Revista > Número 45

Doble mirada. Sobre el fet religiós i l'Església.

Miquel Barbarà Anglès

Editorial Claret

Barcelona, 2012

106 pàg.

Poques persones tan preparades com Miquel Barbarà per oferir-nos aquest estudi de sociologia religiosa: una doble image-acf9fb34706a21a536d6eea60c2069fbmirada que vol ser una mirada al fet religiós i a l´Església catòlica des de la sociologia i des de la creença.

Miquel Barbarà, llicenciat en Teologia i en Ciències Socials pel PUG de Roma (1961-1967) i en sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, és membre de la Conferència Internacional de Sociologia de la Religió (va ser del Comitè Executiu) i membre i fundador de l´Associació Llatinoamericana d´Experts en Ciències Socials sobre el fet religiós.

Joaquim Claver ha descrit encertadament el llibre: «L´obra que presentem –escriu– no és una creació de laboratori o des d´una taula d´estudi. És el fruit d´una llarga trajectòria de docència en diferents institucions acadèmiques, de ponències, de participació en fòrums internacionals, d´experiència contrastada i de reflexió». I hi afegeix: «Així, en un escrit que en certs moments pren forma d´apunt indicatiu, es condensa tot un saber del qual avui Mn. Barbarà ens vol fer partícips».

Indubtablement, el llibre serà de gran utilitat per a tots aquells alumnes que varen cursar els estudis de sociologia amb Mn. Barbarà i volen tenir un promptuari senzill de manejar per recordar el contingut d´aquelles classes o conferències; però també serà útil per a qui vulgui iniciar-se en aquesta ciència sense caure en els laberints o desviacions que altres textos presenten. Miquel Barbarà té el do d´expressar-se amb ordre, senzillesa i claredat, i un altre do encara més valuós, el de saber destriar el gra de la palla i –gràcies a la seva formació filosòfica i teològica–, detectar els camins o metodologies que van errades de bon començament pels seus prejudicis davant la religió o el cristianisme. Perquè, en el gran bosc de la sociologia de la religió, s´hi donen tota mena d´arbrats. Mn. Barbarà fa ciència: distingeix clarament el camp que correspon a la fe del que correspon a la raó; però deixa molt clar que fe i raó no sols no es destorben, sinó que es fan llum l´una a l´altra.

Les meves aficions a la sociologia arrenquen dels meus anys d´estudiant de Farmàcia. Amb algun amic vaig compartir la dèria de la fitosociologia –ja que, encara que no ho sembli, també els vegetals fan vida de societat–; avui aquesta ciència té aplicacions pràctiques: s´empra per fixar les dunes, per repoblar regions desbastades, per promoure cultius sostenibles i ecològics. Si tot això –parlem de vegetals– ja era molt complex, ¿com més complexa no serà la sociologia humana i més encara l´estudi del fet religiós?

«La sociologia del fet religiós estudia el que és observable i constatable del fet religiós i això cal situar-ho en el context sociocultural. Cada persona neix, es desenvolupa i viu en un sistema sociocultural concret. Encara que es pot canviar el sistema sociocultural i es poden compartir les cultures, cada persona ve marcada pel context sociocultural que ha viscut des de la infància, des del seu naixement, també en l´aspecte religiós». I dir això no és determinisme.

Sabem per endavant que hi ha dos factors que afectaran el nostre estudi: l´un és el lliure albir de l´home, que fa que els nostres actes siguin mantes vegades imprevisibles: les reaccions de Mateu, Dimas i Zaqueu en són un bon exemple; l´altre factor, més sorprenent encara, és la llibertat de Déu, tan immensa com el seu amor (la conversió de Pau, la Pentecosta en són bons exemples).

Malgrat la dificultat que presenten aquests dos grans reptes, Mn. Barbarà ens mostra com és possible –i fins i tot necessari–, fer un estudi científic del fet religiós. No ja sols una exposició dels costums dels pobles com efectuà Heròdot al segle V abans de Crist o com trobem en el mateix Nou Testament, quan se´ns parla dels jueus, dels samaritans, dels fariseus o dels cretencs; sinó un estudi fet amb el rigor i mètode d´una ciència positiva. No sempre serà fàcil la comprensió de tot allò que Mn. Barbarà ens exposa, però s´ha de reconèixer, i és d´agrair, que aconsegueix introduir al lector en la perspectiva del fet religiós sota la doble mirada de la sociologia i de la creença, amb l´esperança que li sigui un ajut per a la seva formació cultural i per a la seva vida.

Lluís Raventós Artés

  • 22 agost 2013
  • Miquel Barbarà Anglès
  • Número 45

Comparteix aquesta entrada