Revista > Número 47

Jornada a la Universitat Abat Oliba

Cap a un moviment social cristià d´alliberament

Una interessant jornada va tenir lloc el 30 de novembre, a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona, sota el títol: Crisi econòmica i crisi moral. Què pot aportar un moviment social cristià d´alliberament. Es va presentar com a integrada en un image-8e5110e48b2d0b689b39a7c2c2198cb3projecte de gran abast per dur a terme aplicacions concretes de la doctrina social de l´Església. Un projecte liderat per Guzmán Carriquiry, secretari de la Comissió Pontifícia per Amèrica Llatina, Joan Corona i Josep Miró i Ardèvol. Des de l´inici de la Jornada, hom percebia el desig dels promotors d'impulsar un moviment social cristià, en el context de l´actual crisi econòmica i moral, però amb voluntat de permanència i amb un objectiu clar: alliberar-se de tot allò que no és adient amb la dignitat i els drets fonamentals de la persona humana.

Estava previst que fes la presentació Mons. Agustí Cortés i Soriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, però per malaltia no va poder-la fer. La jornada es va estructurar en dos parts ben diferenciades. La primera, durant el matí, amb una àmplia presentació de Miró i Ardèvol sobre els objectius i continguts de l'esmentat moviment social cristià, seguida d'una taula rodona amb cinc experts, seguida d´un animat diàleg amb els qui hi eren presents. Concretament, Margarita Mauri, professora titular d´Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona; Jordi López Camps, que va ser director general d´Afers Religiosos; Concepció Patxot, investigadora del Centre d´Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials i professora titular de la Facultat d'Econòmiques de la UB; Antoni Puigverd, escriptor i periodista; i Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona.

En la segona part de la Jornada, a la tarda, van tenir lloc diverses ponències agrupades en tres blocs temàtics, en què es presentaren resultats propositius de tres grups de treball:

Les arrels morals de la crisi econòmica i social des de la perspectiva de la doctrina social de l'Església.

La regeneració de la democràcia: primers projectes.

La funció econòmica i social de la família: bases per a una nova política pública.

Vaig trobar particularment interessant la ponència de Josep Miró i Ardèvol, president de e-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics. Va ser una presentació del tema a debat: «Què pot significar un moviment social cristià d'alliberament com una concreció de la doctrina social de l'Església en les condicions concretes actuals», amb un acurat diagnòstic de la situació actual i la necessitat d´aconseguir fites en diversos àmbits socials.

En definitiva, una iniciativa per sumar esforços i promoure voluntaris per treballar en diversos àmbits per assolir un veritable alliberament.

Xavier Vilella

Periodista

 

                    Moviment social cristià d'alliberament                   .

 Aquest moviment es presenta com un col·lectiu de «cristians plurals de procedències i experiències de fe diverses, units pel sentit de pertinença a l´Església i amb la vocació de servir-la, també des del vessant de la seva doctrina social i, per tant, oberts a la participació de qualsevol persona interessada en la seva aplicació en projectes concrets».

 La seva finalitat és «treballar plegats per convertir la doctrina social de l´Església en projectes concrets a l´hora d´elaborar projectes de llei, pel que fa a l´acció de govern i en iniciatives socials, per tal de moure´ns i actuar per fer-los realitat. La DSE no és un programa ni pot quedar circumscrit a un entorn concret. És una font d´inspiració d'exigència, un projecte social alternatiu que necessàriament ha de cercar la seva traducció pràctica, per no romandre com un discurs teoritzant».

«És una iniciativa cristiana, però no està limitada als cristians de confessió, perquè la DSE i les seves aplicacions poden ser assumides per tota persona que cerqui el bé i la justícia».

 «Volem transformar la societat des de baix a partir de criteris vinculats al bé comú. En aquest sentit, el treball n´és un component essencial, així com la participació, solidaritat i destí universal dels béns, amb una especial preferència per la situació dels pobres i dependents, tots ells emmarcats per la relació entre principis, valors i virtuts, veritat, llibertat, justícia i subsidiarietat».

Més informació:

info@movimentsocialcristiadalliberament.org  

http://www.movimentsocialcristiadalliberament.org

C/ Dr. Francesc Darder 16, baixos 08034 Barcelona

  • 30 juny 2014
  • Xavier Vilella
  • Número 47

Comparteix aquesta entrada