Revista > Número 46

Els màrtirs, un tresor per als cristians i un gran bé per al món

La beatificació de Tarragona, un fet exclusivament religiós

La beatificació de Tarragona representa un fet especialment gran. Posarà davant dels nostres ulls un element clau de la religió cristiana: els màrtirs. Seran beatificats 522 màrtirs. Serà la més gran beatificació de la història de l´Església.

Però, quants màrtirs hi ha hagut a la història de la humanitat? Segurament, han estat milions. N´hi ha en tot el camí image-a1c78c9728688cbfb49f6b6ad89f4bd1recorregut per l´Església catòlica, ja des dels seus mateixos començaments. El beat Joan Pau II va dir que el segle XX havia estat el segle dels màrtirs. Es constata que en els inicis del segle XXI han estat assassinats molts cristians en molts llocs del món. Però, màrtir suprem i ple, només n´hi ha un. Aquest és el Senyor del cel i de la terra, Jesucrist, Nostre Senyor, el màxim i únic màrtir. Tots els altres màrtirs només són màrtirs perquè participen del que ha estat el martiri de Crist. El màrtir cristià és el que ha fet el que Crist màrtir va fer d´una manera més excel·lent. Veient, doncs, els màrtirs, qui veiem és Crist màrtir. Recordar els màrtirs cristians, es, doncs, recordar Crist màrtir.

Crist va donar la seva vida a la creu, va lliurar la seva sang. També els màrtirs vessen la seva sang. Moren per amor a Crist.

Crist va mostrar desitjos de martiri. El proper beat, seminarista Josep Gassol i Montseny, va manifestar que si havia de lliurar la seva sang per Déu, l´entregaria amb molt de gust. Un altre beat, Agapit Modest, germà de la Salle, va experimentar una alegria molt gran quan va saber que el portaven al martiri. Quan desenes de víctimes, entre d´altres, el proper beat claretià Antoni Vilamassana i Carulla, eren expulsats del vaixell - presó “Riu Segre” i se´ls enduien en camió cap al martiri, van cantar cants religiosos, entre ells, el Credo.

Crist va anar pacíficament a la mort. Cap dels 522 nous beats màrtirs de Tarragona no va lluitar contra els que actuaven contra ells, sinó que mostraren una actitud pacífica. Quan el proper beat, Mn. Pius Salvans i Corominas, fou detingut, es va acomiadar amb un “Adéu. Fins al cel”. A continuació, els seguí com mansoi anyell portat a l´escorxador.

Crist va morir perdonant. Els màrtirs moriren també perdonant. El proper beat, Mn. Jocund Bonet i Mercadé, quan anava cap a la mort, s´agenollà, amb un crucifix a la mà i, amb els ulls aixecats cap al cel, pregà pels seus botxins. «Perdona´ls, que no saben el que fan!» I patí el martiri. El proper màrtir, Mn. Josep Badia i Minguella, poc abans de morir, va manifestar que perdonava aquells que l´enviaven cap al cel.

Crist va morir perdonant els que el mataven. El proper beat, Mn. Magí Civit i Roca, va demanar besar les mans dels que el farien màrtir, perquè aquelles mans li obririen les portes del cel. Com recorda el Concili Vaticà II: “Com que Jesús, Fill de Déu, manifestà la seva caritat donant la seva vida per nosaltres, ningú no té major estimació que qui dóna la seva vida per Ell i pels seus germans (cf. 1 Jn. 3, 16; Jn. 15, 13). Ja des dels primers temps, alguns cristians han estat cridats a donar aquest testimoniatge màxim d´amor davant tothom, principalment davant els perseguidors. Per això, l'Església valora el martiri, pel qual el deixeble s´assembla al Mestre, que accepta lliurement la mort per la salvació del món i se li conforma en el vessament de la sang, com a do excels i prova suprema de caritat.

Crist va lliurar la seva vida pel bé dels altres. El franciscà Maximilià Maria Kolbe, canonitzat l´any 1982, va donar la seva image-bb92fb1fa9ba214388db58280ef29748vida, quan estava en el camp de concentració d´Auschwitz, a fi de salvar la d´un pare de família. El proper beat, Mn. Josep Colom i Alsina, sembla que va fer el mateix que el pare Kolbe.

Crist és qui més ha unit i qui més ha reconciliat. Ningú no se li pot comparar. Tots els estels brillen menys que aquest gran astre. Els màrtirs, estimant i perdonant, en els moments en què això és més difícil, són un llibre obert que ensenya una molt eloqüent lliçó magistral d´unió i de reconciliació. Constitueixen, doncs, un gran bé per a tota la societat.

Crist va ser portat a la mort perquè era un testimoni de la veritat. El màrtir cristià és un testimoni de Crist. El proper beat, Mn. Francesc Company i Torrellas, en ser portat a la mort, va agenollar-se i, estesos els braços en creu, va començar a cantar el Credo. Deixant poc després aquest món.

La celebració de la gran beatificació té lloc a Catalunya, terra de sants. I, més concretament, a Tarragona, lloc evangelitzat per l´apòstol sant Pau on hi ha hagut secularment el culte dels màrtirs: l'arquebisbe Fructuós I els seus diaques Auguri I Eulogi. Aquell Saule de Tars, abans perseguidor dels cristians, que havia estat d´acord amb la mort del cristià sant Esteve, i que es va convertir després en gran i ardent apòstol de Nostre Senyor Jesucrist. Firmant el seu amor amb el lliurament martirial de la seva pròpia sang. Demostrant així, en la seva pròpia persona, que qui abans havia estat perseguidor de l´Església, pot convertir-se i arribar a ser un gran sant.

Així, doncs, el que la beatificació de Tarragona celebra és, fonamentalment, el martiri de Crist, participat pels 522 nous màrtirs. Celebra, doncs, Crist i la seva creu. Celebra Crist, de qui la Sagrada Bíblia ensenya que és signe de contradicció, Amor, Bondat infinita i el major benefactor de la humanitat. Celebra la Creu de Crist, de la qual les Sagrades Escriptures diuen que és escàndol per als jueus i niciesa per als grecs, però saviesa i força de Déu per als qui se salven. La dita beatificació representa, doncs, clarament un fet només religiós, un tresor immens per als cristians i un gran bé per a tot el món. 

Mn. Josep Maria Montiu de Nuix

Doctor en Filosofia i matemàtic.

És postulador i canonge al Bisbat de Solsona

  • 18 febrer 2014
  • Mn. Josep Maria Montiu de Nuix
  • Número 46

Comparteix aquesta entrada