa de la diferència i la diversitat. A partir d’aquí, proposen la complementarietat basada en les diferències i el treball conjunt de dones i homes per assolir objectius comuns, tant a l’empresa com a la família. 

La RAE defineix “sinergia” com a “acció de dues o més causes l’efecte de les quals és superior a la suma dels efectes individuals” i aquesta és la idea subjacent en el feminisme sinèrgic, que s’aplica també a activitats de lideratge. Segons les autores d’aquesta obra, “ensocietats en què el dret empara la dona i la seva dignitat com a persona, la clau és facilitar al màxim la conciliació entre la vida familiar, personal i professional, tenint en compte, a més, que actuar en favor d’aquesta conciliació beneficia tant les dones com els homes.” (pàg. 33).

El llibre està dividit en quatre parts. A la primera es fa un recorregut per l’anomenada “qüestió femenina”, tot analitzant diverses formes de feminisme, per arribar al feminisme sinèrgic, com una  “quarta onada de feminisme”, que és integrador.

A la segona part es planteja la importància de tenir clara una trajectòria vital, superant les falses creences culturals sobre capacitats, motivacions i talent femení; trencant així el denominat “sostre de vidre”. S’adverteix també sobre un altre sostre més difícil de trencar –el “sostre de ciment”– que no ve de fora, sinó de dins de cadascuna. És “una barrera personal, interna que s’autoimposen les dones a causa dels biaixos, la formació rebuda o la pressió extrema i desproporcionada que comporta superar les dificultats d’integrar el món laboral amb el familiar i personal”, les quals es relacionen amb la manca de confiança o la por al fracàs (pàg. 40).

A la tercera part, la més extensa, titulada “Vidas integradas”, descriuen i entrevisten 15 dones, líders empresarials de diversos països d’Espanya i Llatinoamèrica, amb molts anys d’experiència, que han sabut i pogut integrar la seva vida, tot conciliant activitat laboral i vida familiar. Pertanyents a diferents àmbits professionals, presenten algunes característiques comunes, a més d’aquesta integració. Al pròleg del llibre, Isidro Faine, president de la Fundació “la Caixa”, assenyala diversos trets comuns de les entrevistades: “l’empatia, la capacitat d’inspirar, l’autoconfiança, la gestió del temps, l’assertivitat, la creativitat o l’observació dels detalls, entre d’altres senyes d’identitat.” (pàg. 12).

A la quarta i darrera part, es presenten conclusions interessants per a “una vida integrada en un món sostenible” a partir de les entrevistes. Es destaca la importància d’assumir una missió personal i posar passió amb la voluntat de treballar de valent per dur-la a terme. També se subratlla l’autoconfiança demostrada, la importància de la preparació, la capacitat de negociació i d’establir relacions (networking); saber delegar i formar i dirigir equips. Una gestió del temps adequada i una presa de decisions apropiada són altres qualitats ressenyades. Les autores acaben amb una reflexió sobre la importància de la gestió del temps per a una vida integrada i sobre l’aportació que pot fer a la sostenibi-litat l’estil de lideratge femení.

El llibre podria haver estat una valuosa investigació, però no era aquest el seu objectiu, sinó “recolzar i oferir una guia de reflexió a les dones que estan en un moment professional potser complicat, o que s’enfronten a decisions sobre la seva trajectòria de vida, amb la necessitat i el desig de poder integrar tots els àmbits (professional, familiar, personal i social)” (pàg. 15). En efecte, el testimoniatge de les dones entrevistades i alguns comentaris poden resultar estimulants per a altres dones. El llibre també contribuirà a entendre el món femení i aprendre de les seves dificultats, de l’esforç, així com de la seva capacitat d’integració. D’altra banda, hi ha intuïcions suggeridores i maneres d’exercir el lideratge i la pràctica directiva que mereixen una consideració atenta.

Com a crítica afegiria que, al llarg de l’obra, es destaca poc el lideratge sinèrgic ressaltat al títol i al primer capítol. Una reserva que potser es pot solucionar en una futura edició. També seria desitjable una millor integració entre les diferents parts del llibre i un major aprofundiment bibliogràfic, tant per introduir el tema com per comparar-ne els resultats.  Això no treu el mèrit del llibre, que en té, ni la recomanació de lectura.

En tot cas, compartim el missatge optimista amb què conclou el llibre: “Una nova generació de dones defensa el dret a compatibilitzar el seu treball professional amb la dedicació a la família. No volen renunciar a tenir fills i no pretenen copiar actituds, maneres de comportar-se ni maneres de pensar masculines.”

Domènec Melé